Penjat el 28 d'abril de 2020
Penjat el 28 d'abril de 2020, per Adenc
Rosanna Fontanet, pintora membre del col·lectiu Filagarsa i del grup d’Art i Natura de l’ADENC, ens apropa a la natura des d’una mirada creativa i en aquests dies ha volgut compartir amb totes nosaltres una passejada des de casa.
” M’ agradaria compartir unes passejades per casa i, que com hem fet en altres ocasions, compartíssim les mirades. En aquest passeig hem col·laborat tres membres de Filagarsa, i també tots i totes vosaltres, cadascú amb les seves eines, què us sembla? ”
Començo amb uns lliris que aquests dies han sortit en uns testos antics que tenim al terrat, tan antics que els va fer el meu avi quan ja era vellet i que el meu pare va heretar i va seguir cuidant.
Ara m’ ha tocat a mi “heretar” però hauré de llençar-los perquè estan molt deteriorats i el pes que fan està malmetent el terrat. Guardo totes les plantes i la terra com puc amb galledes perquè no podem sortir de casa per el confinament per tant tot està desbaratat però els lliris han florit seguint el seu procés primaveral com cada any.
Són els lliris o “Iris” que pintava en Van Gogh.
El meu pare no en sabia gaire de pintura ni de pintores ni pintors, els lliris o Iris que ell enyorava dels marges dels camps de conreu com a bon fill de pagès, els va anar plantant en testos per endur-se cap a casa la natura que tant s’ estimava.
Tenen un color lila molt especial i uns pèls petits grocs a l’ interior que contrasten tantíssim.
També n’hi ha que són blancs encara que no són tan habituals,
Les tiges que els mantenen drets i forts malgrat la seva delicadesa son d’ un color verd que es construeix amb diferents tons clars i foscos i en algun trosset quasi blanc.
Son fràgils i alhora forts i robustos, són els lliris que creixen en els marges dels camps entre la terra vermella i dura feta a terrossos que tan bé va pintar en Van Gogh.
A la pintura d’ell podem veure un de blanc tímid però majestuós entre mig dels blaus liles.
També podem veure com ressegueix les fulles de la planta per dibuixar-ne la forma i és que si els contemplem d’aprop realment fan ganes de resseguir-los amb el dit, ho va explicar molt bé ell pintant.
Hi ha lliris per a no ser tocats quasi i d’altres com els Iris que són lliris valents !
Encara voldria explicar-vos una altra anècdota familiar, i és que la mare ens deia quan jo era petita que no es podien olorar que si ho feies et podies adormir…?
…quina sort adormir-nos olorant un lliri en aquests moments que estem vivint!
Aquesta passejada ha estat compartida amb la Irene que ha escrit un text literari i el Joan Ignasi que ha reconvertit tot plegat en la creació d’una foto/acció. Aquí us deixem tota la nostra aportació perquè en gaudiu tots vosaltres des de casa i us inspiri a cercar camins!
Filagarsa
Passejada Rosanna Fontanet
Text literari Irene Yúfera
Foto/acció Joan Ignasi Ros
