05/01/01
tornar a l'índex |
LA
PLATJA DE CASTELL NO S'URBANITZARÀ
DEPANA guanya el recurs al Tribunal Supremo després
de 9 anys.
Aquest recurs extraordinari de cassació va ser
iniciat per l'empresa Immobiliaria Camo, S.A. contra la sentència
de 31 de maig de 1.995 de la Secció Segona del Tribunal Superior
de Catalunya que fixava la necessitat de protegir la Plana i el Paratge
de Castell (Palamós) a instàncies d'un procés iniciat
per DEPANA al 1.992. Ara ha estat resolt pel Tribunal Suprem.
El Tribunal Suprem ha fallat en favor de la preservació
de la Platja i el Paratge de Castell a Palamós, Girona, ratificant
el que el Tribunal Superior de Catalunya va dictaminar l'any 1995. El Tribunal
Suprem diu que no hi ha motius per modificar la sentència del Tribunal
Superior de Catalunya: "... La sentencia de la Sala de Barcelona es
modélica en su fundamentación con una extensa, clara y bien
razonada fundamentación de su fallo, que anula los acuerdos impugnados
por conculcar valores paisajísticos excepcionales y de protección
del medio ambiente en los términos que razona..."
DEPANA, després de nou anys de treball jurídic
per preservar aquest paratge excepcional de la Costa Brava, hem aconseguit
que, definitivament, el sòl de la Platja i del Paratge Castell es
reconegui com a sòl no urbanitzable. La decisió d'aquest
Alt Tribunal tanca ja de manera definitiva qualsevol dubte sobre la protecció
de Castell: no hi ha cap excusa per no salvaguardar aquest paratge definitivament.
Aquesta sentència estableix un precedent, al nostre entendre, de
l'obligació que tenen els poders públics de preservació
íntegra del litoral ben conservat que encara ens resta.
Es tracta d'una de les millors entrades d'any i molt millor
regal de Reis, però encara manquen molts més espais del nostre
litoral amb grans valors paisatgístics i ecològics que estan
pendents d'un fil com ara els Colls-Miralpeix a Sitges i Sant Pere de Ribes,
les Madrigueres a El Vendrell, Port Oliveto Calafató a Ametlla de
Mar, entre molts d'altres.
Més informació: DEPANA. 93 210 46 79. Neus
Royo
|
04/01/01
tornara l'índex |
La Comissió
Nacional de l'Energia desbloqueja les dues centrals tèrmiques de
Tarragona
El GEPEC ha tingut coneixement que la Comissió
Nacional de l'Energia ha desbloquejat els projectes de les dues centrals
tèrmiques de cicle combinat de gas que les empreses IBERDROLA i
ENRESA volen construir al polígon industrial de Tarragona.
Aquests projectes estaven suspesos de tramitació
com a conseqüència de l'aplicació del Reial Decret-Llei
6/2000 de Mesures d'Intensificació de la Competència en el
Mercat de Béns i Serveis, de manera que els projectes d'IBERDROLA
(400 MW) i d'ENDESA (420 MW) podran continuar la tramitació administrativa
per obtenir la llicència ambiental.
Segons les al·legacions presentades pel GEPEC,
la construcció d'aquestes dues noves plantes no està justificada,
ja que al projecte només s'indica "(...) la idea de captar otros
clientes industriales de esta zona (...)", però no una necessitat
real ja existent. Aquesta previsió no consta en la justificació
dels projectes.
Segons el GEPEC, malgrat que el gas natural és
el més net dels combustibles fòssils utilitzats habitualment
no es sostenible la construcció d'una nova central si no es contempla
el tancament d'altres de més contaminants. Com queda manifest en
diferents estudis i informacions, l'estat espanyol no compleix els compromisos
de Rio, ni el protocol de Kyoto, ni les recomanacions de la Unió
Europea de disminució de les emissions totals de diòxid de
carboni.
La construcció d'aquestes noves i innecessàries
centrals significa augmentar la producció de gasos d'efecte hivernacle
de forma significativa. Segons càlculs aproximats, es pretén
emetre per cada hora de funcionament: 55 tones de CO2, 47 kg.
de NO/NO2 i 11 kg de SO2 (per cada planta), percentatges
que s'incrementaran considerablement quan les centrals utilitzin com a
combustible auxiliar el gasoil tipus C.
D'altra banda, cal tenir en compte que a les comarques
tarragonines hi ha: 3 centrals nuclears a Ascó i Vandellós,
una tèrmica a Cubelles i una hidroelèctrica a Riba-roja /
Flix. A aquestes instal·lacions caldrà afegir als propers
5-10 anys:
Uns 1000 MW de potència eòlica
La Central elèctrica de gas de ENDESA de 420 MW.
La Central elèctrica de gas de IBERDROLA de 400 MW
ampliables a 800 MW
La Central de gas de Móra de ENRON de 1600 MW.
Tots aquestos projectes sumen uns 4000 MW més
de potència elèctrica. Qui utilitzarà tota aquesta
energia, equivalent a quatre noves centrals nuclears?
Entenem que s'està fomentant una producció
d'energia insostenible, que obligarà a augmentar les línies
d'alta tensió per a col·locar en la xarxa tanta sobrecàrrega,
que no té en compte cap racionalitat en la relació oferta-demanda
i que sols pretén generar ingressos per les companyies elèctriques
augmentant el consum de manera irracional. Potser comença a ser
hora de posar sostre a la implantació irracional d'indústries
contaminants al Camp de Tarragona.
Tota això posa de relleu la contradicció
entre el marc liberalitzador de l'economia i la preservació del
medi ambient contra la contaminació i el canvi climàtic que
defensen el Govern de la Generalitat i CiU d'una manera sospitosament ambigua,
barrejant conceptes de sostenibilitat i compatibilitat.
Més informació: gepec@tinet.fut.es |
09/01/00
tornar
a l'índex |
L'AEEC
es reuneix amb el Conseller Felip Puig
El passat dimarts 9 de gener, representants de l'AEEC
es van reunir amb el Conseller Puig en una trobada on es van debatre temes
de l'actualitat ambiental.
El primer dels temes tractats va ser la necessitat d'una
nova cultura de l'aigua, centrant-se sobretot en el PHN i la seva repercussió
a les Terres de l’Ebre i el seu delta. L'AEEC va manifestar la seva perplexitat
davant que a les al·legacions presentades per la Generalitat es
contemplin com a excedentaris els cabals que, en època hivernal,
passen pels canals de rec sense ser utilitzats i retornen al riu. Tot i
que, certament, formen part de la concessió als regants, en no ser
usats, aquesta aigua contribueix al manteniment del cabal del riu.
D'altra banda, també es va qüestionar la proposta
de construcció de dics de formigó per a conservació
del delta i altres obres proposades. Des de l'AEEC no s’entenen aquestes
mesures i es dubta que es fonamentin sustentades en estudis científics.
També es va posar sobre la taula que la Conselleria no va fer l’esforç
de donar audiència als sectors i tècnics de coneguda solvència
que defensen la necessitat d’evitar el transvasament abans de presentar
aquestes al·legacions.
Davant aquestes opinions, el Conseller es va defensar
argumentant que el PHN no és de la Generalitat i que han fet al·legacions
sustentades en criteris tècnics. També va manifestar que
l'aposta de la Generalitat és la d’interconnexió de les xarxes
hídriques catalanes i la necessitat de l’aigua del Roine
També es dir que malgrat el pla de sanejament,
la qualitat real de moltes aigües no ha millorat en el seu aspecte
ecològic i que, en segons quins trams, han empitjorat. A això,
la directora de l'ACA Marta Lacambra, també present a la reunió,
va respondre explicant la voluntat de la conselleria d’avançar de
les "aigües netes" a les "aigües vives" i que es volen contemplar
nous indicadors biològics més enllà dels fisicoquímics
o la DBO.
Finalment, també es va reclamar que calia la presència
dels ecologistes al consell de direcció de l'ACA, no només
al Consell per l'Ús Sostenible com fins ara.
Quant a l'àmbit dels residus, es va demanar al
conseller què se pensava fer per solucionar el retard en l’aplicació
de la recollida de la matèria orgànica en molts municipis.
El Sr. Tella (gerent de la Junta de Residus), també present a la
reunió, va expressar que s’ha requerit als ajuntaments majors de
5000 h que encara no han iniciat la recollida de MO, i que s’ha acordat
fer entrar dins dels municipis que han de realitzar la recollida de MO
també als que superen els 2000 h.
Referent al debat sobre la incineració, el conseller
es va declarar partidari del tractament tèrmic dels residus per
fer possible la recomanació de la UE d’evitar els abocadors.
Pel que fa al paper del moviment ecologista en la presa
de decisions, des de l'AEEC es va posar de relleu la voluntat de ser en
les diverses fases dels processos de decisió dels temes que tracta
la Conselleria. Se li va retreure al Conseller que la conselleria hauria
d’actuar com a conselleria de medi ambient, defensar els criteris ambientalistes
i no deixar-se endur per altres interessos, instant-lo a rectificar les
decisions finals que s'esperen més conservacionistes. Això
es va exemplificar amb dues importants decisions insinuades darrerament:
l'ampliació de Baquèira i el mapa eòlic.
El conseller manifesta que el criteri general és
d’ampliar l’extensió dels espais protegits, però que sempre
s’hi puguin fer les majors actuacions possibles de cara a l’activitat humana
amb criteris de compatibilitat.
En altres moments de la sessió es va manifestar
també que no semblen ponderar-se com es mereixen les aportacions
documentals que venen del món ecologista i es va expressar la voluntat
de continuar i potenciar la relació si s’avança, però
que si no hi ha un progrés en la defensa del medi ambient, no tindrà
massa sentit continuar aquestes reunions.
Davant d'això, el Conseller va manifestar amb claredat
que ja està previngut de la sospita constant a que està sotmesa
la Conselleria per part del moviment ecologista, apuntant que la decisió
d’actuació dels tècnics la marca el Conseller i la línia
política de qui governa amb la prioritat de tirar el país
endavant amb els millors criteris de modernització i respecte a
les lleis vigents. |
27/12/00
tornar a l'índex |
Salvem
les Valls interposa contenciós-administratiu contra l'Eix Vic-Olot
per Bracons
Tal i com es va anunciar a principis del mes de desembre,
Salvem les Valls, va interposar, el passat dimecres 27, recurs contenciós-administratiu
davant la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contra la resolució
del conseller de Política Territorial i Obres Públiques pel
qual s'aprovava l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental del
tram Torelló-Vall d'en Bas de l'eix Vic-Olot per Bracons. L'inici
de la via judicial ha estat possible gràcies a la creació
de la Plataforma de suport al contenciós en la qual hi participen
Alternativa Verda, Ciutadans pel Canvi de les Comarques Gironines, Esquerra
Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds.
Amb la interposició del recurs, Salvem les Valls
posarà sobre la taula els arguments que demostren la vulneració
de la normativa vigent. El projecte viari, en concret, afecta dos dels
espais protegits per la Generalitat en el Pla d'Espais d'Interès
Natural: el Collsacabra i les Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.
L'entitat vol reiterar que la insistent demanda per part
dels promotors de construir aquesta via dura, respon a una model insostenible,
a una política de "fugida endavant" que opta per la malversació
dels recursos econòmics i del patrimoni natural en compte de fer
prevaler criteris de rendibilització de les infraestructures existents
i el principi de precaució davant d'una obra civil que causaria
un gran perjudici a la comarca de la Garrotxa.
Més informació: svalls@retemail.es |
13/01/01
tornar a l'índex |
Nou informe
del WWI: l'Estat del Món 2001
Aquest inici de segle, les tendències
ambientals globals han arribat a un encreuament perillós segons
l'Informe de l'Estat del Món 2001 que va presentar el passat 13
de gener el Worldwatch Institute (WWI). Segons el WWI, el declivi ecològic
global coincideix amb una pèrdua de l'empenta política en
els temes ambientals, tal i com ha quedat en evidència en les negociacions
sobre l'efecte hivernacle.
Les noves dades indiquen que molts
ecosistemes globals estan arribant a llindars perillosos: la capa de gel
de l'àrtic ha disminuït un 42%, el 27% dels esculls coral·lins
del món s'han perdut, suggerint que alguns dels sistemes ecològics
més importants del planeta estan en declivi. La degradació
ambiental també està duent a desastres naturals més
severs, que ja han costat $608.000 milions de dòlars la darrera
dècada; tant com en les anteriors quatre dècades juntes.
D'altra banda, si l'ús dels
combustibles fòssils no disminueix dràsticament, la temperatura
de la terra podria augmentar fins a 6 graus per sobre el nivell de 1990
l'any 2100, segons els darrers models climatics. Aquest augment podria
portar a grans escassedats d'aigua, a que disminueixi la producció
alimentària i a la proliferació de malalties mortals talis
com la malària i el dengue.
Una altra mostra de declivi ecològic
descrita al nou informe és el risc de l'extinció que planeja
sobre dotzenes d'espècies de granotes i d'altres amfibis, a causa
de les pressions que han de suportar: des de la tala d'arbres a la disminució
de la capa d'ozó. Segons Ashley Mattoon, coautor de l'informe, els
amfibis són un indicador molt important (una espècie de baròmetre
de la Terra), més sensibles a les pressions ambientals que no pas
altres organismes.
El declivi ambiental també
exigeix un peatge a la població: fins i tot després d'una
dècada en què la pobresa ha disminuït en molts països,
1.200 milions persones no tenen accés a aigua potable i centenars
de milions respiren l'aire contaminat. Això porta a la gent pobra
de països com les Filipines o Mèxic, a destruir boscos i esculls
coral·lins en un esforç desesperat per augmentar el nivell
de vida.
Segons Janet Abramovitz, els anys
1998 i 1999 van morir 120.000 persones i milions van haver de ser desplaçades
a zones com l'Índia i Amèrica Llatina degut a l'empitjorament
dels desastres naturals. Això és degut a que el creixement
de la població ha portat la gent a habitar zones inundables i valls
inestables on la tala d'arbres i el canvi climàtic ha fet augmentar
la seva vulnerabilitat als desastres com l'huracà Mitch, que va
produir pèrdues econòmiques de 8.500 milions de dòlars
a Amèrica Central el 1998, equivalents al PNB d'Hondures i de Nicaragua
juntes.
Més informació:
Extractes de State
of the World 2001. Worldwatch: www.worldwatch.org |
22/12/00
tornar a l'índex |
La
majoria dels camps de golf gironins incompleixen el decret de restriccions
en l'ús de l'aigua
A excepció dels camps de golf que es proveeixen
d'aigua procedent de les depuradores, la gran majoria d'aquestes instal·lacions
esportives incomplert el Decret de la Generalitat que restringeix l'us
de l'aigua d'ença de la seva promulgació. Per això
l'ANG considera que l'anunci fet fa tres dies per l'Agència Catalana
de l'Aigua, de que el Decret promulgat el mes de maig passat es mantindrà
indefinidament davant la situació de sequera d'aquesta tardor, no
millorarà la situació dels embassaments que es troben a un
25% de la seva capacitat, ni tampoc canviarà en res el que farien
normalment els usuaris que tenen restringit l'ús de l'aigua.
Els camps de golf per exemple veuen reduïda la seva
dotació a 450m3/ha al mes quan el consum necessari normal
és de 8.000 m3/ha al mes. Si aquesta mesura s'hagués
complert tots els camps de golf haguessin vist groguejar la seva gespa,
fet que no s'ha observat en cap d'ells perquè tothom passa del decret.
L'ANG considera que quan es promulga un decret de mesures excepcionals,
el Govern ha d'ésser més seriós i estar disposat a
fer-lo complir. Altrament es crea la sensació de que tot això
és xerrameca però, que tothom pot seguir fent el que vol.
Ni tan sols els ajuntaments que haurien de fer complir el decret no el
compleixen ells mateixos i la majoria segueixen regant els carrers, mantenen
funcionant les fonts ornamentals i reguen els seus jardins amb tota normalitat,
tot i que el decret ho prohibeix expressament.
L'ANG recorda però, que la Llei d'Aigües considera
aquests incompliments com una falta màxima amb sancions que van
dels 10 als 50 milions de pessetes, sense perjudici de les possibles responsabilitats
derivades de l'acte i que és competència de les comunitats
autònomes i dels ens locals el vetllar pel seu compliment.
Un camp de golf normal consumeix cada any uns 200.000
m3 d'aigua l'any tanta com una població de 2.000 habitants.
La suma dels consums de tots els camps de golf de les comarques gironines
podria abastar a la ciutat de Girona, uns 70.000 habitants. |
|