117
dimarts
21 de juny
2006
 
logo aeec

butlletí electrònic de la federació Ecologistes de Catalunya

aeec@pangea.org
http://aeec.pangea.org/



Notícies
NOMÉS ET DEMANAM 15 SEGONS DEL TEU TEMPS

Hem dissenyat un petit espai amb informació sobre la zona humida de Ses Fontanelles (Palma), amenaçada d'urbanització. L'espai inclou un escrit que amb un "clic" de ratolí s'enviarà a les administracions que poden evitar la urbanització (Ministerio de Medio Ambiente, Conselleria de Medi Ambient i Ajuntament de Palma).

Si ens vols ajudar, visita la plana, introdueix el teu nom i número de DNI i clica sobre el botó "enviar". Total, menys de 15 segons per col·laborar en la nostra reivindicació. Aquí tens l'enllaç:

http://www.gobmallorca.com/fontanelles/index.htm
ENERGIA
· Els morts per Txernòbil superen ja la xifra de 200.000 i se'n preveuen 93.000 més per càncer

RESIDUS
· El GOB fa un balanç negatiu dels 10 anys de funcionament de la incineradora de Son Reus
· El projecte de planta a St. Pere de Torelló segueix essent sobredimensionat

BIODIVERSITAT I ESPAIS NATURALS
· La Vall de Segó al cor
· Les entitats ecologistes gironines davant la proposta de la Xarxa Natura 2000
· Valoració del GEPEC-Ecologistes de Catalunya de la proposta de Xarxa Natura 2000 a les Comarques de Tarragona
· L'ANG-Ecologistes de Catalunya presenta una queixa per la manca d'informació sobre transgènics

URBANISME I TERRITORI
· L’ADENC-EdC reitera la denuncia de les irregularitats del Real Club de Golf el Prat a Torrebonica
· Les declaracions de Nadal evidencien el risc d’un govern amb excessives competències urbanístiques
· El GOB presenta l’Informe: Fotografia de la destrucció més gran mai patida per l’illa de Mallorca
· Salvem Solius i l’ANG celebren la decisió de reubicar el polígon  industrial de Santa Cristina d’Aro
· El Ple de l'Ajuntament de Querol aprova inicialment el POUM




xerrades i actes informatius
cursos i jornades
sortides
concentracions i actes reivindicatius altres activitats
· El fons del mar

· Plantes remeieres i medicinals

· La urgència de preservar Collserola com a espai natural
· Activitats als Muntanyans de Torredembarra

· Camp de voluntariat al Parc Natural de l'Alt Pirineu

· Camps de Voluntariat a La Trapa i sa Dragonera, aquest estiu

· Campaments d'estiu de la IAEDEN
· Sortides en bici

· Massa crítica als Països Catalans

· Acció de compra col·lectiva


· Exposició de fotografies No a la MAT



Els continguts del butlletí de la federació Ecologistes de Catalunya es poden reproduir sempre que es faci constar la font de l'article. Si teniu informacions que voleu que difonguem al butlletí feu-nos-les arribar a aeec@pangea.org . Els articles i notícies no són necessàriament d'entitats de la federació.

Si heu rebut aquest butlletí sense haver-lo demanat i us voleu donar de baixa de la llista de distribució, envieu un missatge a l'entitat que us l'ha enviat.

Podeu trobar els números anteriors del butlletí a: http://aeec.pangea.org/


NOTÍCIES


El GOB fa un balanç negatiu dels 10 anys de funcionament de la incineradora de Son Reus 12/06/06
tornar a l'índex
Ha cremat més de 2 milions tones de residus aprofitables (paper, cartró, plàstics i matèria orgànica)

Avui migdia el Consell de Mallorca celebra el desè aniversari de la planta Incineradora de Son Reus. El CIM pretén destacar l’important paper que ha jugat en el tractament adequat de residus i de fer possible l’abocador ”zero” de residus a Mallorca.

El GOB en fa un balanç absolutament oposat al que fa el Consell. Des del nostre punt de vista la incineració suposa:

* La incineració ha creat nous residus, en aquest les cendres i les escòries, que són tòxics i perillosos, el quals han de menester tractament especials.

* Ha suposat emetre a l’atmosfera, al llarg d’aquests anys, de l’ordre de 5.000 tones de gasos contaminants

* Ha suposat un malbaratament de recursos aprofitables. De fet al llarg d’aquests 10 anys ha cremat paper, cartró, plàstics, matèria orgànica, etc.. en les quantitats que se detallen:
     - 500.000 tones de paper i cartró
     - 350.000 tones de plàstic si envasos lleugers
     - 1.200.000 tones de matèria orgànica

* Ha comportat un cost econòmic espectacular. La incineració és un sistema molt car per al tractament de residus, a causa de l’encariment de la tecnologia utilitzada per al complicat procés. De fet la darrera revisió del Pla de residus aprovada enguany mateix, el 85 % del cost del Pla va adreçat a l’ampliació de la incineradora.

* La incineració ha estat . de fet, un obstacle al desenvolupament del reciclatge i el compostatge. De fet actualment la mitjana de Mallorca de reciclatge just arriba al 15 %.

* El GOB en fa un balanç especialment negatiu dels 10 anys de la Planta incineradora de Son Reus, tant pel que fa als aspectes ambientals i econòmics. La reducció, el reciclatge i el compostatge segueix essent temes pendents.


GOB
C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos
07004 Palma de Mallorca
Tel: 971 496060
Fax: 971 496078
http://www.gobmallorca.com/

La Vall de Segó al cor 16/06/06
tornar a l'índex
A la costa mediterrània, en terres valencianes, hi ha un lloc autènticament privilegiat per a viure. Es caracteritza per estar format per unes valls arrecerades davall un cercle de muntanyes de magnitud mitjana, amb vegetació natural de màquies amb pinedes i roglades de bosc madur mediterrani, amb cultius de secà reconvertits en la majoria dels casos en tarongerars a peu de muntanya; unes planes litorals a la part més alta de les quals s’assenten poblets compactes enmig d’una extensió agrícola de regadius històrics, i abans d’arribar a la mar unes fondalades cobertes d’aigua la major part del temps, les albuferes i marjals litorals. Finalment, hi trobem platges sorrenques amb muntanyars.

Són espais oberts, on el paisatge majoritari que albira la vista és fonamentalment de vegetació cultivada o natural i estan perfectament marcades les discontinuïtats verticals associades a alqueries, molins i infraestuctures amb els camins de distribució de les aigües i als nuclis de població.

A la Vall de Segó, dins la comarca del Camp de Morvedre, els canvis esdevinguts al llarg de la segona meitat del segle passat i el començament de l’actual havien permés, millor o pitjor, conservar encara les característiques que el fan tan desitjable. No hi havia cap disseminat de segones residències que alterara el perfil dels vessants de les muntanyes. I mirant des de la trentena de metres que és la talaia dels cinc pobles sobre la mar, encara (exceptuant les línies de tren i les autopistes) la plana agrícola del gran bosc de tarongers travessada per les files d’arbres de ribera dels assegadors que portaven a la marjal, el “fondo” amb el gran lluent hivernal. I encara potent i esplendorosa, la mare de tot plegat: la Font de Quart, repartida pels sis pobles actuals, per davall de les cases, pels corrals i carrers, per la séquia de muntanya, per llogarets, Albaçet, Molí de Doblons, el de Dalt i el de Baix, Canya, safareig i horts tancats com la Casa Guarner, abeuradors i llavadors. Séquies que porten les aigües pertot arreu, assaonen la terra i omplin els fondos fins a eixir suaument per les goles de l’Estany de Quartell.

Eixa visió de cara a la mar comença a estar alterada de punta a punta pel gran cordó urbanístic de les platges, també pels polígons i la duplicació d’infraestructures de comunicació i per les indústries al nord i al sud de la rodalia.

Encara així, si exceptuem el nucli industrial del Ventorrillo i la Foia (de Quartell, Faura, Benavites i Sagunt) encara entre el Punt del Cid i la Muntanyeta Blanca d’Almenara al costat dels estanys i el Palància i la Muntanyeta de l’Aigua Fresca de Sagunt pel sud, queda encara un gran espai interessantíssim: la part de la plana litoral on emergeixen les aigües subterrànies de l’aqüífer detrític: les terres de dos saons i de les sénies on se feren les primeres plantacions de tarongers al segle XIX, on es feien les collites d’estiu. Les partides on l’aigua d’escorrentia de les séquies de la Font es convertia en sequiols: les partides dels grans arbres (figueres i oms) a la vora a les sénies i motors (Blau, Mangrano, Cantalobos, Pont de la Vela) com l’Om Negre i el Reialenc, les partides de Senill, Mansega, Trencadalles i Boba; Marjaletes, el Bovalar, la Foia; camins junt a l’aigua del Racó, el Caminàs, l’assegador de Quartell i Benavites, el Camí de les Pereres, dels Magraners, dels Codonyers, i finalment un conjunt de canyars als voltants dels ullalets i fonts: de Nassiet, la font de Cantero, la font de Colau, la font de Manyes. I les terres cada volta més negres i torboses estovades amb aigua de les terres d’arròs, el Quadro, la Closa.

Ha estat un espai amb funcions agràries fonamentalment, però no només. Una part important de la vida de les persones de la Vall ha estat dedicada a sobreviure, però també a gaudir d’ella. Zones com el Mansegar eren i són apreciadíssimes pels habitants que coneixien el cant i la bellesa dels ocells que l’habitaven tot l’any o de passera primaveral o tardoral. Així ho demostren encara els últims “enfilats” o paranys o les gàbies que hi havia a les cases... Encara hi havia gent que passava la nit en joques a l’aguait dels ànecs en ple hivern... Granotes i anguiles als sequiols, esmorzars sota les figueres. I sempre, l’aigua acompanyant la vida en un país mediterrani sec, d’avingudes i rambles i barrancs secs quasi tot l’any.

Ara és un poc diferent. Les activitats econòmiques han canviat, però les funcions d’acompanyar-nos el transcurs de la vida d’un paisatge tan variat i contrastat, de les aromàtiques solanes de timonet i romer a les fonts i marjals, del secà amb aljubs als aiguamolls amb turbines de bombeig, no té preu.

Podrem deixar que ho arrasen tot i que hi apareguen ciutats de segones residències com al Mansegar, a Montalmenara, al Molí de Vent... Ara som a temps de mirar-ho tot i de decidir. Sobren exemples de llocs que eren semblants als que ací tenim encara i han decidit (o altres han decidit per tots) fer-los desaparéixer.

Als habitants de la Vall de Segó ens toca escollir. I sense demora.

Acció Ecologista - Agró.
c/ Portal de la Valldigna,15. 46003. València.
Telèfon i fax: 963 917 864.
lhorta@accioecologista-agro.org

Les entitats ecologistes gironines davant la proposta de la Xarxa Natura 2000 11/06/06
tornar a l'índex
Les entitats que figuren al peu de l’escrit hem decidit presentar al·legacions a la proposta de Xarxa Natura – 2000 de la Generalitat de Catalunya. A més, volem manifestar el nostre malestar no només perquè considerem que la proposta és insuficient, sinó també per la manera com el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha dut a terme el procés d’aprovació.

Fa més d’un any que el DMAH va sol·licitar a les entitats ecologistes la seva participació en l’elaboració de la proposta de la Xarxa Natura – 2000. Vam respondre a aquesta petició no només involucrant a la nostra gent, sinó també a la comunitat universitària i a tècnics ambientals. Fruit de la feina es va redactar un informe on hi constaven tots aquells espais que es considerava adient d’incloure (seguint els criteris d’espècies i hàbitats que ens va demanar el DMAH). L’informe incloïa 69 espais, i per a cadascun es van elaborar fitxes amb informació diversa com ara els seus valors patrimonials o la seva extensió.

La proposta que ha presentat la Generalitat de Catalunya exclou sense argumentar 57 (83% dels que vam sol·licitar) espais que figuraven en la nostra proposta.

Les entitats que han participat d'aquet procés són: ADEPAR, AMICS DE LA LLÉMENA, ASSOCIACIÓ DE NATURALISTES DE GIRONA-EdC, ATENEU NATURALISTA DE GIRONA, COL·LECTIU BISAROCA, LIMNOS-EdC i SALVEM LES VALLS.

Podeu veure el plànol i més informació a: http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=119&Itemid=
Valoració del GEPEC-Ecologistes de Catalunya de la proposta de Xarxa Natura 2000 a les Comarques de Tarragona 11/06/06
tornar a l'índex
La primera valoració, fent un cop d’ull al mapa de les nostres comarques, és positiva, ja que s’han incrementat en un alt percentatge les hectàrees protegides. Així, la proposta d’ampliació arriba a prop de 147.000 hectàrees, que junt a les més de 107.000 que conformen la Xarxa Natura actual a les demarcacions de Tarragona i Terres de l’Ebre, sumen un total d’unes 254.163 ha. D’aquestes, més de 41.000 seran marines i prop de 212.000 terrestres, les quals representaran el 33,7% del territori, per sobre del percentatge de tot el país, que és del 30,2%.

La distribució de les ampliacions ha millorat la protecció de diversos espais, especialment a les Muntanyes de Prades, el Montsant, les serres del Pas de l’Ase, el Montmell, Cardó-Boix, Tivissa-Vandellòs i Delta de l’Ebre. També s’ha incorporat alguna zona com ara l’Algars, Vimbodí-Vinaixa, Serra de Godall o s’han relligat algunes zones incorporant buits o àrees perifèriques. Per major detall dels espais podeu veure el mapa adjunt.

Tot i que les al·legacions que va presentar el Gepec-EdC han estat tingudes en compte en tota una sèrie d’espais (fet pel qual volem felicitar l’administració), encara no s’han afegit a la proposta altres zones interessants. Per això mateix, el Gepec-EdC tornarà a presentar un paquet d’al·legacions per poder millorar el resultat final.

Per llegir valoració premeu aquí.

Per veure mapa de la Xarxa Natura 2000 a les comarques merdionals premeu aquí.

L’ADENC-EdC reitera la denuncia de les irregularitats del Real Club de Golf el Prat a Torrebonica 12/06/06
tornar a l'índex
El Golf acumula un seguit d’actuacions que posen en evidència l’actitud poc respectuosa amb l’entorn del RCGP, i les febleses de la tramitació i de la supervisió administrativa.

El Golf rega amb una aigua que no hauria de tenir, i tractada en una dessaladora amb problemes de disseny que encara avui es troba en situació irregular, després de més de dos anys de funcionament

El passat 15 de febrer l’ADENC sol·licità formalment a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la suspensió de l’executivitat de la concessió d’aigua per al reg del golf de Torrebonica atenent a la manca d’adaptació al planejament urbanístic de la dessaladora del Real Club de Golf El Prat (RCGP), condició imposada per la mateixa concessió de l’any 2001. Malgrat que aquest fet ja fou al·legat per l’ADENC en la tramitació de la concessió i en l’acta de replanteig, l’ACA autoritzà la construcció de planta dessaladora en el mateix recinte de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Terrassa-Les Fonts, la qual ja es trobava parcialment fora d’ordenació urbanística. Aquesta irregularitat fou reconeguda pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència de 27 d’octubre de 2004 del contenciós administratiu 41/2001. La Generalitat obrí un expedient de protecció de la legalitat urbanística el 28 de desembre de 2004, en el qual donava dos mesos a l’ACA per a regularitzar la situació il·legal de part de l’EDAR i de la dessaladora, i amenaçava de suspendre l’activitat i d’enderrocar les instal·lacions. La manca d’execució d’aquest expedient ha estat provocada per la funció pública de l’EDAR dins el sistema de sanejament d’aigües residuals i pel desconeixement de l’existència de la dessaladora del golf, ja que sempre ha estat oblidada en l’expedient. Fins a princips d’aquest any el Departament de Medi Ambient i Habitatge no ha tramitat la sol·licitud de reconeixement d’utilitat pública de l’EDAR. Finalment l’ACA ha denegat la suspensió de l’executivitat de la concessió d’aigua regenerada al RCGP realitzada per l’ADENC emparant-se en el fet que la infracció denunciada està en vies de solució.

Volem denunciar la permissivitat amb què l’ACA tractà el RCGP en l’anterior legislatura, atorgant una concessió en una decisió arbitrària, autoritzant la construcció d’una instal·lació privada en un recinte d’una instal·lació pública, la qual es trobava a més fora d’ordenació, i construint amb diner públic un col·lector des de l’EDAR fins al Llobregat. Però també denunciem públicament la permissivitat de l’ACA en l’actual legislatura per la manca d’agilitat en la suspensió de la concessió per l’incompliment reiterat de les condicions dels paràmetres de qualitat de l’aigua de reg (entre la detecció per part de l’ADENC d’aquest incompliment i la suspensió cautelar passaren gairebé quatre mesos, malgrat que s’havien perllongat durant més d’un any i que les dades analítiques es trobaven a l’ACA), i per la manca de compliment de les condicions de la concessió en permetre l’activitat d’una instal·lació fora d’ordenació urbanística durant més de dos anys, malgrat la denúncia prèvia efectuada. Cal recordar que el RCGP hauria d’haver transferit la titularitat de la dessaladora a l’ACA, fet que no s’ha produït perquè encara no han estat resolts problemes de disseny i de funcionament. A hores d’ara, la dessaladora no garanteix la qualitat d’aigua establerta en la concessió.

No cal oblidar que fins al dia d’avui el RCGP està abocant les aigües del club social sense cap autorització administrativa. Durant més d’un any ho ha estat fent a més sense fer cap tractament desinfectant, amb la qual cosa hauria pogut originar un greu problema de salut pública, atesos els elevats índex de presència de coliforms fecals en l’aigua de reg, molt per damunt dels nivells autoritzats, i contravenint les normes i distàncies de seguretat establertes amb centres públics (l’hospital de Terrassa és a tocar), a més dels riscos sanitaris per als propis treballadors i usuaris del golf.

El nou director de l’ACA (Manel Hernández, nomenat després de l’anterior remodelació del govern de la Generalitat) ens ha manifestat la voluntat expressa de fer complir els compromissos adquirits pel RCGP en el conveni signat amb l’ACA i les condicions establertes en la concessió en forma d’un requeriment al RCGP. Esperem que aquesta renovació en la direcció de l’ACA suposi un increment de l’eficiència i transparència en la gestió de l’Agència.

El Golf de Torrebonica: un desastre anunciat
Recordem que la construcció del camp de Golf del Prat a Torrebonica i Can Bonvilà es va fer menystenint el rebuig popular manifestat en les més de 150 entitats i més de 20.000 signatures recollides en contra, reconvertint un equipament de l’Obra social de “La Caixa” en un club privat., destruint restes arqueològiques, fent desaparèixer més de 9km de camins d’ús cívic i transformant més de 270 hectàrees de la via verda Sant Llorenç el Munt com a camp de golf.

El RCGP ha estat sancionat per diverses irregularitats per un import de més de 81.000 euros (tal·la d’arbres, ocupació il·legal de terrenys, reg amb aigua de la mina de Can Bonvilà, desoïment de l’ordre d’aturar el reg, incompliment de les condicions de l’aigua de reg), i obligat via judicial a restituir 84 alzines de més de 50 cm de diàmetre (un cost superior al 100.000 euros). Les modificacions que ha de realitzar a la dessaladora superen els 6 milions d’euros.

Aquests dies el RCGP és actualitat pel pla de refinançament dels seus deutes. Segons els seus representants, la inversió realitzada fou superior a la prevista per les exigències de les administracions. Hem de recordar que les suposades exigències de les administracions eren d’obligat compliment per a permetre la implantació del golf, en alguns casos ni tan sols s’han acomplert i tenen com a objectiu la prevalença dels interessos públics. La manca de viabilitat del golf és exclusivament un problema atribuïble als seus gestors i a la seva manca de previsió. Les administracions públiques no poden permetre que amb aquesta excusa el RCGP obtinguin rebaixes en les condicions imposades.

Contrasta aquesta situació econòmica adduïda pel RCGP amb la construcció d’un gran centre de convencions dins del recinte del golf. Si l’impacte del golf ja era crític, la transformació que suposa la construcció d’aquest complex encara l’eleva més.

El Vallès va perdre amb el golf de Torrebonica i Can Bonvilà una part del nostre patrimoni natural. I el nostre patrimoni natural no és per a jugar.

El Vallès, 12 de maig de 2006

ADENC-Ecologistes de Catalunya
Adreça social
Ca l'Estruch. Carrer St. Isidre s/n
08208 Sabadell

Adreça postal
Apt. correus 462
08200 Sabadell

Telèfon 93 717 18 87
Fax 93 717 19 63
a-e correu@adenc.org
URL http://www.adenc.org/

L'ANG-Ecologistes de Catalunya presenta una queixa per la manca d'informació sobre transgènics
11/06/06
tornar a l'índex
L’Associació dels Naturalistes de Girona presenta una queixa davant el sindic de greuges donat que tres departaments de la Generalitat i un de l’estat no han lliurat informació ambiental sobre els efectes i controls que es realitzenals productes transgènics.

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG-EdC) ha presentat una queixa davant del Síndic de Greuges per la manca de transparència del Govern de la Generalitat(Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – Consell Català de la Producció Agrària Ecològica - , Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Comerç, Turisme i Consum) i del Govern de l’estat espanyol (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación).

Al llarg dels anys 2003, 2004 i 2005 i 2006 l’ANG ha sol•licitat informació ambiental que fa referència, entre altres aspectes, als efectes dels conreus transgènics al medi ambient, als casos de contaminació genètica que hi hagut entre diferents camps de blat de moro, als controls respecte el correcte etiquetatge dels productes que avui dia són susceptibles a tenir transgènics, les sancions imposades, quines proves s’accepten per part de l’Administració com a justificació que una indústria no utilitza transgènics, el número de hectàrees de blat de moro transgènic conreat en Parc Naturals, etc.

Al respecte, s’ha posat de manifest la nul•la transparència respecte a certs aspectes i controls que es realitzen dels transgènics. Així, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – Consell Català de la Producció Agrària Ecològica – no ha donat resposta a cap de les qüestions plantejades, el Departament de Medi Ambient i Habitatge tampoc i el Departament de Comerç, Turisme i Consum la dóna parcialment, (com a observació, tan sols es preveia realitzar 30 analítiques per comprovar el correcte etiquetatge de productes de consum al llarg del 2005, entre els milers de productes que hi ha al mercat). Així mateix, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación no ha donat cap tipus de resposta a les qüestions plantejades. Aquesta situació mostra clarament el descontrol existent respecte el suposat control en la comercialització, conreu i venta de transgènics.

En resum, aquesta entitat creu fermament que les polítiques de “foment” i “legalització” que porten a terme el Govern de la Generalitat i de l’estat no van acompanyades amb les mesures de control i transparència fet que suposa un augment de la desconfiança de la societat civil respecte als transgènics. A aquest fet, es sumen els casos públics de contaminacions de camps de blat de moro ecològics o convencionals contaminats per varietats transgèniques.

Finalment, l’Associació dels Naturalistes de Girona ha sol•licitat al Síndic de Greuges que insti als diferents departaments de l’administració de Generalitat i de l’Estat a la  transparència i al compliment de la legislació actual respecte els transgènics.

Comissió de transgènics de l’ANG
Girona, 25 de maig de 2006
Tel. Contacte: 606643540 (Maite)

Oficina de Premsa
Associació de Naturalistes de Girona
c\de les Monges n:20 17007 Girona
972 223 638

Les declaracions de Nadal evidencien el risc d’un govern català amb excessives competències urbanístiques 15/06/06
tornar a l'índex
Encara tremolem en recordar quan fa pocs anys, aprofitant la fatalitat i el mal estat d’alguns penyassegats del nostre litoral, CiU reclamava la competència de Costes, per tal de poder arreglar les coses al seu estil, amb més segones residències, jardins i piscines privades, i així acabar de privatitzar i exprimir la resta de la nostra costa. Ara sembla que el nou govern d’esquerres de la Generalitat de Catalunya, seguint la mateix línia, prefereix ignorar, fins i tot, contradir les alertes dels experts en sostenibilitat, al·legant que, segons el seu parer, el nostre litoral no està saturat i encara pot encabir uns 100 mil habitatges més, majorment segones residències. Segurament que el model que entén per sostenible el representant de la Generalitat és el del Maresme i això és en el que ens vol convertir el nostre Empordà. És evident que la fràgil sostenibilitat es manipula segons els interessos polítics i econòmics de cada moment.

Segurament el senyor Nadal no deu trepitjar la majoria de platges del nostre litoral, excessivament massificades, especialment en ple mes d’agost. Potser els dels milers de ciutadans que fugen desesperats amb la seva embarcació d’esbarjo tot buscant algun racó tranquil on fondejar, cosa cada vegada més complicada.

Sembla doncs que, tal com feien els anteriors polítics de dretes, l’actual govern d’esquerres prefereix tancar els ulls i ignorar els indicadors de sostenibilitat que evidencien la saturació de l’actual model de desenvolupament turístic i urbanístic: disponibilitat d’aigua potable, saturació del model energètic i altres infrastructures bàsiques, metres quadrats de platja per persona (molt inferior a l’estàndar de qualitat desitjada), embarcacions per metre quadrat de litoral, qualitat dels ecosistemes marins i terrestres, etc.

Si us plau, deixin-se de tanta demagògia, sabem que no tenen ni la més mínima intenció de frenar l’actual desgavell urbanístic i especulatiu, com era d’esperar, encara hi ha masses interessos econòmics en joc. La fal·làcia del Pla Territorial només ha estat una distracció més, un intent de callar les queixes dels ecologistes, però que finalment s’ha acabat flexibilitzant i adaptant al gust dels especuladors de sempre i dels interessos especulatius de la majoria d’ajuntaments.
 
Com bé diu el conseller “no es pot matar la gallina dels ous d’or”, però la gallina de qui?. Per a molts ciutadans la gallina dels ous és el nostre paisatge, la nostra cultura, les nostres tradicions, un turisme sostenible, no massificat, respectuós i de qualitat, o creu que el nostre país pot viure exclusiva i eternament de la construcció de segones residències i de l’especulació urbanística.

Cada vegada veiem més clara la urgència de que totes les ONGs de Catalunya i de l’estat ens organitzem i lluitem junts per tal recuperar el seny, canviar l’actual llei d’urbanisme i fer fora als especuladors de dins la política i govern del nostre país. Per això animem a totes les ONG’s a que s’informin del moviment “Hay que pararlo” i s’afegeixin a la recent creada “Coordinadora Ciudadana por la Defensa del Territorio” per tal de treballar i lluitar junts per uns objectius comuns.

Josep Maria Piferrer
Coordinadora Salvem el Crit
Palafrugell

El GOB presenta l’Informe: Fotografia de la destrucció més gran mai patida per l’illa de Mallorca 20/06/06
tornar a l'índex
Als dos darrers anys: més creixement urbanístic que mai i 10 milions de m2 asfaltats

La setmana passada se feien públiques les conclusions d’un estudi elaborat per L’”Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE)”, referit als període comprès entre els anys 1987 i 2000.

Entre les dades que aporta aquest estudi cal destacar el fet que al llarg d’aquest 13 anys s’han ocupat un total de 9.130 ha. Globalment les Balears és la segona comunitat autònoma de l’estat quant a percentatge d’ocupació de territori i al llarg d’aquests 13 anys ha crescut un 41’4 %.

Igualment aquest informe assenyala que al cas de els Balears un terç d’aquesta ocupació s’ha produït al litoral i sobretot a l’àrea metropolitana de Palma.

Avui presentam un informe on intentam fer una Fotografia de la realitat urbanística i territorial de Mallorca, referida ja als darrers dos o tres anys. Les conclusions més rellevants d’aquest informes són es següents:

   *  Els projectes immobiliaris que actualment s’executen (els que
     varen ser visats en el 2004) representen un rècord absolut. Supera
     els dels darrers 10 anys, però és que fins i tot supera la mitjana
     dels anys 70, el moment del boom immobiliari més gran de la
     història.. Se visaren el 2004, 12.159 cases que representen 36.477
     places. Al primer trimestre del 2006 els projecte visats foren
     3.400 el que significa mantenir el fort ritme actual.

   *  Tot i que el litoral segueix experimentant un gran creixement, els
     municipis de l’interior de l’illa, especialment aquells situats
     devora els grans vies de comunicació han crescut moltíssim:
     Campos, Sencelles. Inca, Montuïri...

   *  El planejament urbanístic de Mallorca segueix essent molt
     desenvolupista, a pesar del Pla Territorial de Mallorca. ja que
     permet assolir els 3.380.000 habitants

   *  El fet més rellevants d’aquests dos darrers anys ha estat la
     construcció d’autopistes, tant a Mallorca com a Eivissa.
     Aproximadament en aquesta legislatura s’hauran asfaltat 10 milions
     de m2 de terreny rústic. En les 5 legislatures anteriors s’havien
     asfaltat de l’ordre de 6 milions de m2 de terreny.

Les conseqüències de la construcció d’autopistes són:

   *  un consum i una destrucció brutal de territori

   * una aposta pel transport privat en detriment del transport públic

   *  una despesa econòmica espectacular

   *  la passa prèvia per un nou “boom” urbanístic, sobretot a les zones
     properes a les noves vies de comunicació.

   *  Si aquesta és el present , el futur és igualment preocupant el
     futur. A l’Informe que avui vos presentam passam revista també als
     projectes que es troben damunt la taula en aquests moments i que
     la seva execució representaria un increment de la destrossa
     territorial i ambiental

   *  Ampliació aeroport

   *  Nou equipament sanitari a son Espases

   *  Parc temàtic a Can Vairet

   *  Gran equipament esportiu al Sementer de Son Flor

   *  Polígon de Cotxes de Lloguer

   *  Més pedreres

   *  Polígon de cotxes de lloguer a Son Fangos

   * Nous ports esportius

   * Noves dessaladores, centrals elèctriques, incineradores,

   *  Nous polígons industrials

   *  Més camps de golf..

CONCLUSIONS

Aquesta legislatura s’està caracteritzant per un creixement urbanístic com mai , traduït en la construcció de nous habitatges, amb més asfalt que mai (10 milions de m2), en un munt de projectes d’equipaments i infrastructures per possibilitar nous creixements urbanístics.

Tot plegat , es tracta de creixements que duna forma evident posen en perill el futur ambiental, social i econòmic de les Balears i ens allunyen encara més d ela sostenibilitat, tant de mode als darrers anys.

* L'enllaç de l'informe http://www.gobmallorca.com/destrossa-mallorca-informe.pdf

Salvem Solius i l’ANG celebren la decisió de reubicar el polígon  industrial de Santa Cristina d’Aro 07/06/06
tornar a l'índex
Les entitats ecologistes Plataforma Ciudadana Salvem Solius i Associació de Naturalistes-EdC celebren el canvi de posicionament anunciat per l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, segons el qual mitjançant la revisió del POUM del municipi el polígon industrial previst a la Vall de Solius serà reubicat a un nou emplaçament.

Tot i així les dues entitats observen amb cautela la decisió de tralladar el polígon als sectors del Molí del Ternés i les Barnades. Les entitats consideren que encara no es pot valorar aquest canvi com un punt i final. Tot just ara s’iniciarà la tramitació de la revisió del POUM de Santa Cristina d’Aro, procés que pot trigar un any o més a resoldre’s definitivament, i en el qual poden sorgir nous conflcites i pressions respecte la proposta de moure la previsió de sòl industrial. Així, malgrat la bona notícia Salvem Solius i l’ANG mantindran de moment el judici contenciós administratiu que tenen obert contra el Pla Parcial del Sector de Can Reixach, ja que fins que no s’hagi aprovat definitivament el nou POUM no es podrà donar per tancat el risc de desenvolupament industrial a la Vall de Solius.

Tanmateix les entitats estudiaran en detall el nou POUM per tal d’avaluar l’augment de superfície industrial que s’ha anunciat, i les propostes concretes al respecte dels terrenys prèviament afectats al sector del Molí d’en Reixach. Cal considerar que els nous usos en aquest sector responguin a la seva naturalesa ambiental, i per tant que la preservació d’expectatives econòmiques no hipotequi la viabilitat del corredor biològic que defensen ambdues organitzacions en les seves al•legacions. Per aquest motiu les dues organitzacions no descarten tampoc generar al•legacions al nou POUM.

L’arribada d’aquesta decisió coincideix amb la celebració de 25è aniversari de l’ANG, fet que, tot i amb mesura, és un gran regal per l’entitat en aquest moment assenyalat, com a mostra que la tasca continuada d’informació i vigilància ambintal que duu a terme l’associació comença a donar els seus fruits.

Per més informació:

Sergi Nuss
Oficina de Premsa
Associació de Naturalistes de Girona-Ecologistes de Catalunya
c\de les Monges n:20 17007 Girona
972-223-638/615-694-999
http://www.naturalistesgirona.org
/
El Ple de l'Ajuntament de Querol aprova inicialment el POUM 29/03/06
tornar a l'índex
Després del Ple de l’Ajuntament de Querol la Plataforma Salvem Querol ha fet un acte de protesta per mostrar el seu rebuig a la re-aprovació inicial del POUM.  S’ha fet la protesta sense interrompre el transcurs del Ple i un cop finalitzat aquest.

La Plataforma ha llençat fotocopies de bitllets de 500 d’euros i desenes de monedes d’1 i 2 cèntims per denunciar l’especulació urbanística que pateix el municipi.
 
Ell GEPEC-EdC emprendrà accions legals i administratives per aturar aquesta barrabassada urbanística si aquest s’aprova definitivament.

Abans que s’aprovi res ja es poden veure a internet 3 urbanitzacions en venda a Querol, més de 300 ha per urbanitzar, en un municipi de 300 persones empadronades:
 
 
 
Jordi Pijoan Parellada Plataforma Salvem Querol-GEPEC

CONVOCATÒRIES


Massa crítica als Països Catalans
01/07/06
tornar a l'índex
Primer divendres de mes:  
Barcelona (Barcelonès) 20:00 h, Plaça Universitat
València (L'Horta), 19:30 h, Plaça de la Verge

Primer dissabte
Dénia (Marina Alta), 13:00 h, Glorieta de Marquès de Campo

Darrer dijous
Palma de Mallorca, 19:00h, Plaça d'Espanya

Darrer divendres
Ontinyent (Vall d´Albaida), 20:00h, Plaça del Barranquet

Darrer dissabte
Alacant (L'Alacantí), 12:00 h, Porta de la Plaça de Toros

Darrer diumenge
Castelló de la Plana (Plana Alta), 12:00 h, Paseo Ribalta (parada autobuses)

Camp de voluntariat al Parc Natural de l'Alt Pirineu 29/06/06
tornar a l'índex
Organitzat per  SEO/BirdLife amb la col·laboració del P.N. de l'Alt Pirineu i que compta amb el patrocini de la Caja de Ahorros del Mediterraneo (programa VOLCAM)
 
Dates: del 29 de juny al 7 de juliol del 2006
 
 
Tasques del voluntariat:
- censos d'avifauna alpina
- cartografia i seguiment de línies eléctriques per analitzar l'impacte sobre l'avifauna
- eliminació de plantes alòctones
 
Condicions de participació:
- cal ser major de 18 anys
- cal estar en bona forma física ja que es realitzaran llargues caminates (de més de 8h) per     zones d'alta muntanya amb fort pendent
 
 
Per a més informació i inscripcions: 93-289 22 84 (de 9-14 i de 15-18h) i preguntar per Jordi Prieto.
El camp és gratuït pels voluntaris excepte els costos de desplaçament des del lloc d'origen fins al camp de voluntariat a Sort (Pallars Sobirà).
 
Trobareu més informació a http://www.seo.org/

Camps de Voluntariat a La Trapa i sa Dragonera, aquest estiu 31/05/06
tornar a l'índex
Us volem informar que ja hem obert la inscripció a les activitats de voluntariat ambiental d'aquest estiu, que com cada any es faran a La Trapa i a Sa Dragonera.

Enguany organitzam quatre activitats de voluntariat, 3 jornades (de tres dies cadascuna, 2 a La Trapa i 1 a Sa Dragonera) i un camp de voluntariat de 10 dies (7 a La trapa i 3 a Sa Dragonera):

Les Jornades són:
1a i 2a jornada a La Trapa: 7-9 de juliol; 14-16 de juliol
3a jornada a Sa Dragonera: 18 al 20 de juliol

El camp de voluntariat és de 6 a 15 de setembre de 2006.

Els destinataris de les activitats són joves de 16 a 30 anys. Hi ha 15 places per activitat.

Us recordam quins són els tràmits que heu de seguir per inscriure-vos:

1r) Seleccionau i ompliu la fitxa d’inscripció en funció de la vostra edat. Hi ha dos formularis o fitxes, un model per a menors de 18 anys i un altre formulari per als majors de 18. Els dos models els trobareu penjats a la web del GOB: www.gobmallorca.com <http://www.gobmallorca.com/>

2n) Féu efectiu la quota d’inscripció, que en el cas de les jornades és de 30 € pels qui no sou socis del GOB o de 20 € per als qui ja ho sou; i en el cas del camp de voluntariat és de 75 € pels qui no sou socis del GOB o de 50 € per als qui ja ho sou. Podeu pagar en mà al GOB o bé fer un ingrés al compte de La CAM – 2090 6427 43 0040083322 indicant el vostre nom i llinatges i posant com a concepte "jornada de voluntariat" o "camp de voluntariat".

3r) Entregau o remeteu per correu la fitxa d’inscripció amb una fotografia recent aferrada, juntament amb el resguard de l’ingrés bancari (si heu elegit pagar a través del banc), una fotocòpia del DNI i de la vostra tarja sanitària.

La inscripció es fa efectiva una vegada faceu l’ingrés de la quota i hagueu entregat la documentació requerida. Recordau que hi ha un màxim de 15 places per torn i que la inscripció als camps serà per estricte ordre de pagament.

Una setmana abans de cada torn, l’equip coordinador del camp farà una reunió informativa amb els participants.

//

/Recordau que és important que ens ajudeu a difondre els camps reenviant aquest missatge i imprimint i penjant el póster que trobareu a la nostra web./

Per a inscriure-vos demanau per

Miquel Àngel Ballester
Servei d'Educació Ambiental del GOB.
tel. 971 498 268

Sortides en bici
23/06/06
tornar a l'índex
Cap de setmana al Penedès amb nit de revetlla tran
Data d'inici: 
Població: 
Organitza: 
23/06/2006
Barcelona
Amics de la Bici

De div. 23 a diu. 25 juny
Podem anar divendres a la tarda a Castellví i fer el sopar,de la nit de Sant Joan i la coca i ..... Dissabte pujada al Castellot, passejada en bici i piscina si molt convé, i diumenge cap a la platja a agafar el tren. Podreu venir dissabte al mati. Places limitades. Haureu de dur sac. 70km en total.
Nivell: MIg .
Carmen Ana
Tel: 625856039 (tardes)
e-mail: clopezvailo@menta.net


Més informació: Amics de la Bici. Carrer Demòstenes 19, 08028 Barcelona. Tel./Fax 93 339 40 60 info@amicsdelabici.org
Condicions de les sortides

 


Travessa de les Gavarres
Data d'inici: 
Població: 
Organitza: 
24/06/2006
Barcelona
La Farinera - Ateneu del Clot

PONT DE SANT JOAN, 24 i 25
Travessa de les Gavarres
Caldes de Malavella-Santa Seclina-Coll de la Mallorca-Puig de Cadiretes-Calonge-La Bisbal (70 kms)
La Bisbal-Cassà-Puig d´Arques-Monells-Madremanya-Girona (70kms)
Nivell: ALT / Tipus de bicicleta: Híbrida / Desplaçament: Tren  / Distància: 140 km / Responsable: Enrique


Informació: La Farinera - Ateneu del Clot - Grup de Cicloturisme. C/. Ter 10, Barcelona Telf. 93 232 99 08
www.xarxabcn.net/lafarinera/ciclot.htm / farinera@ya.com
Condicions de les sortides

 


VIII Bicicletada Nocturna per Girona
Data d'inici: 
Població: 
Organitza: 
30/06/2006
Girona
Mou-te en Bici

Bicicletada nocturna entre Salt i Girona. Sortirem a les 10 del vespre de Can Ninetes i durant un parell d´hores farem una volta; i també hi haurà un final sorpresa!


Més informació: Mou-te en Bici. www.moutenbici.org
Activitats als Muntanyans de Torredembarra 06/11/05
tornar a l'índex
Les activitats són gratuïtes i no cal inscriure’s.

Tots els dies festius i caps de setmana, als matins, de 10 a 14
Punt d’informació sobre l’EIN (Espai Interès Natural)
Restarà obert de 10 a 14 h a Cal Bofill i al migdia es faran 2 projeccions de l’audiovisual “Els Muntanyans l’última platja”

 
Tots els dissabtes al matí
Casal infantil dels Muntanyans

Es tracta d’un programa al voltant de la natura de l’espai natural obert a totes les nenes i els nens interessats en els animals.

8 a 12 anys

Per més informació sobre les activitats a Torredembarra:

Tel 977 641 672, litoral@gepec.org  o a Cal Bofill Centre d’Activitats Mediambientals  (entre el barri de Baix a Mar i el Club Marítim de Torredembarra, a l’extrem nord-est del passeig marítim) Tots els dies de 10 a 14 hores. http://www.gepec.org/muntanyans

Exposició de fotografies No a la MAT: 17/06/05
tornar a l'índex
Del 17 de juny a l'1 de juliol al Casal el Forn a Girona (c/ del Carme , 119).
 
Del 4 al 30 de juliol al Café del Barri Vell de Figueres (plç de les Patates)
 
De l'1 d'agost al 3 de setembre al Café-Bar El Local de Figueres (C/ Muralla i Pl. de les Patates)

Campaments d'estiu de la IAEDEN
24/04/06
tornar a l'índex
Com cada any el Grup d'Esplai Natura de la IAEDEN (GENI) ha tornat a programar els campaments d'estiu. El dia 24 d'abril pels socis de la IAEDEN i el 4 de maig pels no socis, són les dates d'inici d'inscripcions. Aquest any hi ha 4 campaments programats:

-Campament de grans al Paratge Natural de l’Albera:
Dates: del 3 al 16 de juliol.
Edat: 13 a 15 anys.
Preu: 280 euros.

-Campament de mitjans al Paratge Natural de l’Albera:
Dates: del 19 al 30 de juliol.
Edat: 11 a 13 anys.
Preu: 280 euros.

-Campament de petits a la Vinca de les Escaules de l’Empordà:
Dates: del 4 al 15 d’agost.
Edat: 8 a 10 anys.
Preu: 320 euros.

-Campament “Comencem a volar” al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà:
Dates: del 2 al 7 de setembre.
Edat: 5 a 7 anys.
Preu: 180 euros.

Secretaria d'inscripcions:

De dilluns a divendres de 19 a 21:30 hores.

•  C/Sant Vicenç, 30 1r pis de Figueres (17600). •  Tel. 972 670531 •  Fax. 972 670391 •  e-mail. iaeden@sinix.net

Inici d'inscripcions:

•  24 d'abril per a socis de la IAEDEN.
•  4 de maig per a no socis de la IAEDEN.

- Si desitgeu el certificat d'inscripció demaneu-lo en el moment de realitzar la pre-inscripció, ja sigui per telèfon o al mateix local de l'entitat.
- Si voleu sol·licitar beques informeu-vos al telèfon del GENI (615 28 55 06), i parlareu directament amb els monitors.
 
 
IAEDEN - Ecologistes de Catalunya   iaeden@sinix.net     http://www.iaeden.org/
Salvem l'Empordà       info@salvem-emporda.org   http://www.salvem-emporda.org/
 
c/ Sant Vicenç, 30 1r                                     
Figueres 17600         
Tel 972670531                                               
Fax 972670391          

El fons del mar 02/07/06
tornar a l'índex
Visita temàtica guiada als Muntanyans de Torredembarra.

Per més inscripcions i informació sobre les activitats: 977 342 604

secretaria@gepec.org

o al GEPEC-Ecologistes de Catalunya
c/ Vilar, 5 – 2n  REUS, dimecres i divendres de 10 a 13 i dimarts i dijous de 16 a 20

Plantes remeieres i medicinals 25/06/06
tornar a l'índex
Aprofitarem aquestes dates per anar a conèixer la morfologia i les característiques de les plantes remeieres i medicinals, que tenen al voltant de Sant Joan el seu punt àlgid de propietats.

Monitor: Josep M. Forcadell

Sortida de dia sencer.


Per més inscripcions i informació sobre les activitats: 977 342 604
secretaria@gepec.org
o al GEPEC-Ecologistes de Catalunya
c/ Vilar, 5 – 2n  REUS, dimecres i divendres de 10 a 13 i dimarts i dijous de 16 a 20
La urgència de preservar Collserola com a espai natural 27/06/06
tornar a l'índex
dimarts 27 de juny a l'Ateneu Barcelonès

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) us convida a assistir a l'acte de debat ciutadà sobre el futur d'aquest espai singular al bell mig de la conurbació metropolitana.
Ho tractarem per mitjà d'una sèrie de preguntes i demandes que presentarem a una taula de representants del Govern de la Generalitat i d'experts en ecologia i urbanisme:
-L'estat de la qüestió i els calendaris previstos de l'acció del govern de la Generalitat per a preservar Collserola (aplicació de les noves mesures de protecció, reconeixement com a nou Parc Natural, inclusió a la xarxa d'espais protegits europeus Natura 2000).
- Les previsions del "Pla Territorial Metropolità de Barcelona" i les seves repercussions sobre l'espai natural de Collserola.

19:00
Breu salutació i benvinguda d'Oriol Bohigas (president de l’Ateneu Barcelonès)

19.10 a 19.25 h.  
Projecció d'una breu justificació de les preguntes que presenta la PCDC
19.30 a 21.00 h.      
Taula rodona: el futur parc de Collserola. Modera Josep-Lluís Moner de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola.
- Ramon Luque, Director General de Medi Natural del DMAH
- Josep Maria Carrera, Coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona del DPTOP
- Josep Ma. Perpinyà o Marià Martí, Director-gerent del Consorci de Collserola

- Martí Boada, investigador de l'ICTA de la UAB
- Ada Llorens, arquitecta experta en paisatgisme
- Rafel Bosch, ambientòleg expert en connectivitat

Ateneu Barcelonès:
c. Canuda, 6 (al costat de la plaça de Catalunya) - Barcelona

Acció de compra col·lectiva 30/06/06
tornar a l'índex
30 de Juny 18’30 a Sant Andreu

De nou volem reivindicar el dret a consumir sense generar residus. Per un consum més respectuós amb el medi ambient, demanem, en una acció a Sant Andreu, que les administracions, fabricants i distribuïdors, ens permetin consumir de forma més responsable, justa i ecològica.

Us esperem el divendres 30 de juny a les 18’30 a la cantonada entre Gran de Sant Andreu i Rbla. Onze de Setembre, per anar a comprar de forma irrespectuosa (productes sobreempaquetats, amb plàstics, safates, tetrabrics...) per, després, en el carrer, fer el traspàs dels productes comprats a envasos reutilitzables que portem de casa (ampolles o envasos de vidre, cabàs, carretó, bossa de roba, carmanyoles...).

D’aquesta forma evidenciarem en el carrer la problemàtica dels residus i la necessitat de tenir un consum més respectuós pel medi ambient i la salut de les persones.

Organitzat pel Borró, la Xarxa de Sant Andreu, l’Associació de Veïns de Sant Andreu i el CEPA
.