Penjat el 30 de maig de 2020
Penjat el 30 de maig de 2020, per Limnos
La situació d’emergència sanitària aquesta primavera i la corresponent baixada d’activitat humana ha donat lloc a una crescuda de la vegetació baixa en tota mena de terres no cimentats i marges de l’àmbit urbà. Ara que moltes administracions locals han començat a desbrossar aquestes zones verdes, des de moltes entitats i consciències naturalistes s’ha demanat reflexionar i canviar el paradigma en la seva gestió.
En marges de camins o de cultius, així com en les rotondes, solars i zones enjardinades hi creix de manera natural una gran diversitat de plantes herbàcies, la majoria ruderals o oportunistes, que tradicionalment s’han mal anomenat “males herbes” o s’han relacionat amb la deixadesa i la necessitat de “neteja”. Aquesta concepció perjudica no només aquetes comunitats vegetals, que massa sovint reben l’aplicació d’herbicides o dràstiques desbrossades, si no a la biodiversitat en general de les zones urbanes i els serveis naturals que ens aporten. Les comunitats vegetals que es formen en aquests espais es componen per una gran diversitat de plantes amb mides, èpoques de floració, flors i fruits molt variats en molt poca superfície. Algunes espècies conegudes són el trèvol (Trifolium), els plantatges (Plantago) o les margaridoies (Bellis). Aquesta diversitat d’espècies produeix un munt de recursos per altres grups animals, com el pol·len i nèctar per insectes, les llavors i substrat de nidificació pels ocells, però a més són un refugi per grups d’insectes, com formigues, escarabats, papallones, abelles, etc., que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la dispersió de llavors, la pol·linització o el control biològic de plagues de cultius i ciutats. A més, gràcies a aquestes comunitats, les persones podem gaudir d’un entorn urbà més ric naturalment, amb més ocells i papallones compartint el nostre espai. Quan es decideix eliminar aquesta diversitat vegetal perdem les comunitats animals i serveis que se’n deriven.
Des de Limnos ens adherim a aquesta reflexió. Mantenir la vegetació és important per facilitar accessos a infraestructures i a la vora dels camins, però sovint es fa quan i on no cal. Per exemple, s’hauria d’evitar desbrossar en època de nidificació dels ocells per no destrossar nius, i és millor esperar a fer les segues d’estiu un cop les plantes hagin tret la grana, cap a l’agost.
