El nou Decret de purins: insuficient per solucionar el problema

Penjat el 21 de novembre de 2017, per Ipcena

El nou Decret de purins: insuficient per solucionar el problema

 

Aquest matí 21 de novembre, diferents entitats ecologistes del país s’han congregat davant del Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació a Barcelona, per denunciar la vulneració que està patint el territori i les persones degut a la ramaderia industrial. Un model intensiu, que cerca la producció de carn barata perquè s’obvien els costos ambientals, socials i de salut.

L’acte ha estat convocat pel Grup de Defensa del Ter, Lluçanès Viu, Depana, Ecologistes de La Segarra, Ipcena, Naturalistes de Girona, Salvem l’Empordà de Purins, Salvem els Plans de Conill, Vall del Ges i VSF Justícia Alimentària Global.

Durant l’acció reivindicativa hem tingut una trobada amb el Secretari General del Departament, David Mascort Subiranas que li hem fet saber les reivindicacions i necessitats de millora del propi decret.

Les al·legacions es van presentar el passat dijous 16 de novembre al Departament d’Agricultura, Alimentació, l’escenificació de ‘menjar-se-les amb patates’ avui davant la Conselleria ha simbolitzat els anys de lluita sense resposta i el convenciment de les entitats que els seus precs no seran escoltats. Fa anys que les entitats denuncien que aquest model ens està costant el territori i hipotecant el futur. El nou decret, segueix  la mateixa línia que l’anterior, apostant per la producció de carn barata i de baixa qualitat i, en molts casos, els seus productes es destinen a l’exportació a altres països europeus amb una legislació molt més estricta que la nostra, mentre els purins contaminen les nostres terres, les nostres aigües i el nostre cel. Mentre el Departament aposti pel sector industrial porcí sense tenir en compte la natura i la salut de les persones es posiciona clarament al costat de les macro-granges i dóna l’esquena al territori.  

Gestionar, en un país tan petit com és Catalunya, les dejeccions dels més de 17 milions de porcs que s’ engreixen i es sacrifiquen anualment és completament insostenible tant a nivell tècnic i ecològic, com a nivell econòmic. Els excessos de la ramaderia industrial catalana han esdevingut tant insostenibles que el Síndic de Greuges s’ha unit al creixent clamor de la necessitat d’un canvi de model. Un canvi de model que, necessàriament, ha de passar per una reducció dràstica de la cabana porcina i per la promoció decidida d’una agricultura i ramaderia ecològicament sostenibles.

En resum les al·legacions presentades són les següents:

– El primer que cal canviar és la nomenclatura, les zones declarades vulnerables, son VULNERADES. El que és vulnerable és la part de Catalunya que encara no està contaminada amb purins.

– Per tal d’assegurar la viabilitat real de les explotacions ramaderes cal diferenciar entre els grangers i els industrials. Volem una producció porcina de qualitat, que realment aporti alguna cosa positiva al territori i no a les butxaques d’uns quants. Volem una comarca d’Osona agrària, no industrial.

– El 41 % de les masses d’aigua de Catalunya estan contaminades amb purins, l’única solució al problema passa primer de tot per una moratòria per ordenar i racionalitzar el sector porcí. Amb una reducció del nombre de caps de bestiar per adequar-lo a la superfície agrària útil. A Osona tenim el doble de porcs que pot assumir la terra.

– Qui contamina paga: Els industrials porcins tenen l’obligació de pagar la descontaminació dels aqüífers. També és de llei que assumeixin l’enorme cost de les portades d’aigua que s’han hagut de fer a les poblacions degut a la contaminació de les masses d’aigua pròpia, quantificat en 96 milions d’euros en els últims 16 anys acord amb l’ACA.

– Si el decret té l’objectiu final d’aportar a la terra la fertilització necessària i no en excés, és imprescindible que hi hagi l’obligació d’un anàlisi dels sòls inicial exhaustiu i una quantificació del nitrogen real de les dejeccions en cada explotació, sumat a un control acurat de la quantitat de nitrogen que es tira a cada parcel·la, pagat pels propietaris i industrials dels porcs.

– El purí és un mal adob: Quan es tira el purí als camps sense cultivar, més del 60% del nitrogen va a parar directament a les masses d’aigua, el nitrogen que conté el purí es troba en un format poc assimilable per la terra. Per tant, el purí només pot ser tirat als camps en cas que hi hagi algun cultiu plantat que el pugui aprofitar de forma immediata. Demanen, per tant, que s’elimini la consideració bàsica d’aquest decret.

” Avui davant la Conselleria d’Agricultura diverses entitats ecologistes han escenificat ‘menjar-se amb patates’ les al·legacions que elles mateixes han presentat al nou decret de purins “

 ” Les entitats denuncien que la carn barata i de baixa qualitat es produeix a costa de la contaminació dels sòls, aigües i aire, amb conseqüències ambientals i de salut per la societat i de tot del país “

” El nou Decret continua afavorint el sector industrial porcí sense tenir en compte la natura, la salut de les persones i el territori. “