El planeta a un altre ritme

Penjat el 28 de març de 2020, per Joan Cuscó

El COVID-19 per fer front a la crisi climàtica?

“Aire net”, aquesta era la portada del Diari de Sabadell del dimarts 24 i dimecres 25 de març de 2020. Titulars similars apareixen a mitjans de comunicació d’abast nacional i mundial, i és que l’aturada provocada pel COVID-19 és global i els seus efectes també. Fins i tot pot ser que enguany no augmenti la concentració de CO2 de l’atmosfera.

Però, no fa anys que parlem d’emissions de gasos d’efecte hivernacle? Fins fa quatre dies parlàvem de crisi climàtica a diari, oi? No és el canvi global un problema igual o més greu que el COVID-19? 

El ritme en què actuen ambdues crisis i els seus efectes a nivell d’individu està clar que marquen dues grans diferències. Però a efectes pràctics el coronavirus, una minúscula estructura de biomolècules que ni tan sols és un ésser viu, ha sigut capaç de provocar el llargament reclamat canvi que semblava impossible que arribés. Parlo evidentment de frenar el ritme en què intervenim en processos geològics i fluxos d’energia i matèria. És lamentable que ens haguem de trobar en una situació com aquesta per a veure que som capaços de reduïr les emissions a nivells saludables per a les persones i el planeta.

En temps on el millor que podem fer és valorar la nostra vida i la que ens envolta, segur que no som poques les persones que veiem que els canvis són possibles i necessaris pel què faci falta, en aquest cas sortir de la voràgine del creixement ràpid i infinit en la que estem atrapats.

Amb la crisi climàtica tot han sigut bones intencions i campanyes de greenwashing de les grans empreses més contaminants. Moltes evidències científiques, grans discursos en cimeres, però poca valentia política. La solució política a la crisi climàtica? Cap intervenció i deixar a títol individual la responsabilitat de reduir les emissions, els residus, etc. Els resultats els sap tothom: nefastos.

Imaginem-nos què seria deixar la gestió de la pandèmia a responsabilitat de cadascú. Fins i tot aquells polítics que semblava que no volien fer res, han acabat actuant, i és que potser tard i insuficient, però s’han deixat assessorar per científics, i per una vegada no han escoltat els profetes de sempre que tot discurs amaneixen amb “creixement” i “desenvolupament econòmic”.

A quina realitat volem tornar després d’aquesta crisi? Haurem après a escoltar i deixar-nos assessorar per científics quan toca i pel què toca?