Molt se n’ha escrit en les darreres setmanes sobre la necessitat o no de fer una ampliació de l’Aeroport d’El Prat. Cal recordar que el passat 2 d’Agost es va arribar a un acord entre el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del Gobierno de España d’una banda i el Govern de la Generalitat de l’altra per tal d’invertir 1.700 milions d’euros per a convertir l’Aeroport en un hub internacional.

A partir d’aquest fet podem redactar una sèrie de reflexions, detallades a continuació:

En primer lloc cal mencionar a qui, suposodament, beneficia aquesta proposada futura ampliació de l’aeroport. En aquest grup s’han d’incloure els lobbies de les grans constructores i empreses vinculades al sector turístic. Aquests consideren que a més capacitat d’atracció de vols de l’aeroport més possibilitats que arribin més turistes que puguin mantenir l’estructura econòmica de la que han vingut gaudint les darreres dècades.

El sector turístic és un gran consumidor de recursos, especialment de sòl, on s’han construït enormes infraestructures per tal de facilitar la mobilitat cap als principals centres d’atracció turística, parcs d’atraccions, urbanitzacions de segones residències, … A tot això cal afegir que és un sector econòmic de molt poc valor afegit i amb unes condicions laborals, en general, bastant precàries, amb salaris molt baixos, llargues jornades laborals, personal amb escassa formació, etc.

Abans de valorar la important llista d’impactes negatius que considerem genera l’ampliació de l’aeroport ens hem de preguntar quines alternatives hi ha per tal d’incrementar el nombre de turistes que arriben a Catalunya (si és que aquest hauria de ser un objectiu estratègic de país). S’ha de recordar que Catalunya disposa de dos aeroports amb capacitat d’atracció de vols internacionals situats en dues destinacions de primer ordre turístic, com son l’aeroport de Girona-Costa Brava i el de Reus-Tarragona-Costa Daurada i que actualment es troben molt lluny d’arribar a la seva màxima capacitat d’ocupació. Un creixement d’aquestes dues infraestructures ajudaria a reequilibrar l’entrada de turistes via l’aeroport d’El Prat i a equilibrar territorialment el pais.

D’altra banda una millora en les infraestructures ferroviaries, especialment les connexions internacionals amb França també ajudarien a “descongestionar” l’aeroport d’El Prat.

Un cop disposats a analitzar els impactes sobre el territori i el medi ambient de la proposta d’ampliació, cal ser molt conscients que ens trobem en un planeta amb recursos limitats, tant pel que fa a la terra, a l’energia, a l’aigua, … Si fem referència als impactes que tindria una futura ampliació d’El Prat el primer que ens hem de preguntar es: Cap a quin model de país ens volem dirigir en els propers 20-25 anys? Cap a un model que reforci l’extrema dependència del sector turístic com s’ha comprovat en l’actual crisi sanitària derivada de la pandèmia del covid? Com contrasta això amb la declaració d’emergència climàtica declarada per la Generalitat?

Sempre què és fa una actuació al territori en forma de noves infraestructures aquestes generen un impacte negatiu sobre l’ecosistema existent, ja sigui en forma d’ocupació de sòl, en pèrdua de biodiversitat, generació d’emissions contaminants, alts nivells de soroll… ja que aquestes es fan sobre terrenys naturals, poc urbanitzats o degradats. Per tant la negativa a l’ampliació no s’ha d’entendre tan sols per la seva ubicació a tocar d’un espai com La Ricarda, inclòs a la Xarxa Natura 2000, sino que va més enllà i s’extendria a qualsevol punt del territori ja que fa referència a la concepció del model de país, de societat, d’hàbitats a on volem viure amb harmonia amb la natura que ens envolta i de la que vulguem o no formem part.

Moltes vegades quan és fa referència al nous projectes que es volen desenvolupar sobre el territori s’ha parlat de sostenibilitat pensant en les generacions futures. Tanmateix ha arribat el moment que aquestes generacions futures es troben actualment amb un present incert i que les nombroses agressions que ha patit el medi ambient ja té conseqüències directes a curt termini per la supervivència de milions de persones.

Cada vegada són més els informatius i mitjans de comunicació que dediquen gran part del seu espai a parlar de desastres naturals, de la crisi climàtica i de les seves conseqüències.

Hem de seguir actuant, amb la mateixa prepotencia com si no fóssim una més de les espècies del planeta i prenent decisions que afecten a d’altres éssers vius i els seus hàbitats?

Arribats a aquest punt tal vegada ens hem de preguntar si cal seguir el mateix camí que hem portat fins ara, o si canviem radicalment de model i ens arribem a plantejar fins i tot, el fet de deconstruir part del territori que hem heretat.

Ens hi va la vida en joc. Ja no hi ha temps. El futur és ara.

Molt se n’ha escrit en les darreres setmanes sobre la necessitat o no de fer una ampliació de l’Aeroport d’El Prat. Cal recordar que el passat 2 d’Agost es va arribar a un acord entre el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del Gobierno de España d’una banda i el Govern de la Generalitat de l’altra per tal d’invertir 1.700 milions d’euros per a convertir l’Aeroport en un hub internacional.

A partir d’aquest fet podem redactar una sèrie de reflexions, detallades a continuació:

En primer lloc cal mencionar a qui, suposodament, beneficia aquesta proposada futura ampliació de l’aeroport. En aquest grup s’han d’incloure els lobbies de les grans constructores i empreses vinculades al sector turístic. Aquests consideren que a més capacitat d’atracció de vols de l’aeroport més possibilitats que arribin més turistes que puguin mantenir l’estructura econòmica de la que han vingut gaudint les darreres dècades.

El sector turístic és un gran consumidor de recursos, especialment de sòl, on s’han construït enormes infraestructures per tal de facilitar la mobilitat cap als principals centres d’atracció turística, parcs d’atraccions, urbanitzacions de segones residències, … A tot això cal afegir que és un sector econòmic de molt poc valor afegit i amb unes condicions laborals, en general, bastant precàries, amb salaris molt baixos, llargues jornades laborals, personal amb escassa formació, etc.

Abans de valorar la important llista d’impactes negatius que considerem genera l’ampliació de l’aeroport ens hem de preguntar quines alternatives hi ha per tal d’incrementar el nombre de turistes que arriben a Catalunya (si és que aquest hauria de ser un objectiu estratègic de país). S’ha de recordar que Catalunya disposa de dos aeroports amb capacitat d’atracció de vols internacionals situats en dues destinacions de primer ordre turístic, com son l’aeroport de Girona-Costa Brava i el de Reus-Tarragona-Costa Daurada i que actualment es troben molt lluny d’arribar a la seva màxima capacitat d’ocupació. Un creixement d’aquestes dues infraestructures ajudaria a reequilibrar l’entrada de turistes via l’aeroport d’El Prat i a equilibrar territorialment el pais.

D’altra banda una millora en les infraestructures ferroviaries, especialment les connexions internacionals amb França també ajudarien a “descongestionar” l’aeroport d’El Prat.

Un cop disposats a analitzar els impactes sobre el territori i el medi ambient de la proposta d’ampliació, cal ser molt conscients que ens trobem en un planeta amb recursos limitats, tant pel que fa a la terra, a l’energia, a l’aigua, … Si fem referència als impactes que tindria una futura ampliació d’El Prat el primer que ens hem de preguntar es: Cap a quin model de país ens volem dirigir en els propers 20-25 anys? Cap a un model que reforci l’extrema dependència del sector turístic com s’ha comprovat en l’actual crisi sanitària derivada de la pandèmia del covid? Com contrasta això amb la declaració d’emergència climàtica declarada per la Generalitat?

Sempre què és fa una actuació al territori en forma de noves infraestructures aquestes generen un impacte negatiu sobre l’ecosistema existent, ja sigui en forma d’ocupació de sòl, en pèrdua de biodiversitat, generació d’emissions contaminants, alts nivells de soroll… ja que aquestes es fan sobre terrenys naturals, poc urbanitzats o degradats. Per tant la negativa a l’ampliació no s’ha d’entendre tan sols per la seva ubicació a tocar d’un espai com La Ricarda, inclòs a la Xarxa Natura 2000, sino que va més enllà i s’extendria a qualsevol punt del territori ja que fa referència a la concepció del model de país, de societat, d’hàbitats a on volem viure amb harmonia amb la natura que ens envolta i de la que vulguem o no formem part.

Moltes vegades quan és fa referència al nous projectes que es volen desenvolupar sobre el territori s’ha parlat de sostenibilitat pensant en les generacions futures. Tanmateix ha arribat el moment que aquestes generacions futures es troben actualment amb un present incert i que les nombroses agressions que ha patit el medi ambient ja té conseqüències directes a curt termini per la supervivència de milions de persones.

Cada vegada són més els informatius i mitjans de comunicació que dediquen gran part del seu espai a parlar de desastres naturals, de la crisi climàtica i de les seves conseqüències.

Hem de seguir actuant, amb la mateixa prepotencia com si no fóssim una més de les espècies del planeta i prenent decisions que afecten a d’altres éssers vius i els seus hàbitats?

Arribats a aquest punt tal vegada ens hem de preguntar si cal seguir el mateix camí que hem portat fins ara, o si canviem radicalment de model i ens arribem a plantejar fins i tot, el fet de deconstruir part del territori que hem heretat.

Ens hi va la vida en joc. Ja no hi ha temps. El futur és ara.