Penjat el 2 d'agost de 2017
Penjat el 2 d'agost de 2017, per Limnos
L’oreneta cuablanca, és de color fosc a sobre i blanc del pit i gola, i li destaca una banda blanca al carpó, és a dir entre la cua i l’esquena, fet que li dona nom. Es pot confondre amb l’oreneta vulgar, que com a tret característic presenta la gola rogenca, o amb altres orenetes més escasses a casa nostra com l’oreneta cua-rogenca o el roquerol. No hem de confondre-la amb els falciots, ocells negres amb la silueta d’ales llargues i punxegudes en forma de falç que també viuen en pobles i ciutats. Un tret que també ens ajudarà molt a distingir-les és el niu. Mentre que el falciot fa el niu en forats dels edificis o sota les teules, la cuablanca el construeix amb fang, esfèric i completament tapat amb un forat d’entrada d’uns 3 cm. de diàmetre. Els nius de roquerols i d’oreneta vulgar son completament oberts de dalt i el d’oreneta cua-rogenca fa un canal d’entrada. L’oreneta cuablanca fa el niu en penya-segats i en edificis de ciutats i pobles. Al pobles pot criar a qualsevol carrer, mentre que a les grans ciutats prefereix zones perifèriques més properes a llocs on trobar fang per fer el niu. La majoria d’espècies d’orenetes i falciots són migradores, això vol dir que marxen a l’hivern cap a l’Àfrica i tornen a partir de la primavera. L’oreneta cuablanca és monògama, viu en parella, i forma colònies de varis nius concentrats. En una setmana fan el niu de fang i herbes o aprofiten els nius fets d’anteriors temporades. Posen de 3 a 5 ous que coven durant 15 dies i d’on surten els pollets que alimenten 30 dies més. Poden fer fins a tres postes una mateixa temporada. Una curiositat és que són un exemple social, doncs els joves nascuts de la primera cria ajuden a alimentar a les cries de la segona posta. S’alimenta exclusivament d’insectes que captura al vol, a bastant alçada, pel que es considera una espècie molt beneficiosa.
A nivell cultural, hi havia la tradició que un niu d’oreneta en una casa era símbol de bona sort i fortuna. Malauradament encara hi ha molta gent que trenca els seus nius per les molèsties que poden comportar, bàsicament els excrements, i que desconeixen que està prohibit. Una simple lleixa de futa sota el niu pot ajudar a recollir els excrements i evitar problemes. Altres coses que es poden fer per afavorir l’espècie és col·locar nius artificials o fer basses de fang per fer el niu en terrats de zones urbanes. Les poblacions d’oreneta cuablanca podrien ser considerades com un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones dels pobles i ciutats on construeix els nius. També són bons indicadors de la qualitat de l’aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta al tipus i quantitat d’insectes que viuen en aquest medi.
El projecte oreneta (oreneta.cat) de l’Institut Català d’Ornitologia és una iniciativa per a l’estudi dels ocells basada en participació ciutadana que proposa fer un seguiment dels nius d’oreneta cuablanca de Catalunya. Es pretén sensibilitzar de la important funció que fan els ocells insectívors ajudant a tenir menys mosquits a casa nostra. Hi participen persones particulars, centre educatius o associacions que fan un cens d’oreneta al seu carrer, barri o poble seguint una metodologia molt senzilla, i que ha permès recollir una gran informació. A Banyoles i Mata hi ha dades des del 2007, amb uns màxims de 500 nius a Banyoles, 400 a Porqueres, i hi ha censos puntuals de 87 nius a Fontcoberta, 200 a Serinyà, 100 a Crespià, 50 a Esponellà o 5 a Camós. Una de les colònies més seguides està al Barri de Canaleta i a Can Puig amb més de 300 nius, tot i que només uns 100 estan ocupats i molts trencats. Considerant que cada oreneta menja de 5 i 6 grams de mosquits al dia i per cada niu teniu dos adults i 3 pollets, podem calcular un mínim de 400 kg de mosquits per temporada. Podeu anar fent números. Surt a compte tenir nius d’oreneta i protegir-los, i ens indicaran que el lloc on vivim és prou saludable.
