L’ADENC estudia l’efecte de les ventades del 2014 als boscos del Parc Grípia-Ribatallada

Penjat el 17 de gener de 2018, per Adenc

Les ventades que van assotar el Vallès el desembre del 2014, han estat la principal pertorbació que el Parc Grípia-Ribatallada ha patit en els últims anys. Els forts vents van fer caure una gran quantitat d’arbres, i moltes zones que abans estaven cobertes de bosc, van quedar descobertes, afectant al paisatge, a la flora i la fauna que hi habitava. Per això, l’Ajuntament de Sabadell ha finançat aquest 2017 un estudi sobre l’estat dels boscos de la part sabadellenca del Parc Grípia-Ribatallada, per a determinar l’efecte de les ventades sobre aquest espai.

L’ADENC estudia l’efecte de les ventades del 2014 als boscos del Parc Grípia-Ribatallada

L’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’aquest estudi a l’ADENC, que l’ha dut a terme amb l’assessorament del CREAF. Així doncs, un grup integrat per professionals, estudiants i voluntaris es van posar mans a l’obra per a estudiar quin era l’estat de tres zones boscoses: el bosc de Sant Julià d’Altura, el bosc de Castellarnau i el bosc del Parc Agrari.

Per a analitzar l’estat dels boscos, a cadascun s’hi van delimitar tres parcel·les de 10 metres de radi, en les quals es van prendre diferents mesures: nombre d’arbres i arbusts adults, diàmetres d’aquests, estat sanitari, nombre de plançons, etc… Durant l’estudi, també es van anotar totes les espècies animals i vegetals que es detectaven per la zona, i també es va fer una valoració de les pertorbacions antròpiques en cadascun dels diferents boscos.

 

L’ADENC estudia l’efecte de les ventades del 2014 als boscos del Parc Grípia-Ribatallada

L’ADENC estudia l’efecte de les ventades del 2014 als boscos del Parc Grípia-Ribatallada

Els resultats de l’estudi van indicar que el bosc més afectat per les ventades és el bosc de Sant Julià d’Altura, ja que és on hi han caigut més arbres. Els tres boscos estaven originàriament dominats per pins blancs (Pinus halepensis), els quals al caure, van deixar lloc per a que nombroses alzines (Quercus ilex) ocupessin el seu lloc. Aquest procés de successió ecològica és el que es sol donar naturalment en un bosc després d’una pertorbació d’aquest tipus.

Els boscos de Sant Julià d’Altura i de Castellarnau, són els que presenten una major quantitat d’arbres morts i de vegetació arbustiva. Tot i que aquests elements són beneficiosos per a un gran nombre d’espècies d’animals i plantes, també poden afavorir el risc d’incendis. Per tant s’hauria de buscar un punt d’equilibri entre el manteniment de la biodiversitat i la prevenció del risc d’incendis.

En canvi el bosc del Parc Agrari és on menys s’ha notat l’efecte de les ventades, però també és el que presenta una menor diversitat arbustiva. Una de les recomanacions de l’estudi és el de realitzar-hi plantacions d’espècies arbustives autòctones per afavorir-ne la biodiversitat. Al Parc Agrari també és on s’hi van detectar un major nombre d’espècies vegetals invasores; l’estudi remarca la necessitat d’eliminar tots els exemplars de plantes exòtiques presents en els tres boscos, per a evitar que aprofitin la pertorbació de les ventades per a extendre’s pel Parc Grípia-Ribatallada.

L’ADENC estudia l’efecte de les ventades del 2014 als boscos del Parc Grípia-Ribatallada

El treball de camp va ser coordinat per la Dra. Sandra Saura Mas del CREAF i a es va dur a terme per estudiants i voluntaris de l’ADENC. Durant els mesos de l’estudi, un grup integrat principalment per joves interessats en la custòdia del territori i la preservació de la natura, van anar a prendre les dades necessàries per a poder dur a terme aquest estudi. Un exemple de ciència ciutadana, que demostra tant l’interès de la ciutadania per la conservació del patrimoni, com el que es pot arribar a aconseguir fent participar al jovent en projectes d’interès comunitari.