Penjat el 30 de gener de 2017
Penjat el 30 de gener de 2017, per Limnos
El nom d’Antropocè s’ha utilitzat per descriure un nou període geològic, que substituiria l’actual, fins ara, denominat Holocè, i que estaria definit per l’impacte de les activitats humanes sobre els ecosistemes i el planeta. El terme va rebre l’impuls cap al gran públic l’any 2000 de la mà d’un Nobel de química, en Paul Crutzen, i no està exempt de discussió. Amb els anys ha anat guanyant adeptes entre la comunitat científica, malgrat no tractar-se pròpiament d’un període geològic i no estar encara oficialment reconegut per la Comissió Internacional de Estratigrafia. L’inici del període està per concretar, però estaria entre la revolució industrial del segle XVII i la primera bomba atòmica de 1945 a Nou Mèxic. Alguns autors s’atreveixen a fer-lo recular fins a l’inici de l’agricultura. Evidentment estem parlant d’un període geològic molt curt temporalment, els registres geològics del qual són encara reduïts, pel que hi ha qui ho considera més una etiqueta política que no una proposta científica. No només biòlegs o geòlegs participen del debat, hi ha altres científics, i també filòsofs i humanistes, amb revistes especialitzades en el tema.
Estem parlant doncs d’un període en el qual es produirien uns efectes massius sobre els ecosistemes del planeta sense precedents i que deixarien registre al sòl. Això inclou l’extinció d’animals, amb la corresponent pèrdua de biodiversitat, un fet que ja s’està produint a una velocitat alarmant. Malgrat els primers caçadors recol·lectors han estat descrits com un element profundament alterador dels ecosistemes i les cadenes tròfiques, caçant i eliminant grans herbívors, provocant incendis, desforestant, promovent l’agricultura i grans canvis en el paisatge i la dinàmica de sediments dels rius; és a partir de la revolució industrial que es produeix un increment demogràfic exponencial que va associat a l’ús dels combustibles fòssils per a obtenir energia, primer amb el carbó i després amb els derivats del petroli i gas. Aquesta sobrepoblació, 6 bilions d’habitants, i el consum d’energies fòssils ha generat les condicions per a un canvi climàtic a gran escala d’efectes imprevistos, marcat per l’augment de la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera, per canvis en la dinàmica del clima, l’increment dels fenòmens extrems, la pujada del nivell del mar, un augment important de l’acidificació dels oceans o l’aparició de conglomerats plàstics als mars i en alguns sediments. A nivell científic ja s’han definit indicadors com la quantitat de CO2, la temperatura, les variacions dels isòtops de carboni, els isòtops radioactius deguts a les explosions i accidents nuclears o els sulfats acumulats en capes de gel.
La creació d’aquest nou concepte no serveix només a títol descriptiu. Al darrera hi ha també una preocupació per la resiliència que pugui tenir el planeta per a recuperar-se, suavitzar o tolerar aquests sotracs causats per l’home a nivell ecològic, bioquímic, hidrològic, climàtic, ecosistèmic i ,fins i tot, social o cultural. Tot pegat podria comportar canvis grans en la dinàmica del planeta, portant-lo a un nou estadi on potser la vida humana patiria de grans migracions (climàtiques, econòmiques, bèl·liques,…) o problemes d’abastament d’aliments i recursos naturals bàsics com l’aigua, evidentment aigua dolça i apte per al consum humà. És en la recerca d’aquesta resiliència que hi ha també nombroses iniciatives i projectes que busquen millorar la capacitat del planeta per absorbir aquestes alteracions i reorganitzar-se mantenint la base dels funcionament actual tal com el coneixem. Molt recomanable és el web www.anthropocene.info. Cal conservar els espais naturals i la diversitat dels ecosistemes que permeten reduir l’impacte dels desastres ambientals, cal buscar aliances globals per a una governança a nivell planetari i evidentment aprendre i ampliar el coneixement, utilitzant la tecnologia i la cooperació per un objectiu que s’ho val.
