Passejada geològica per Montserrat

Guiatge: Josep M. Nogué, geòleg
Quan: 18/11/2017
Punt de trobada: Coll de Can Maçana (aparcament)

Itinerari circular: Des de l’aparcament prenem el primer trencall a mà dreta en direcció a El Bruc; contemplarem les Agulles fins arribar al refugi Vicenç Barbé on podrem reparar forces. Continuarem fins el Pas de Príncep, amb vistes als Frares Encantats (cara sud). Contemplarem també, de lluny, els Ecos. Ens aturarem a la Font de l’Esllavissada (amb explicació d’aquesta surgència). Arribats a Coll de Port farem una aturada per fer l’àpat del dia en un indret assolellat. Des de Coll de Port passarem al vessant nord, passant per la Font de Coll de Port, vorejant els Frares Encantats, la Roca Foradada, la Cadireta i les Agulles des del Collet de Guirló. Estem a només 1 km del Coll de Can Maçana.

En general, quan contemplem o imaginem Montserrat, dos adjectius ens venen al cap: espectacular i únic. Tanmateix, quan rasquem una mica la capa superficial de la nostra ignorància, fina o gruixuda ; quan en sabem un xic més dels seus orígens i formació geològica, el reguitzell d’adjectius es queda curt. És el que avui hem fet. Amb l’ajuda i  mestratge de Josep M. Nogué, geòleg, hem fet un recorregut informat per una part del massís montserratí: entorn de les Agudes i els Frares Encantats. Ens ha convidat a mirar aquest indret amb uns altres ulls, els ulls del temps geològic.

Tot contemplant les formes montserratines, ens hem quedat bocabadats. Al llarg de la jornada els adjectius i expressions d’admiració han variat des de extraordinari i sorprenent, passant per sensacional i meravellós, magnífic, prodigiós, superb, majestuós, fins fascinant i encisador. Tanmateix, entre adjectiu i exclamació, hem pogut aprendre aspectes rellevants de la formació del massís montserratí i el perquè el massís pren  aquestes formes que no trobem en massissos similars.

Al final de la jornada alguns ens em quedat un xic pensarosos. Qui ho hagués dit que el que ara és la costa catalana fa uns 50 milions d’anys era una serralada potser més rellevant que els Pirineus actuals! Qui ho hagués dit que a la cara nord de Montserrat hi havia un golf de mar que provenia del cantàbric; que arribava fins Roses! Qui ho hagués dit, per tant, que els rius provenien del sud! Qui ho hagués dit que, potser, alguns dels còdols dels conglomerats montserratins van viatjar torrentera avall –fa tantes llunes– des de les Illes Balears!

RECORREGUT GEOLÒGIC
Diàclasis i capacitat erosiva (dos conceptes clau)
Podríem definir diàclasi com una escletxa fina. El massís de Montserrat és tan peculiar perquè les diàclasis estan entrellaçades (com un tauler d’escacs). L’aigua s’infiltra entre les escletxes (diàclasis), dissol el carbonat càlcic del ciment dels conglomerats i desgasta les escletxes formant cavitats i modelant relleus. El pas del temps origina les agulles, pitons i avencs tan característics de la zona. Primer concepte.
Fins aquí, queda clar. Ara caldrà entendre el segon concepte: la capacitat erosiva d’un flux (aigua!?). Podrem entendre que l’erosió pot ser molt lenta o molt ràpida si tenim presents els quatre factors dels quals depèn la capacitat erosiva d’un flux. Són aquests:

• El gruix del flux.
• La velocitat del fluid.
• La turbulència (intensitat dels remolins).
• La densitat del conjunt del fluid.

Les surgències
El massís montserratí és calcari. Quan plou l’aigua es filtra amb molta facilitat. Milions de gotes finíssimes d’aigua es van filtrant i poden formar un petit corrent d’aigua que surt a l’exterior quan el terreny de base és propici (impermeable). Aquest corrent va erosionant el lloc de surgència; pot provocar inclús una esllavissada i crear una vauma. Aquest és el cas de les fonts montserratines. I tenim un exemple clar en la Font de l’Esllavissada (esquema foto esquerra); com també ho és la Font Coll de Port. Aquestes fonts, que sadollen la set dels animalons de la contrada, tenen un cert grau de manteniment, com podem comprovar.

Per saber-ne més

Josep M. Nogué ens recomana una ullada a aquestes fonts d’informació. Mai no tindrà la frescor, detall anecdotari i ‘vulgaritats rellevants’ amb les quals ell ens ha regalat la jornada ell mateix, però. Tanmateix, és una bona aproximació.

– Patronat de la Muntanya de Montserrat. Generalitat de Catalunya. (s.d.). Muntanya emblemàtica – Història i orígens

http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/historia_i_origens/

– Losantos, Mariona. (2011). Els orígens de la muntanya de Montserrat. Rescatat, 20 novembre 2017

http://www.albertmartinez.com/Muntanya%20864%20%20%28Geologia%29%27.pdf

– Kpujo.com (s.d.).La formació de la muntanya.

http://www.kpujo.com/castella/curios/formacio.htm#

Crònica a càrrec de Julià Font, per veure més detalls de la sortida i més fotografies:

https://esporqueret.wordpress.com/2017/11/23/montserrat/#more-7228