Penjat el 4 de setembre de 2017
Penjat el 4 de setembre de 2017, per Limnos
El boix (Buxus semprevirens) és un arbust molt comú d’un a cinc metres d’alçada de fulles ovalades i verdes tot l’any. Creix a gran part del territori català submediterrani, preferentment en terrenys calcaris, formant part del sotabosc de fagedes, rouredes i altres boscos mixtes humits entre els 100 i 1900 metres d’alçada. A la comarca del pla de l’Estany el boix és present a la part occidental, com a la vall de Sant Miquel, en boscos sota la influència de Rocacorba i en zones humides o vessants ombrívoles. És una espècie típica dels boscos de l’Alta Garrotxa. A la vegada es considera un bon colonitzador ja que s’adapta molt bé a zones degradades. Per la seva resistència a la poda i el creixement lent, així com pel fullatge espès, el poc manteniment que requereix i el seu port i manera de formar-se, es considerada una planta excel·lent per a la jardineria. Ha estat àmpliament utilitzada per fer tanques, laberints o per crear formes geomètriques amb arbustos. La seva fusta també és molt valorada per la seva qualitat i duresa, utilitzant-se sobretot per fer estris de cuina o mànecs d’eines.
Actualment les boixedes estan en risc, i n’hi ha una gran quantitat que s’han assecat. Des del 2008 una combinació d’una plaga i una malura ha provocat que una gran quantitat s’hagin vist afectades, causant-la mort a gran quantitat de peus. La principal causa ha estat una papallona nocturna d’origen asiàtic, l’eruga de la qual s’alimenta estrictament de fulles de boix causant la defoliació total. Se l’ha anomenat eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) originaria de l’est d’Àsia i que es va localitzar a Europa el primer cop el 2006 a Alemanya, i a Catalunya el 2014. Des de llavors la seva expansió ha estat fulminant. Les erugues presenten el cap negre d’un color groc verd de fons que es va enfosquint amb el temps amb unes línies blanques clares fines al dors. També té una franja de tubercles negres rodejats de blanc en tots els seus segments, i arriba a fer 4 cm. de llarg. Les erugues fan la crisàlide al mateix arbre, envoltades de fils de seda, i en surt una papallona molt bonica de color blanc amb una banda negra al marge de les ales. Fan tres generacions d’erugues, la primera causa poc dany, i és la segona generació la que causa el dessecament massiu de les plantes. Es mengen les fulles amb gran voracitat, deixant intacte la tija de manera que la planta pot tornar a rebrotar. La pèrdua de fulles però evita la fotosíntesi a la planta, fet que la va debilitant. En el cas de defoliacions continues o de que l’eruga ataqui l’escorça, finalment pot provocar la mort. La principal afectació es produeix de març a abril, i implica tant als boixos dels boscos, com els que es troben en jardins, generant un doble impacte ecològic i paisatgístic. Però com ja hem dit, no només actua l’eruga. S’ha vist que hi ha una mena de malura que també afecta als boixos, un patogen que podria ser un fong pendent de determinar que obstrueix els conductes de saba, i que especialment en zones humides provoca la mort immediata dels boix després de la defoliació o a l’any següent si es repeteix la plaga. Aquesta combinació de plaga i malura està canviant el sotabosc de boscos humits, generant un impacte visual negatiu i efectes també sobre els ecosistemes fluvials.
Si sabeu de llocs que han estat afectats ho podeu comunicar directament
al Parc (pnzvg@gencat.cat) o a través de Limnos (limnos@limnos.org)
Des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa estan recollint dades de la distribució d’aquesta plaga. Si sabeu de llocs que han estat afectats ho podeu comunicar directament al Parc o a través de Limnos. S’ha detectat a Sant Miquel de Campmajor i a Pujarnol, però segurament està ja molt més estesa a la comarca. Com a tractament per eliminar-la hi ha tractaments biològics a través de l’aplicació d’un nematode entomopatògen, a base de Bacillus turingencis o amb trampes de feromones. Intenteu no fer servir pesticides tòxics, i es recomanable que us assessoreu per un expert en plagues per assegurar l’eficiència del que feu, i per evitar efectes secundaris perjudicials per les plantes o la fauna associada a boscos i jardins.
Setembre 2017
Imatges wikipedia
