Penjat el 4 de juliol de 2018
Penjat el 4 de juliol de 2018, per Julià Font
La darrera sortida de botànica del curs 2017-18. Flora d’alta muntanya. Un recorregut interessant passant pels estatges montà, subalpí i alpí. Diada ambiciosa per observar les millors representacions de comunitats vegetals rupícoles. També, naturalment, les diferents comunitats de boscos i prats d’alta muntanya, amb abundant flora alpina. Un entorn privilegiat als peus de la serralada del Cadí.
DADES
Organització: ADENC (Sabadell). Grup de Botànica Esbarzer.
Guiatge: La previsió era que ho faria Josep Maria Panareda, geògraf. Ai las, però degut a un incident de força major, no vam poder gaudir de la seva presència. Tanmateix val a dir que va acudir a la cita més tard i a la tarda vam poder comentar mil i un incidents amb ell; en anglès li dirien “a scholar and a gentleman”. El guiatge ho van assumir entre Alfred Bellés, Joan Cuscó i Jordi Pérez.
Participants: 15 – Socis i no socis.
Punt de trobada: Martinet de Cerdanya. Aparcament de la parada de bus, enfront del Bar el Racó, a tocar del riu Segre (https://goo.gl/maps/X6eC6aC9Qnw).
Punt de sortida/arribada del recorregut: Final de la pista forestal a l’entrada del Prat d’Aguiló (aparcament improvisat amb molt poc espai).
Condicions climàtiques: Sol i serena estiuencs. Algun núvol per fer bonic.
Avituallament: Cal portar el menjar i beguda. En aquesta època de l’any, no obstant això, el refugi de Prat d’Aguiló és obert i hi ha un punt d’aigua.
Cartografia: Serra del Cadí-Pedraforca. E-25. Editorial Alpina.
Lloc d’interès: Refugi Prat d’Aguiló. Un lloc per quedar-s’hi! A més, fa horari internacional: sopar a les 19:00 h i ‘blackout‘ a les 22:00 h.
Bibliografia (per saber-ne més i resoldre dubtes):
☛ Hernández Cardona, À. M.; Altimira Noguero, J. (2015). Flors dels Pirineus. Sant Vicenç de Castellet (Barcelona): Farell Editors (Llibres de Muntanya 41).
Fotografies excel·lents amb breu descripció. Bona guia per identificar plantes in situ.
☛ Panareda Clopés, J. M. (2008). Plantes de Muntanya. Figueres: Brau, edicions. Fotografies i descripcions detallades i excel·lents.
☛ Vigo, J. (2008). L’alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. Excel·lent glossari de terminologia especialitzada. Vocabulari de la nomenclatura llatina.
RECORREGUT
Previsió del recorregut (Sortida de tot el dia)
És previst pujar des de Montellà (cruïlla-pista 1130 m) fins a l’entrada del Prat d’Aguiló (àrea d’aparcament 1960 m) en cotxe, amb algunes parades per a observar plantes i vegetació dels estatges montà i subalpí (coll de Guillera, Roques de la Llinda, Coll de Jou). Al Prat d’Aguiló hi ha diversos prats d’afinitat alpina condicionats per la presència de ramats. Es podrà seguir opcionalment a peu per un corriol fins al Pas dels Gosolans (2425 m) i al cim de Comabona (2548 m), en un ambient clarament alpí amb comunitats rupícoles ben característiques.
Es caminarà per camí pedregós i de vegades amb pujades fortes.
TRAM A TRAM
Estatge montà (1300-1800 m.)
Un cop sobrepassat Montellà, ja en la pista forestal, fem una primera aturada (curta) per observar els prats de dall i la vegetació de la zona. Són els dominis del pi roig (Pinus sylvestris) en aquesta contrada. També observem prats de gran bellesa amb enormes taques lila de veça (Vicia cracca). La primavera plujosa que hem gaudit n’és responsable de tal exuberància. Goig pels ulls. A continuació, algunes troballes i els participants.
Galeria d’imatges: Flora montana
Galeria d’imatges: Els participants
Estatge subalpí (1800-2300 m.)
Remuntem per la inacabable pista forestal (des de Montellà, uns 13 km!). Uns 10 km després Francesc ha albirat una Corona de rei (Saxifraga longifolia) impressionant; penja d’un penya-segat. Ens aturem; cal captar el moment. Mai no havia vist aquesta flor esplendorosa. Continuem camí; ara ja no pararem fins a arribar a la portella d’entrada al Prat d’Aguiló. Una immensitat de verd puntejat per taques de tot color de primavera tardana, de vaques i cavalls. No gens menys impressionants són els cimals i penya-segats de la cara nord del Cadí; ara ben propers. En pocs minuts, però, els ulls baixen al terra multicolor de la vegetació. A pas lent descobrim i intentem identificar tanta varietat vegetal. A pas d’estudi, només farem una aturada generosa per a un àpat a l’ombra de pins joves i resilients (Pinus uncinata). A continuació, panoràmiques, algunes troballes i els participants.
Galeria d’imatges: Flora subalpina
Galeria d’imatges: Els participants enfeinats i panoràmiques
Estatge alpí (2300+ m.)
Hem comprovat que trepitgem roca calcària en tota la zona. Hem deixat enrere els darrers pins negres (Pinus uncinata) més valents i resilients. La pujada és cada cop més costeruda; però tots som molt valents avui. Ningú no queda despenjat! Hem entrat a la llar de flora alpina. Silene acaulis, la més resilient; Adonis pyrenaica, amb el seu groc intens; Dryas octopetala, amb els seus vuit pètals blancs; Gentiana verna de blau aristocràtic i d’altres, saluden el nostre pas lent; un xic cansós. Fem el pas, Pas de Gosolans, i ho celebrem i contemplem les espectaculars vistes panoràmiques. A continuació, panoràmiques, algunes troballes i els participants.
Una gran diada, final de la temporada Esbarzer.
Galeria d’imatges: Flora alpina
Galeria d’imatges: Els participants fan el Pas!
