Penjat el 22 d'abril de 2005
Penjat el 22 d'abril de 2005, per ecologistes
Comunicat de premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), en relació amb la Taula rodona del proppassat 14 d’abril de 2005 a l’Ateneu de Barcelona.
En el marc del procés de presentació de l’Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola i la tramitació, si escau, en el Parlament de la seva declaració com a Parc Natural (tal com proposa l’Estudi), la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) va convocar, el 14.04.2005, una taula rodona amb algunes de les persones principals amb veu i vot en aquest procés, i que van ser les següents:
La senyora Genoveva Català, secretària del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH); el senyor Oriol Nel·lo, secretari del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP); el senyor Josep Perpinyà vicepresident executiu del Consorci de Collserola i alcalde de Sant Just Desvern; i diversos ecòlegs i biòlegs que coneixen profundament les característiques de la serra que van ser els senyors Martí Boada, Rafel Bosch, Narcís Prat i Josep Germain. Durant aquest acte, el públic, que omplia la sala de l’Ateneu Barcelonès (lloc on es va dur a terme l’acte), va poder preguntar als ponents.
Valorem positivament que el Govern hagi completat, finalment, l’Estudi i n’hagi presentat un document prou vàlid, que permet donar pas a actuacions efectives de protecció, tal com la PCDC fa molts anys que demana.
La PCDC va presentar, durant l’acte, les seves puntualitzacions a l’Estudi, partint de l’acord general sobre els conceptes de base entre ciutadans i científics; ara i en gran part, aquest Estudi recull aquestes puntualitzacions.
Malgrat l’optimisme inicial dels assistents a l’acte (tant per la presentació de l’Estudi, l’assistència al debat de les institucions o la comunicació del conseller Milà sobre la declaració de Parc Natural) les intervencions dels tres representants institucionals van provocar que, per tota la sala, s’estengués el temor que no hi hauria voluntat efectiva de consens entre les diferents parts del govern per protegir l’espai natural actual.
Avui encara som a temps d’evitar que s’urbanitzin diversos sectors dins l’espai protegit de Collserola, i que es preveuen imminents, com són els següents:
* El Centre Direccional de Cerdanyola, que aïlla la serra respecte d’altres espais naturals i n’anul·la gairebé el connector biològic;
* La urbanització del mas Lluhí II a Sant Just Desvern, prop d’una tercera part dins els límits del parc de Collserola;
* La urbanització de can Busquets a Sant Cugat, en plena serra i entorn forestal;
* El pla Caufec – “Porta Diagonal” a Esplugues.
Durant el debat es va posar de manifest que les actuacions múltiples per protegir, regenerar, i gestionar correctament Collserola requereixen diferents ritmes i graus d’aprofundiment (Narcís Prat), però les amenaces més punyents són les següents:
* La pressió urbanística;
* L’ampliació de la xarxa viària planejada;
* El trencament de la connectivitat;
* I d’altres elements com el foc (veïns de les Planes).
Davant d’això el públic (i la PCDC) va proposar un calendari operatiu mínim:
* Abans del 30 de juliol 2005: que es declari Collserola Parc Natural mitjançant un decret, per a l’àmbit de protecció que tingui en compte els punts crítics detectats que consten a l’Estudi i els ampliats per la PCDC, que s’ha de transformar en llei dins la legislatura actual (cas que es decideixi que és la figura més adient). Aquesta declaració de Parc Natural ha de suspendre qualsevol planejament urbanístic que contradigui les conclusions de l’Estudi;
* Abans de desembre de 2006: que s’aprovi inicialment la modificació del Pla general metropolità (PGM) i del Pla especial, vigents en l’àmbit de l’Estudi, tot desenvolupant els criteris adoptats per aquest, amb la consegüent suspensió de les llicències i els tràmits del planejament;
* Durant la legislatura actual: que s’incloguin, en el Pla territorial metropolità, els connectors que vinculen la serra amb la resta d’espais naturals, amb mesures preventives en el seu traçat previsible;
* Durant tota la legislatura: que s’exclogui dels pressupostos (i fins que no es modifiqui el Pla de carreteres i s’aprovi un nou Pla especial que en determini les necessitats, el traçat i les condicions d’impacte ambiental) qualsevol inversió en infraestructures en l’àmbit de l’Estudi.
Per tot plegat, i com que no veiem que els municipis amb terrenys a la serra ni la Generalitat de Catalunya tinguin la voluntat de preservar de manera efectiva aquest espai natural, demanem una moratòria efectiva que aturi qualsevol urbanització imminent i que s’acceleri al màxim la declaració de Collserola com Parc Natural, amb la llei corresponent.
20.04.2005
