Valoració Pla Director Territorial de l’Empordà

Previ a la valoració del Pla Director Territorial de
l’Empordà (PDTE, a partir d’ara), considerem oportú fer una mica de
retrospectiva per tal de recordar quins eren els objectius de la plataforma des
del dia de la seva creació, 14 de juny de 2002. La plataforma cívica Salvem
l’Empordà es crea amb la intenció d’aconseguir la redacció i aprovació del Pla
Director de l’Empordà i, mentrestant, l’adopció de mesures cautelars,
d’immediat, en matèria urbanística fins a l’aprovació de l’esmentat Pla, per
tal que no esdevinguin inútils les seves determinacions. Un Pla que incorpori
criteris reals de sostenibilitat i la participació dels sectors socials
implicats. Adjuntem el manifest que per a nosaltres segueix vigent, tot i haver
passat ja tres anys des de la seva redacció. Evidentment aquest PDTE ha de
definir el model territorial per a l’Empordà i si el debat està entre Benidorm
o La Toscana,
ens quedem evidentment amb aquesta darrera. Tot i que tal i com s’estan
esdevenint les grans infrastructures i els planejaments urbanístics municipals
vigents es tendeix irreversiblement en direcció contrària.

Mentre s’esdevenia la redacció d’aquest Pla per part del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques i davant la negativa del
govern convergent i del govern tripartit a aplicar mesures cautelars
d’immediat, Salvem l’Empordà ha estat sempre conscient que no quedava altra
remei que treballar tots aquells projectes que s’han considerat molt agressius vers el territori.
Alguns d’aquests expedients han estat:

–
Urbanització i hotel a cap Ras

–
Continu urbanístic al litoral Nord de
Llançà-Port de la Selva

–
Zona industrial de Roses i creixement urbanístic
desmesurat

–
NNSS Palau-saverdera: 9 urbanitzacions amb 590
habitatges

–
Urbanització de 300 cases a Pau

–
Granja de porcs a Rabós

–
Vall de Santa Magdalena a Terrades

–
Camp de golf Vilanera a l’Escala

–
Fluvià Marina a Sant Pere Pescador

–
Grans infrastructures: A26, C31,..

–
…

Però evidentment sempre hem tingut clar que aquest ritme
no es pot mantenir eternament i, per tant, era imprescindible que el PDTE posés
ordre al desori urbanístic d’aquestes darrers 30 anys.

És per això, que després de dos mesos d’estudi del
document considerem que ja hem madurat prou el discurs com per fer-ne una
valoració:

1.
Generalitats

– El Pla Director hauria de ser l’eina per definir el
model territorial de la comarca, però no és així. Marca unes traces amb tant
poca definició i amb tanta sutilesa que no aporta un model clar; fins i tot es
podria dir que es contradiu en funció dels tres eixos treballats: espais
oberts, assentaments i grans infrastructures. Volem una definició clara de si
l’Empordà ha de ser: una comarca amb un paisatge i identitat pròpia que cal preservar
i potenciar o un Empordà replet de grans i molt agressives infrastructures com
a terra de pas.

– No frena el creixement desmesurat que els planejaments
urbanístics actuals dels municipi preveuen en 50.000 habitatges per a l’Alt
Emprodà.

– No té en compte les reserves d’aigua, ni quina hauria de
ser la gestió d’aigua per garantir un subministrament d’ús domèstic, industrial
i agrícola.

– No estableix cap regulació, limitació, planificació de
les zones industrials.

– Transforma l’Empordà en una terra de pas de grans
infrastructures entre l’estat espanyol i francès, més les infrastructures
corresponents d’accés a la costa i com a resultat una planificació desmesurada
incompatible amb un model territorial sostenible.

– No promou una política d’estalvi energètic.

– No parla de la política de gestió de residus.

– No parla de mobilitat sostenible, i per tant no es
busquen eines de potenciació del transport públic.

– El Pla Director no defineix clarament quin model
territorial es vol per l’Empordà.

2.
Espais oberts

Classifica el sòl no urbanitzable en tres graus de
protecció: especial (màxima protecció) , territorial i preventiu (sòl no
urbanitzable tal i com el defineix la llei d’urbanisme) Aquesta classificació
respon a estudis sobre les connexions ecològiques, sòls d’alt valor agrícola i
forestal, topografia i la vàlua valor paisatgística. Tot i aquest esforç,
l’únic que s’aconsegueix amb tota garantia és la impossibilitat de construir
urbanitzacions aïllades, com en el cas de la Vall de Santa Magdalena, en els sòls especials i
territorials. Fet que ja queda totalment descartat segons la nova llei
d’urbanisme. Però en cap moment garanteix que no es puguin fer gran pedreres o
grans extraccions d’àrids, obertura de noves pistes, equipaments varis d’ús
esportiu, càmpings,… Aquesta regulació és absolutament insuficient perquè no
solventa les problemàtiques actuals del sòl no urbanitzable: la gran quantitat
de tanques que estan fragmentant el territori, la incapacitat de regular la
proliferació de cases i activitats múltiples il·legals en sòl no
urbanitzable,…

La percepció del territori, per a nosaltres, és més que
poder fer o no urbanitzacions disperses per l’Empordà. Caldria regular totes
aquelles activitats que comporten un molt fort impacte en el territori i per
això cal coordinació entre els diferents departaments de la Generalitat que en
tenen competència.

Es dóna la paradoxa que tot i els esforços de definir les
zones d’alta vàlua connectora, el PDTE no garanteix la connexió entre el Parc Natural
de cap de Creus i parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà: es desclassifica
tan sols un part de la zona industrial de Roses, no es posa mesura efectiva a
les 9 urbanitzacions de Palau-Saverdera ni a la urbanització de 300 cases de
Pau.

3.
Assentaments

El PDTE estableix estratègies de creixement per a cada
nucli de l’Empordà, de manera que defineix quant podrà créixer un nucli en els
propers 20 anys, però no garanteix les eines perquè així es faci. Ho deixen a
la bona voluntat dels ajuntaments que hauran de revisar voluntàriament el seu planejament. Per tant, caldrà
confiar amb la bona predisposició dels ajuntaments, que són els que fins ara
han tingut màximes competències a l’hora de poder planificar el territori.

Segons la memòria del PDTE, els
creixements que es permeten d’aquí al 2026 és:

Àrea urbana de Figueres (16
municipis) 7600
habitatges
Roses
1900
habitatges
Resta
municipis de la comarca (51 municipis) 3000
habitatges

Actualment amb els planejaments vigents dels municipis es poden
construir 50.000 habitatges a l’Alt Empordà. El pla director diu que només en
serien necessaris 12.000 (en els propers 20 anys). Tot i això, no preveu les
eines jurídiques necessàries per fer complir aquest objectius.

Però es dóna la
paradoxa, per posar un exemple, que en data d’avui, es troba a exposició
pública la fase de suggeriments de la revisió del POUM de Castelló d’Empúries
amb una previsió de creixement de més de 3000 habitatges, part d’aquests amb
una tipologia de marina residencial; model que consideràvem absolutament
obsolet i que el PDTE ni anomena. I alhora
no s’han establert mecanismes per aturar aquests procediments, que van
en tota desacord amb les premisses del PDTE. Doncs, aquests 3000 habitatges
serien els que caldria repartir, en funció de les seves estratègies de
creixement, per la resta de municipis de l’Empordà a excepció de Roses i l’àrea
urbana de Figueres.

El PDTE proposa desclassificar algunes urbanitzacions que encara no s’han
construït, que per l’Alt Empordà són: la de la Vall de Santa Magdalena de Terrades, La Rubina i part de la zona
industrial de Roses. Considerem que és insuficient i que cal fer una política
real i valenta i amb garanties per desclassificar les aberracions urbanístiques
més agressives de la comarca: el camp de golf de Garriguella, les
urbanitzacions de 1000 habitatges de Sant Mori, la urbanització Empordà Park de
Pau, …. i totes aquelles que es troben
damunt espais de connexió ecològica i paisatgística, sòls de valor agrícola,
sòls de valor forestal i sòls amb pendent superior al 20%, com passa a
municipis com Palau-saverdera, Roses, El Port de la Selva, etc..

És a dir, només demanem desclassificar tots aquells sòls contraris a la
consecució dels objectius fixats pel propi Pla Territorial. Demanem també que,
en conseqüència amb aquests objectius, el Pla estableixi terminis per a les
revisions de planejament i que es limiti el percentatge de creixement
anual per municipi.

4.
Infrastructures

Aquest ha estat l’eix menys treballat, des del nostre punt
de vista; doncs, senzillament dóna cobertura a tot el que ja es preveia, amb
alguna petita modificació que a efectes pràctics té poca significació. Annexem
una taula amb les modificacions que inclou el PDTE.

Considerem que el model que es projecta de grans
infrastructures no aporta cap millora al territori, ans al contrari dóna
cobertura al ja existent.

Un dels més grans errors comesos pel que fa al planejament
és que l’estació intermodal de passatgers i el centre intermodal de mercaderies
es troba en pols oposats al nucli de Figueres, fet que provoca una anella
ferroviària, via TGV i via RENFE, tota al voltant de Figueres de 30 quilòmetres
de longitud.

Per tant, Salvem l’Empordà inicia un combat calent d’estiu
per tal de mostrar totes les incongruències que des del nostre punt de vista té
el PDTE. Paral·lelament es faran tot un reguitzell de suggeriments per tal que
el Pla incorpori les màximes premisses que considerem i ho anirem fent públic
al llarg de l’estiu distribuint els temes per quinzenes:

Salvem l’Empordà, 7 de juliol de 2005