ALGUNS ASPECTES ESTRATÈGICS, BÀSICS I D’APLICACIÓ, PER A LA CONSERVACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA BIODIVERSITAT CATA

 Sobre boscos, incendis i gestió forestal:

ª Cal la constatació i consideració dels boscos ben estructurats, madurs -alzinars i rouredes, màquies, fagedes, avetoses…- amb graus significatius de naturalitat en quan a la diversitat en la composició florística, diversitat en les classes d’edat, diversitat dels estrats de vegetació, diversitat alhora en la seva distribució espaial (heterogeneïtat), i diversitat ensems la fauna que acullen, amb lògica complexitat, com els sistemes naturals en equilibri més estables, resistents i adaptats, i per tant més adequats, inherents al territori, i que conseqüentment cal potenciar per tal de fer front a les crisis actuals dels incendis forestals, l’erosió, la desertització i la pèrdua general de biodiversitat.

ª Caldrà doncs endegar decididament, extensivament arreu de tots els boscos, protegits o no (exceptuant-ne solament les arbredes-plantacions), i tant en les grans finques com en les petites propietats, a partir de 1Ha., els convenients plans de gestió forestals dirigits vers aquesta necessària maduració i activació de la successió natural de les encara massa habituals pinedes i d’altres formacions monoespecífiques, coetànies, monòtones o altrament empobrides, establint-se els recursos humans, materials, econòmics, les línies d’ajut i/o infraestructures precises a tal efecte.

ª Cal també pel cas, una justa protecció del gaig i l’esquirol pel seu paper de jardiners del bosc, en ser els agents principals i màxims responsables de la disseminació perseverant d’aglans d’alzines i roures, els planifolis per excel·lència de Catalunya.

 Sobre les espècies de flora:

ª Cal establir l’ús preceptiu de planta autòctona arreu dels espais confrontats amb el medi natural.

ª Cal l’establiment de plans d’enriquiment florístic arreu dels espais lliures, prioritzant-se en qualssevol actuacions de revegetació, des de les repoblacions forestals fins a les plantacions en obra pública -vora vials…-, les espècies més rarificades i exigües de la zona.

ª Cal promocionar a tots nivells i regular la producció en viver de planta autòctona, amb la corresponent certificació d’origen i qualitat.

ª Cal promocionar abastament la producció i comercialització de planta autòctona per ornamentació nadalenca, amb suficients garanties de replantació posterior per afavorir tanmateix la recuperació de determinades espècies exígües, i alhora integrar aquesta dispoció com a una eina principal d’educació i sensibilització ambiental a les escoles (tot recuperant d’aquesta manera la iniciativa catalana de la festa de l’arbre -reeixida internacionalment des del s.XIX-); algunes espècies perennifòlies especialment indicades en aquest sentit poden ser:

el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium), l’arboç (Arbutus unedo), la murtra (Myrtus communis), el càdec, el ginebre i les savines (Juniperus oxycedrus, J.communis, J.phoenicea i J.sabina), l’èfedra (Ephedra nebrodensis), el galzeran (Ruscus aculeatus)…

 Sobre les espècies de fauna:

ª Cal integrar la selecció natural que desenvolupen els depredadors –ós, llop, guineu, teixó, gat mesquer, llúdriga, visó…- sobre l’ecosistema com una funció bàsica i imprescindible pel seu equilibri, de la qual en resulta una garantia de salut i control insubstituïble sobre totes les espècies, incloses les cinegètiques.

ª Cal doncs, éssent uns mantenidors principals de la biodiversitat, prohibir coherentement, explícitament i definitivament el “control de depredadors” de cap forma possible, i recuperar-ne les seves poblacions salvatges, ensems l’equilibri ecològic autònom dels espais naturals, obviant-se llavors els repoblaments i les selectes cinegètiques.

ª Cal estipular clarament que la gestió de la caça i pesca mai podrà ésser a càrrec de qui n’obté un benefici o lucre -caçadors i pescadors-, preveient-se llavors els recursos humans i materials específics precisos.

ª Cal establir un control de coneixements bàsics de zoologia i ecologia als caçadors, exàmen necessari per a garantir el bon enteniment i compliment de la normativa de protecció de la fauna.

 Sobre gestió i maneig general de la flora, la fauna i els espais naturals:

ª Cal elaborar i aplicar abastament els plans de recuperació per a totes les espècies en regressió, tant de fauna com de flora, arreu del territori –en espais protegits o no-, i així com de les varietats cultivars de plantes frutícoles i hortícoles, i de les diferents races de bestiar domèstic i ramader.

ª Cal preveure programes decidits d’eliminació d’espècies al·lòctones de flora i fauna invasores.

ª Cal acceptar com una fórmula idònia, subsidiàriament i previ acord de finançament, la tutela dels espais naturals, i el maneig d’espècies de fauna i flora, a càrreg de les entitats d’estudi i defensa de la natura, o­nG’s aquestes certament les que més hi abocaran esforç, il·lusió, imaginació i coneixements tant teòrics com pràctics del territori.

 Sobre el territori:

ª Cal seguir ampliant i consolidar la xarxa d’espais naturals protegits, tot interconnectant-los, més enllà dels mínims establerts per la normativa actual.

ª Cal ampliar suficientment la xarxa d’espais naturals protegits incorporant suficientment els criteris de protecció a nivell edafològic, geològic i paleontològic.

ª Cal elaborar i aplicar sistemàticament arreu del territori, més enllà dels espais naturals protegits, els convenients plans de restauració ambiental i paisatgística.

ª Cal la consideració de les infraestructures que ocupen i/o fragmenten el territori com a agents degradants i empobridors de la biodiversitat (urbanitzacions i polígons, vials i carreteres, línies d’electricitat…), i conseqüentment establir mesures restrictives o instruments fiscals correctors.

 actuacions transversals:

Cal valorar, planificar, i actuar conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, ensems d’altres departaments de la Generalitat, administracions, particulars i entitats, estratègies d’alta significació ambiental, mitjançant l’establiment de programes d’ajuts concrets, la promoció o l’estímul indirecte, per activitats com:

ª la conservació, recuperació i el manteniment de recs i sèquies no revestits.

ª la conservació, recuperació i la nova creació de tanques arbrades.

ª la conservació de marges i vores.

ª el manteniment i recuperació de construccions de pedra seca -marges, murs, barraques…

ª la creació i manteniment de jardins “ecològics”.

 l’agricultura sostenible i respectuosa amb l’entorn natural, biològica, integrada…

ª el disseny de contractes d’agricultura diversificada i en mosaic.

ª el manteniment de guarets.

ª la sembra d’espècies farratgeres, de forma esparsa per interès tròfic i diversificació faunística,

com en disseny transversal de tallafocs.

ª la reutilització de la biomassa generada (restes de poda, fems…).

ª la dallada, i no herbicidar pas, de les vores de camins…

ª el manteniment del camp net de residus i escombraries.

ª la consideració dels pesticides –insecticides, herbicides, fungicides…-

com a agents empobridors de l’ecosistema i la seva biodiversitat,

i conseqüentment establir-ne les adequades mesures restrictives o instruments fiscals correctors.