Penjat el 21 d'octubre de 2005
Penjat el 21 d'octubre de 2005, per ecologistes
Un dels traçats que està debatent-se, i a punt d’aprovació, pels diferents grups polítics a les Terres de l’Ebre respecte la prolongació de "l’autovia de d’interior" conegut per el projecte “Autovia A-7. Tram: Castelló-L’Hospitalet de l’Infant . Subtram: La Jana-El Perelló “ EI.1.E-143, que es vol construir des de la comarca de la Plana (Castelló) fins al Baix Ebre, suposa al seu pas per la comarca del Montsià l’afecció directa i molt greu a una Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) on hi nidifica l’esparver cendrós (Circus pygargus).
|
L’esparver cendrós es una espècie protegida per la legislació per ser fauna en perill d’extinció, amb una disminució molt important d’efectius a partir del segle XIX i sobretot a partir del anys 50, tant a Catalunya com a Europa. A principis dels 80, es calculava una població per a Catalunya d’unes 40-55 parelles. L’any 1988 es troben només dues parelles nidificants. A partir d’aquell any, i gràcies a un programa de protecció dels nius, la població ha augmentat fins a 40 parelles a Catalunya l’any 1999, però les parelles que habiten al Montsià s’han recuperat soles.
L’esparver cendrós necessita hàbitats oberts i vegetació baixa. Al Montsià nidifica en àrees de garric (flora també protegida per la legislació ambiental europea). Els requisits fonamentals per la seva reproducció són, doncs, àrees de vegetació espessa on poden amagar el niu (camps de cereal, garrigues denses, canyissars) i grans espais plans on poden caçar. L’espècie s’alimenta bàsicament de micromamífers (ratolins i talpons), cosa que el fa un gran aliat del pagès. L’hàbit de criar al terra, és la causa principal de la forta davallada que ha sofert l’espècie. Atesa la seva dependència de l’activitat agrícola de secà, és el rapinyaire que planteja reptes més seriosos de conservació (juntament amb l’àliga cuabarrada) per la necessitat de coincidència de gestió de fauna i activitat i paisatge agrícola tradicional. Per aquesta causa, cap de les seves àrees de nidificació consolidades poden ser posades en perill.
No tots els grups polítics de les Terres de l’Ebre estan d’acord amb aquest traçat. De fet alguns consideren més idoni, i així ho han defensat públicament, que el traçat de la futura autovia es desplace més cap a Santa Bàrbara i no afectar la ZEPA. Una proposta del tot viable i més respectuosa amb l’entorn natural. Però aquesta proposta sembla que no es compartida pel Director Territorial de Medi Ambient que dóna suport a l’alternativa de traçat més propera a la Sénia i que creua pel mig els tres punts de nidificació de l’esparver cendrós (i que constitueixen la ZEPA).
Cal per tant una resposta clara i contundent. No podem acceptar de cap manera la destrucció de l’hàbitat natural d’una espècie protegida, i molt menys si hi han alternatives del tot viables, més eco-sostenibles i més respectuoses amb el medi natural que forma part del nostre patrimoni. Cal deixar molt clar al Govern de les Terres de l’Ebre que des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya i DEPANA es presentaran al·legacions al projecte de traçat i es denunciarà a Europa la vulneració d’un espai protegit si el projecte tira endavant.
Quan hi han alternatives és inconcebible que el mateix Govern i Departament que encertadament proposa com a ZEPA aquesta zona, promogui a la seva vegada la pitjor de les opcions de traçat ambientalment parlant. Ja és prou difícil la preservació d’aquesta àrea perquè precisa d’un esforç important de concertació d’accions i activitats, com perquè a sobre i de manera absolutament contradictòria la mateixa Administració que ha de conservar aquests indrets promogui la seva destrucció.
També hem d’emplaçar al Departament de Medi Ambient i Habitatge a evitar aquesta agressió i no ser còmplices de favoritismes territorials en voler apropar una futura via ràpida a una o altra població.
Que sàpiguen per tant, des del Govern i des dels partits que donen suport a un traçat que no respecta les normatives comunitàries en relació a la protecció de les aus, que prendrem les mesures adequades per evitar aquesta nova agressió a l’entorn natural de les Terres de l’Ebre.
Al nostre entendre, molt menys impactant seria el desdoblament de la N-340 (rebutjat per la majoria de polítics). El següent traçat lògic passaria pegat a l’autopista AP-7, entre la Serra del Godall i la Serra del Montsià, com a calçada lateral, en un tram on mai es plantejarà una ampliació a tres carrils de l’autopista donada l’absència de peatges i el relativament baix volum de trànsit.. No acceptem, peró, cap proposta que signifiqui esquarterar la plana de La Galera que, actualment, es un impressionant connector entre la serra del Montsià i els Ports de Tortosa, només dividit pel canal Xerta-Sénia i per carreteres relativament menors.
En tot cas demanarem que el projecte tingui un disseny estricte i generós de mesures de correcció de l’impacte ambiental, tals com (entre altres):
– transplantament ex situ d’oliveres i garrofers afectats
– passos de fauna ben dissenyats
– passos de drenatges i barrancs ben dissenyats, tenint en compte les dades hidrològiques de la Planificació de l’Espai Fluvial de la conca del Barranc de la Galera
– reposició dels elements de pedra seca destruïts: barraques de pedra seca, cocons, valones…
– apantallament acústic prop de qualsevol nucli habitat
Del detall de les mesures correctores de l’estudi d’impacte ambiental del projecte que ha sortit a informació pública “Autovia A-7. Tram: Castelló-L’Hospitalet de l’Infant . Subtram: La Jana-El Perelló “ EI.1.E-143, es desprèn:
MESURES CORRECTORES D’IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ:
– No es considera el transplantament i reposició d’exemplars d’oliver, garrofer. Sí el cas del margalló.
– No es contempla la restauració dels marges de rieres i barrancs amb vegetació autòctona (Nerium olender, Myrtus communis, Salix eleagnos, Tamarix sp., entre altres).
– No es contempla la utilització d’ecotips locals per a la revegetació de l’obra.
MESURES CORRECTORES D’IMPACTES SOBRE LA FAUNA:
– No es contempla cap mesura correctora en el cas d’estar proper a la zona de nidificació de l’esparver cendrós, com la paralització de voladures en la temporada crítica per la seva reproducció; no utilització d’aquesta àrea per activitats auxiliars a l’obra (abocadors, abassegaments de materials, préstecs). Tot i que la millor mesura sigui no afectar aquestes àrees.
MESURES CORRECTORES D’IMPACTES SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL:
No es contempla l’estudi, inventari i reposició dels elements de pedra seca que s’afectin: barraques de pedra seca, cocons, valones.
No podem permetre que avui en dia, quan s’estudia, debateix, o proposa el nou traçat d’una via ràpida (autovia), se segueixen prioritzant els criteris economicistes i uniformitzadors i no es tinguin en compte les particularitats i riqueses paisatgístiques, de biodiversitat i els valors patrimonials d’un territori, que en definitiva és lo que li dona personalitat i un valor afegit respecte altres indrets.
|
|
