Penjat el 22 de desembre de 2005
Penjat el 22 de desembre de 2005, per ecologistes
Això, així, no es fa! No és equilibrat ni just ambientalment. Una presó a Mas Enric, tal i com s’ha plantejat públicament (veure la premsa local 21/12/05), amb la proporció de sòl ocupat, transformat, urbanitzat, construït… que s’hi endevina, al bell mig de la gran unitat forestal del llevant tarragoní, suposa, clarament, un impacte ambiental massa crític.
| L’espai agro-forestal que va des del Pont del Diable fins al Mèdol i la Móra-Tamarit, passant pel Mas d’en Pastor–Rodolat del Moro, la Budellera, Mas Enric i el Gurugú, el Mas Rafel, Mas d’en Sorder, Mas d’en Jover, Mas Rabassa, la platja Llarga… constitueix un continum especialment transcendent pels papers estratègics que biogeogràficament desenvolupa: constitueix una corona verda tampó esmorteïdora de la pressió antròpica, filtrant d’impactes, absorbent de les necessitats d’esbarjo de la població, i és el principal connector biològic-faunístic entre les zones del Baix Gaià i el Baix Francolí; i aquest és evidentment el futur desitjable per a tot l’àmbit agroforestal de llevant de Tarragona, el d’una anella perimetral amb el mateix paper socioambiental que el que Collserola representa per a Barcelona.
Caldrà, doncs, garantir igualment la conservació d’aquest espai natural, ensems la seva connectivitat biològica, i tanmateix, en un futur immediat, gestionar-la activament i intensivament, de manera similar a Collserola, amb els precisos equipaments socio-ambientals i els recursos humans, materials i econòmics paral·lels, i, promocionar-hi l’educació ambiental i ordenar-hi el lleure respectuós.
Des d’el GEPEC volem preservar i recuperar adequadament l’entorn Mas Enric: un espai natural on tant la flora i la fauna salvatge encara hi són ben visibles, i un patrimoni altament apreciat i utilitzat per les persones que hi viuen, no sols en el seu entorn proper, sinó també per la munió de persones de Tarragona i comarca que en gaudeixen respectuosament.
Malgrat tot, en funció d’un possible disseny final de les instal·lacions penitenciàries (ocupació percentual de l’espai, edificabilitat, materials emprats, colors i textures, formes, aplicació de sistemes d’estalvi d’energia i aigua i d’integració al paisatge –com per exemple models semisoterrats amb teulades vegetades…-, etc.), i del necessari manteniment perimetral d’espais lliures que permetin una continuïtat i connectivitat biològica suficient a l’àrea, aquesta instal·lació en qüestió podria resultar ben bé compatible amb l’entorn.
Malauradament però, sembla ser que a les comarques de Tarragona encara ens seguiran mancant models d’aquesta arquitectura sostenible integrada al paisatge!
Insistim, aquesta “corona verda”, cinturó esmorteïdor, tampó filtrant d’impactes i absorbent de necessitats, i connector ecològic, globalment constitueix un extens espai natural mereixedor no sols de protegir, sinó també d’actuar-hi positivament, gestionant-lo activament i promocionar-lo des del punt de vista ambiental, paisatgístic, arqueològic i social. Estem potser davant la darrera ocasió per entendre la part de llevant de Tarragona des d’una òptica suficientment àmplia, biogeogràfica i humana, i de dissenyar-hi llavors un futur sostenible territorialment. Una presó en els termes exposats recentment ho impossibilitaria, certament. Contacte per a més informació:
TONI BARA: telèf.- 977-62.06.18 i/o 626-60.14.25
|
|
