Descansin en pau els plàtans de L’Aleixar (Baix Camp)

Penjat el 7 de gener de 2006, per ecologistes

Amb motiu de les obres de millora de la carretera T-704, el proper dilluns 09-01-06, començarà la tal.la de 20 plataners de grans dimensions situats just a l’entrada de l’Aleixar, a banda i banda de carretera. La crònica d’una mort anunciada.

 
L’alcalde, Conrad Mariné, ha adreçat una carta als vilatans informant de la notícia i passant la pilota de la decisió de tallar els arbres al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, adjuntant una carta que aquest li ha adreçat.

Sorprenentment, el Conseller que diu textualment tenir una gran devoció als plàtans (entre altres, per motius familiars de negoci de la fusta, ves per o­n), ha pres la decisió, diu, després d’haver constatat “in situ” amb una visita secreta, que els arbres no eren massa grans i que hi havia exemplars malalts i amb forats al troc. Tot i reconèixer el valor sentimental del conjunt arbrat. Assegura però que aquest “sacrifici” que ara s’ha de fer és veurà recompensat amb una plantada nova de setanta nous plàtans de diàmetre gran.

El GEPEC-Ecologistes de Catalunya considera una autèntic atemptat ecològic i paisatgístic la desaparició dels plàtans vells que tanta personalitat donen al poble de L’Aleixar. Pensem que hi havia solucions alternatives prou bones i factibles que podrien haver salvat els arbres, però com sempre ha mancat la voluntat política i la sensibilitat ecològica i mediambiental dels qui manen. Tant de l’alcalde (que ara fa la política de l’estruç) com del propi Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Els arguments emprats, son els de sempre, el mal estat fenològic… i res més lluny de la veritat !!! Si bé és cert que en alguns d’ells s’observen nafres (causades moltes vegades per la ma de l’home), res fa pensar a nivell tècnic, que el seu estat és moribund.

La política del Sr. Nadal, en obres d’infraestructura pública, que  fa que entre dos punts el camí més curt sigui una recta, s’ha emportat i s’emporta per desgràcia massa valors del fabulós Patrimoni Natural de Catalunya. I no s’hi val després fer replantacions noves per remendar les destroces. S’ha de conservar allò que els nostres avantpassats ens han llegat amb amor i molt d’esforç i que nosaltres tenim la obligació de transmetre millorat als nostres fills i predecessors.

Desgraciadament, en el cas de L’Aleixar (un més dels que cada dia passen a Catalunya) ens sentim impotents. No hi podrem fer res més que criticar als responsables d’aquest atemptat ecològic i paisatgístic i demanar que aquest fet els hi remogui la consciència (si és que en tenen una mica) per sempre més.

Descansin en pau els plàtans de L’Aleixar