Penjat el 12 de gener de 2006
Penjat el 12 de gener de 2006, per ecologistes
En els darrers temps, tots els articles de premsa que han parlat sobre la revisió del POUM de Tarragona han perfilat el desig de l’ajuntament de planificar un nou sector urbanitzable al nord de la urbanització de la Móra, a l’altre costat de la autopista Ap-7 i la futura variant de la N-340, i també en aquest costat de les infrastructures de comunicació, tot al voltant de la urbanització el Rodolat del Móro fins a tocar a l’autopista al sud, a les urbanitzacions del Catllar al nord i est, a Sant Ramon al nord-oest, i deixant aïllada al sud-oest la finca del Pont del Diable. Aquests sectors, amb una important dimensió – més de 40 hectàrees a la Mora i més de 60 al Rodolat – són totalment insostenibles, i no s’atenen a la legislació urbanística i ambiental actual.
| El Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’Urbanisme, diu en el seu article 32 (concepte de sòl no urbanitzable) que:
Constitueixen el sòl no urbanitzable:
a) Els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre d’altres:
Primer. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d’evitar la transformació dels terrenys per a protegir-ne l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’un altre tipus.
Tots els terrenys al nord de l’autopista Ap-7 dins el municipi de Tarragona conformen un espai agroforestal que permeten pràcticament la connexió del riu Francolí amb el riu Gaià en un sentit est-oest, des la zona del Pont del Diable a l’oest fins als vessants boscosos de la riba dreta del riu Gaià a tocar de la Riera. Les úniques interrupcions d’aquest espai són les carreteres de Valls, del Pont d’Armentera i del Catllar, i alguna petita urbanització (Rodolat del Móro i zones properes al Catllar), a més de la futura presó de Mas Enric. L’interès natural d’aquest espai ha estat recollit en nombrosos treballs – veure treballs de la Corona Verda de Tarragona presentat pel GEPEC o els mateixos treballs de Cantallops inclosos a l’anterior revisió del PGOU de Tarragona – i l’interès de connexió transversal entre els dos grans rius mediterranis del Camp és evident. Tota aquesta franja al nord de l’autopista Ap-7 hauria de mantenir-se com a sòl no urbanitzable, tal com diu la llei, per l’interès connector natural, paisatgístic i forestal.
La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, considera que els terrenys forestals són tots aquells (article 2.1.) sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes, també els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests i els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació i la reforestació. Sota aquesta definició entren el sòls afectats pel nou sector urbanitzable.
L’article 22.1 diu que els terrenys forestals no afectats pels processos de consolidació i d’expansió d’estructures urbanes preexistents i que no formen part d’una explotació agrària han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a SNU. Hom pot entendre que el nou sector de la Mora es troba deslligat de qualsevol trama urbana preexistent, i que en conseqüència, i en base a la llei forestal, aquests sòls han de ser qualificats com a no urbanitzables. Difícilment serà justificable que la seva situació, al nord de l’actual urbanització de la Móra, suposa una consolidació i expansió d’estructures urbanes preexistents, ja que enmig hi haurà la variant de la N-340 i l’autopista Ap-7. Respecte al nou sector del Rodolat del Moro, és clar, s’acaba connectant amb d’altres preexistents, però és a causa de la seva dimensió desmesurada.
La creació de nous sòls urbanitzables deslligats de trames urbanes preexistents i destinats a acollir desenvolupaments de baixa densitat és una concepció urbanística primitiva i totalment aliena als nous conceptes de desenvolupament urbanístic sostenible. Si la urbanització de la Móra té una manca de serveis es deu a que, tot i ocupar una superfície similar a la de Campclar i Torreforta junts, acull una població molt menor a causa de la baixa densitat d’habitatges. Els serveis necessaris pel seu desenvolupament, per lògica, haurien de ser consorciats amb Ferran, la Riera de Gaià i Altafulla. I al Rodolat del Moro amb els del municipi veí del Catllar.
El GEPEC estudiarà amb deteniment la proposta definitiva d’Avanç de Pla del POUM de Tarragona i aportarà tota mena d’al·legacions i suggeriments per assegurar l’esperit de la llei d’urbanisme d’introduir la sostenibilitat com a concepte primordial del mateix. Si la proposta dibuixada prospera, el sòl no urbanitzable quedarà rellevat a Tarragona a peces relativament disperses a l’est de la carretera del Catllar (Bosc de la Marquesa, espai a l’est de la línia l’Escorpí-la Pubilla, hortes del Gaià i espais entre el Golf Costa Daurada i Ferran), una vegada planificat el creixement de ponent a costa dels fèrtils i interessants sòls d’horta dels rius Francolí i Riu Clar. L’oportunitat de comptar amb un espai natural compacte, forestal, que permeti als tarragonins gaudir dels esports a l’aire lliure i permeti conservar la biodiversitat pròpia del bosc mediterrani, tot unint els dos rius principals del municipi, s’haurà perdut.
Tanmateix, urgirà a administracions de caire superior – El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament de Medi Ambient i Habitatge – a que planifiquin d’una vegada per totes un sòl no urbanitzable propi del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, amb criteris d’interès general i de connectors regionals, de conservació del paisatge agroforestal i del patrimoni rural, que posin fre a les disbauxes dels POUMs de cada localitat.
|
|
