La tramitació d’aquest expedient ha suposat un notable retard per part de l’organisme competent (Agència Catalana de l’Aigua), degut a les nombroses irregularitats i llacunes que envolten la captació de la Font Gran. Per una banda, es vol justificar l’antiguitat de la captació, basada en drets històrics, però que no s’adeqüen al context actual. Per altra banda, alguns dels informes tècnics presentats pels sol·licitants són gairebé tan antics com les escriptures de la Font Gran, fetes quan l’aigua no era un bé comú sinó un recurs privat. A tot aquest galimaties d’inscripcions, actes, resolucions, informes i demés, cal afegir que una de les empreses sol·licitants, Papelera de la Riba, S.A., no se sap si encara existeix o ha estat absorbida per Gomà-Camps o SCA Hygiene Paper. De fet, no ho sap ni la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, fet que complica encara més la resolució de l’expedient.

A propòsit dels informes aportats pels sol·licitants, es pretén justificar el cabal sol·licitat per a “diluir” les aigües fecals i industrials del municipi, fet que es contraposa a la Llei d’Aigües i a la Directiva Marc de l’Aigua. Sortosament, l’ACA ha desestimat aquesta justificació, tot i que en el seu informe tècnic previ a la resolució ha estat completament favorable als interessos de l’Ajuntament, regants i papereres.

Per tant, segons els padró de 2006 i la dotació sostenible, l’abastament urbà hauria de ser com a màxim 40.000 m3/any, dada força propera a la que una acta d’inspecció de l’ACA fixa en 50.400 m3/any. No entenem, per tant, i així ho hem al·legat, que l’ACA obviï criteris de sostenibilitat ambiental i, encara més greu, passi per alt les seves pròpies actes d’inspecció.

La dotació per a rec reflecteix també unes demandes exagerades i un informe del DARP favorable que atorga inicialment la mateixa quantitat sol·licitada pels regants, de 2.360 m3 per hectàrea i any. Lògicament, no compartim aquesta dotació, ja que els aprofitaments per a regadius en aquest municipi són mínims, i la composició parcel·laria que justifica l’ACA està formada majoritàriament per finques petites assimilades al nucli urbà (urbanitzacions i petits parcel·listes). Tampoc es justifica segons les dades de regadius disponibles al “Mapa de Cultivos y Aprovechamientos” del Ministerio de Agricultura, que no inclou ni una sola hectàrea per a fruiters de regadiu al terme de La Riba.

L’ús industrial sol·licitat sembla una mera justificació administrativa de les captacions actuals, de les quals una gran part no torna al riu Brugent, i les que hi tornen ho fan amb una important càrrega contaminant i amb una disminució important en el cabal de retorn. Cal afegir que les papereres detallen als seus informes uns “pous propis” i “fonts pròpies” que no es troben regularitzades a nivell administratiu, i que resten pendents de la present autorització, en el supòsit que sigui atorgada en les condicions actuals. L’informe tècnic de l’ACA dona prioritat a l’ús industrial abans que al cabal de manteniment del Brugent, fet que suposa un incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua i del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment.

Finalment, l’ús hidroelèctric sol·licitat es justifica segons un projecte de l’any 1979, sense tenir en compte les Millors Tècniques Disponibles actuals, i infravalorant la minva dels recursos hídrics dels darrers anys, fruit de les captacions no regulades i del ja demostrat canvi climàtic. Per tant, GEPEC-EdC ha demanat que s’aporti un nou projecte que tingui en compte els condicionants actuals, abans de que es pugui autoritzar cap dotació per a aquest ús.

En resum, GEPEC-EdC ha demanat a l’ACA que la concessió de la Font Gran tingui en compte el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, que l’abastament del municipi es faci segons criteris de sostenibilitat, incloent una millora de la xarxa de clavegueram i la construcció de dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, i que les dotacions per a ús industrial, hidroelèctric i rec es facin d’acord amb les necessitats reals i no segons els criteris “generosos” dels sol·licitants.

Hem demanat també que l’autorització tingui molt en compte el PSARI i el PSARU (Plans de Sanejament d’aigües industrials i urbanes), que en el cas de les aigües residuals urbanes contempla la construcció d’una depuradora a La Riba abans del 2015. És necessària una solució temporal pròpia del segle XXI i sense donar continuïtat a l’actual xarxa de sèquies i desguassos, llegat de la política municipal anterior al segle XIX.