Penjat el 6 de juny de 2007, per ecologistes
La construcció del camp de golf nord amb el seu complex urbanístic de luxe al costat mateix de l’espai d’interès natural de la Sèquia Major ja ha començat sense respectar una mínima àrea perimetral de protecció vers l’espai protegit, roturant doncs fins a l’extrem qualsevol indici de vegetació pròpia d’espais humits.
La zona humida de La Pineda s’ha convertit en un petit reducte protegit que restarà empresonat entre el nucli urbà i la zona lúdico-turística de Port Aventura. Les 17 hectàrees protegides de la Sèquia Major són insuficients per a la correcta gestió d’un espai natural protegit (tal com GEPEC ha argument al llarg de dues dècades, en caldrien més de 150 Ha). El fet que no s’hagi dotat un perímetre de transició entre l’espai natural i el nou complex urbanístic de Port Aventura deixa un marge de conservació molt estret i compromet de forma greu el seu futur ecològic.
Els estanys amb què comptarà el camp de golf, que ja s’han començat a construir, no han respectat en absolut la vegetació existent, i la roturació completa i extensiva dels terrenys adjacents ha deixat un aspecte desolador, més propi d’un desert que d’una zona humida.
És trist que s’hagi perdut altre vegada l’oportunitat de fer les coses ben fetes, projectant els estanys del camp de golf amb més criteri ecològic/naturalístic: deixant ribes inalterades com a reservori estratègic per la fauna invertebrada i de propàguls diversos de flora marjalenca. És trist també que no s’hagi fet en èpoques de més baixa activitat biològica (fora de l’època d’hivernada i de cria), que no s’hagin dissenyat els estanys amb formes més orgàniques, amb illes de nidificació i de repòs, penínsules, diferents fondàries i pendents de les ribes, sorrals de posta…
Cal afegir que el Port de TGN també hi té molta responsabilitat: en no afectar amb la projectada Zona d’Activitats Logístiques la zona dels Prats de Cal·lípolis (catalogat al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner amb categoria C1, inclòs a l’inventari de Zones Humides i a la Xarxa Natura 2000), en permetre la sortida al mar d’un nou braç de la Sèquia Major, i en deixar suficient espai per a recrear estanys salobres pel fartet (la darrera oportunitat per a la seva supervivència a mig-llarg termini).
Lamentem, però, la manca de lideratge dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient a Tarragona, preocupats únicament per les qüestions més tècniques i alhora obviant els aspectes de preservació integral de la zona i les seves espècies, com el fartet, petit peix en perill d’extinció catalogat d’interès comunitari que a hores d’ara espera agònicament el seu destí: any rera any retrocedeix el seu hàbitat i la Generalitat no ha fet res encara per evitar-ho!
Tanmateix GEPEC-EdC seguirà lluitant tot i els 21 anys ja de lluita vers la protecció del Parc Eco-històric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis: creiem fermament que encara hi romanen possibilitats reals de connectivitat i de ser alguna cosa més que un jardinet naturalitzat!¡!
|