Penjat el 20 de juny de 2007
Penjat el 20 de juny de 2007, per ecologistes
la connivència que l’obsolet i insostenible model de gestió de residus
del Departament de Medi Ambient i l’Agència de Residus de Catalunya ha
trobat un aliat inesperat i interessat en el sector del ciment a
Catalunya.
Les cimenteres s’estalvien diners a costa de dispersar contaminants cremant residus.
La combustió de residus industrials a les cimenteres es fa amb condicions tècniques que posen en risc la salut de les persones.
El Departament de Qualitat Ambiental atorga un distintiu de qualitat
ambiental a productes fabricants amb formigó que incorporen residus en
la seva composició sense mecanismes de control
deixa d’augmentar davant la passivitat de les diferents
administracions; per fer front a aquesta situació, l’Agència de Residus
de Catalunya, en comptes d’optar per una política preventiva i de
recuperació de residus amb objectius ambiciosos, davant el conflicte
que suposa la construcció de nous abocadors i incineradores accepta les
pressions de la indústria i defensa les diferents propostes que els
arriben dels fabricants de ciment. Segons queda de manifest en el
seminari "Construint un món sostenible" que ha tingut lloc avui les
línies que proposa la indústria cimentera són dues: coincinerar-los com
a substituts de combustibles fòssils o incorporar-los al ciment i els
seus productes derivats.
La indústria del ciment “s’ofereix” per utilitzar els residus com a
combustible i matèries primeres per elaborar ciment i formigó
Les cimenteres necessiten combustible per cremar la barreja de roca
calcària i argiles, que mòlta finament, donarà lloc al clínquer. Doncs
bé, si fins ara es feia servir coc de petroli com a combustible ara els
cimenters proposen barrejar-hi residus. Això els suposa un doble
benefici econòmic: compren menys coc i cobren de l’administració o
d’empreses de gestió de residus per cremar els residus. A més de
l’estalvi derivat de la compra de menys combustible també hi ha els
benefici derivats de l’estalvi de compra de drets d’emissió Negoci rodó.
Però els riscos ambientals d’aquesta operació són grans. D’una banda,
la gamma de residus que es poden cremar és molt àmplia —olis
industrials, dissolvents, pintures, pneumàtics, llots de depuradora,
bales de residus dels Ecoparcs— i suposa una via d’entrada de compostos
perillosos, contaminants i tòxics que posteriorment s’incorporaran al
ciment i es dispersaran en edificis de vivendes, obres públiques i
altres aplicacions, com ha posat de relleu recentment l’Agència
Austríaca del Medi Ambient.
El comportament dels ciments que contenen residus no es coneix
exactament i hi ha el risc que amb el pas del temps s’alliberin
(dispersió difusa) o tinguin comportaments no previstos. D’una altra
banda, si les incineradores tenen impactes importants per les seves
emissions contaminants, les cimenteres són encara més perilloses ja que
no són instal·lacions amb les mínimes condicions tècniques exigibles
per controlar les emissions contaminants a través de les xemeneies.
Pensem que, per exemple, el sistema de depuració català no separa les
aigües industrials de les urbanes i que els llots de depuració contenen
metalls pesants i altres contaminats orgànics (COPs, POPs,…) en
concentracions importants.
El canvi climàtic i complir els compromisos de Kyoto com a excusa
Malgrat aquest risc, el DMAH -el Departament de Qualitat Ambiental i
l’ARC- accepta i dóna cobertura institucional a aquesta política amb
l’excusa que les cimenteres reduiran les emissions de gasos d’efecte
hivernacle substituint combustibles fòssils per residus o “combustibles
alternatius” tot pintant de verd la seva activitat i anomenant-la
sostenible. Tanmateix, aquest raonament també és qüestionable. En el
cas dels llots de depuradora, hem de tenir en compte que els llots de
depuradora surten de les plantes amb una humitat del 95% i que s’han
d’assecar cremant combustibles per assolir una humitat acceptable (del
15%) per a fer-los combustibles. Així doncs, els que guanyem per una
banda ho perdem per una altra. En aquest sentit, cal remarcar també,
que la combustió de llots allibera una àmplia gamma de productes de
combustió incompleta (PCI), alguns dels quals són extremadament tòxics
i reactius —com ara els radicals, espècies que disposen d’electrons
sense combinar— i d’altres, simplement, també són susceptibles de
produir efecte hivernacle.
En el cas dels residus municipals també es fa la comptabilitat
energètica d’una manera curiosa. Els residus municipals estan composats
en gran part per plàstics, paper i altres materials amb elevat poder
calorífic que és el que interessa als cimenters. Però justament aquests
materials són els que comporten una gran despesa energètica en la seva
fabricació cosa que fa que s’estalviï una gran quantitat d’energia en
el seu reciclatge. Són diversos els estudis que expliquen que
s’estalvia més energia reciclant1 els residus que cremant-los2 així com
emissions amb efecte hivernacle3. L’única excepció és la fusta. D’altra
banda, si l’objectiu de l’ARC és estalviar energia la prevenció de
residus és encara més eficient!!
Justificar l’ús de matèria orgànica (biomassa) com a combustible
alternatiu amb la finalitat d’evitar l’emissió de diòxid de carboni
(CO2), constitueix un argument molt pobre, a més d’enganyós. Al segle
XVII, 280 molècules de cada milió que entraven als pulmons de la
població eren de diòxid de carboni. L’any 2006, 382 molècules de cada
milió que inspirem són de diòxid de carboni. Aquesta proporció creix a
un ritme d’unes dues molècules a l’any [Ref. 2]. Per tant, des de la
perspectiva actual, cal cercar combustibles que, simplement, no emetin
CO2 a l’aire. En aquest sentit, tot i que la combustió de biomassa
produeixi, sobre el paper, tant CO2 com el que va assimilar
fotosintèticament el vegetal original i, per tant, el balanç final de
CO2 sigui nul, la combustió de biomassa no disminueix la concentració
atmosfèrica present d’aquest gas, només la manté estacionària.
Incorporació i dispersió de residus tòxics al ciment
Una altra línia que Ciment Català ha ofert a l’administració és la
d’incorporar residus a productes fabricats amb ciment. En aquest cas,
el Departament de Medi Ambient no només ha donat el seu vist-i-plau si
no que ha aprovat una resolució (DOGC 4884) una nova categoria del
Distintiu de qualitat ambiental per a productes fabricats amb formigó
que incorporen residus en la seva composició!!! I a més, ha aprovat
l’etiqueta sense l’aprovació del Consell de Qualitat Ambiental, que és
l’òrgan creat pel propi DMAH per valorar i aprovar noves categories de
productes i serveis amb qualitat ambiental. Només una de les categories
respon a una necessitat objectiva i que presenta un risc ambiental nul
i suposa una millora ambiental: l’aprofitament d’àrids provinents de
construcció i demolició. La resta de categories entren en contradicció
amb les pròpies polítiques del departament o suposen un risc ambientals
important, sense especificar ni contemplar cap límit a les
concentracions d’aquests contaminants.
D’una banda, es proposa substituir formigó per vidre reciclat en un
mínim d’un 20%, aquesta línia entra en contradicció amb la política de
recuperació del vidre per a tornar-ne a fabricar de nou i pot
desincentivar la participació ciutadana en la recollida selectiva.
Un altra línia suposa la incorporació d’un mínim d’un 20% de fusta al
formigó. Però qui controlarà la qualitat de la fusta reciclada? Qui
garanteix que no es faran servir fustes tractades amb antifúngics,
vernissos, pintures o altres compostos tòxics? Com es que la resolució
aprovada no exclou explícitament aquests tipus de fustes?
Una tercera línia suposa la incorporació d’un mínim del 3% de llots de
depuradora als productes fabricats amb formigó malgrat que la pròpia
resolució prohibeix explícitament la incorporació al formigó de
substàncies que continguin plom, cadmi, crom, arsènic, seleni o
mercuri, compostos orgànics (COPs, POPs,..) compostos tots que es
troben en diferents concentracions als llots de depuradora. Altre cop
apareix la pregunta de qui farà el control de qualitat d’aquests
productes.
El departament de medi ambient accepta i promou la dispersió de contaminants
La conclusió a què arribem els ecologistes i les plataformes de
ciutadans/es que s’estan creant per aquestes males polítiques és que el
Departament de Medi Ambient, en comptes de vetllat per la qualitat del
nostre medi ambient i la salut de els persones pressionat per la
indústria vetlla pels interessos econòmics de les empreses que, de
retruc, els “solucionen” una part del problema de gestió dels residus,
especialment els més perillosos. En comptes d’impulsar polítiques de
precaució, prevenció i reciclatge amb els instruments necessaris per a
que tinguin èxit es dedica a buscar vies de dispersar residus
dissimuladament sense establir els mecanismes de control necessaris i
obrint la porta a un risc ambiental i per a la salut de les persones.
1U.S. Environmental Protection Agency, Washington DC, 2005. Waste management and energy savings: benefits by the numbers
2Jeffrey Morris and Diana Canzoneri , 1992 – Recycling versus incineration: an energy conservation analysis.
3Friends of the Earth, 2007 – Dirty Truths – Incineration and Climate
Change: http://www.foe.co.uk/resource/briefings/dirty_truths.pdf
+ informació:
Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius
93 680 2751
