Penjat el 27 de juny de 2007, per ecologistes
GEPEC-EdC ha alertat en ocasions anteriors dels possibles vincles entre certs discursos lligats al moviment ecologista i els grups empresarials del sector energètic de les renovables. Lluny de ser sospites poc fonamentades, poc a poc es va descobrint quines són les porcions amagades del “pastís eòlic”, que s’estendran a altres renovables si l’Administració pública no posa fre a aquests especuladors disfressats de color verd.
La primera sospita estava relacionada amb determinats grups ecologistes d’àmbit estatal, que criticaven durament l’actitud de grups ecologistes d’àmbit territorial, com GEPEC-EdC, quan advertíem dels forts impactes de la massificació eòlica a les comarques tarragonines. A ningú se li escapava que un veritable defensor de l’ecologisme ha de tenir en compte els greuges que comporta un model d’implantació eòlica que depreda el nostres millors paratges naturals i que aniquila les aus que depenen del vent per als seus desplaçaments.
Ara pla, resulta que alguns membres d’aquests grups han abandonat la seva faceta com a activistes per a integrar-se com a directius o assessors al lobby empresarial del sector eòlic. Vet aquí el perquè del seu discurs contra aquells grups ecologistes com el nostre, 100% compromesos amb la defensa del territori, i vet aquí perquè clamaven a favor de les excel·lències d’una implantació massiva, irracional i purament especulativa dels parcs eòlics. Aquests pseudoecologistes que abans defensaven el “discurs verd” de les renovables ara defensen, precisament, els interessos econòmics de les empreses que volen continuar amb la implantació massiva d’aquest tipus d’energia, començant per l’eòlica i extensible als parcs solars i plantes de biomassa. Ull, doncs, que no tot el que és verd porta clorofil·la…
Entre algunes perles d’aquest discurs pseudoecologista hi ha la que consisteix en demanar que la legislació catalana permeti la ubicació de parcs eòlics i solars a dins de la Xarxa Natura 2000, fet que contradiu la lògica i que, a més, suposaria un incompliment de les directives europees de protecció de la natura. Ens preguntem perquè aquests grups autoanomenats ecologistes i antinuclears es desvinculen de les justes i raonables demandes del territori, i no proclamen un discurs basat en dos paraules: generació distribuïda.
A aquests discursos que s’allunyen indefectiblement del moviment ecologista (i conservacionista) hi hem d’afegir alguns informes sobre renovables d’entitats amb cert prestigi o d’entitats de nova aparició, que aporten una perspectiva sospitosament semblant. Esperem que no sigui massa tard per a que els responsables d’energia d’aquestes entitats s’adonin que qualsevol model energètic ha de comptar amb el consens amb el territori, i que hi ha altres models més valents que els proposats als Plans d’Energia per a transformar l’actual dependència energètica de la nostra societat basada en energia fòssil i nuclear.
La generació distribuïda permetria dos avenços claus en política energètica:
– Prescindir dels oligopolis empresarials de l’energia i els seus acòlits, altament influents en l’àmbit polític (per desgràcia)
– Augmentar brutalment l’eficiència i l’estalvi en la generació, transport i distribució de l’energia elèctrica
De retruc, s’aconseguirien uns beneficis enormes per a la gestió i connectivitat de la Xarxa Natura 2000 i per a la conservació dels hàbitats de muntanya i la seva fauna protegida (voltors, àligues). I un altre benefici que no es preveuen en els seus informes sobre energies renovables: la generació distribuïda donaria un marge de maniobra fonamental per a la sostenibilitat energètica a nivell territorial, i facilitaria enormement els Plans de Tancament de les Centrals Nuclears, ja que aquest nou model que proposem des de GEPEC i la Federació d’Ecologistes de Catalunya es basaria en la gestió de la demanda i la microgeneració, i no els models actuals de generació centralitzada.
Finalment, fem una demanda a l’estament polític català per a aturar allò que des de Madrid comencen a tenir clar: l’especulació de les renovables basades en models centralitzats i massificats. Caldria potser que alguns representants del Departament de Medi Ambient (Sra. Maria Comelles, Directora General de Qualitat Ambiental) no es fes servir l’obra de Jacint Verdaguer per a ridiculitzar les justes demandes de la ciutadania, sinó que s’estimessin de debò el seu paisatge i el seu territori com feien els grans mestres de les lletres catalanes, coneixedors del tarannà dels catalans i defensors dels valors naturals de la nostra terra.
Vagi dedicada a la Sra. Comelles la següent cita del mestre Josep Pla:
“A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen.
Els passa exactament el contrari que amb la religió i l’altra vida:
hi creuen, però no els interessa.”
Penjat el 27 de juny de 2007
