Valoració d’Ecologistes de Catalunya dels resultats de la gestió dels residus el 2006

El
model de gestió de residus ha tocat sostre

Les
dades de gestió de residus municipals de 2006 mostren que el
model actual ha tocat sostre quant a nivells de recuperació i
prevenció de residus. Malgrat que en els darrers anys s’ha
incrementat la quantitat de residus que es recullen selectivament i
que posteriorment poden ser recuperats, la quantitat de residus que
va a parar a instal·lacions finalistes —abocadors i
incineradores— es manté essencialment estancada. Des de 2002
van a aquestes instal·lacions entre 3,2 i 3,3 milions de tones
de residus anuals. Així doncs, el pobre augment de la
recollida selectiva i de la recuperació de residus només
serveix per contenir la quantitat de residus que no
s’aprofiten.

Aquesta
situació es produeix malgrat que l’augment de la recollida
selectiva permet que entrin més materials a les plantes de
recuperació. Malauradament, les plantes de triatge,
compostatge o metanització i les deixalleries també
tenen un rebuig provinent de la mala separació per part dels
ciutadans o de la impossibilitat tecnològica de recuperar
determinades fraccions dels residus. També la deficient gestió
d’aquestes instal·lacions —especialment les més
grans— i de gran part de les deixalleries implica un important grau
de rebuig.

Tot
plegat mostra que la política de gestió dels residus i
el model bàsic desplegat no funcionen a Catalunya i que cal
fer un revisió del model que el Departament de Medi Ambient i
Habitatge pretén continuar en el marc del nou PROGREMIC.

1. La
producció de residus segueix augmentant

2. No
s’assoleixen els objectius marcats per la pròpia
administració

3. El
76% dels residus van a abocadors i incineradores

4. El
cas metropolità: el gran fracàs

5. Algunes
conclusions

1. La
producció de residus segueix augmentant

Un
any més, com és habitual des de la petita crisi
econòmica dels anys 1992-1993, la generació de residus
domèstics a Catalunya segueix creixent. El 2006 la quantitat
de residus generats a Catalunya va augmentat un 1,3% respecte
2005, passant-se de 4.204.545 a 4.259.936 tones. Tanmateix,
aquest és el segon any en que es produeix una lleugeríssima
disminució (0,66%) de la producció de residus per
càpita.

2. No
s’assoleixen els objectius marcats per la pròpia
administració

El
Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya
(Progremic) marcava un objectiu global de recuperació del
48% per a l’any 2006 i també fixava objectius per
diferents fraccions dels residus. Tots els resultats del 2006 estan
molt lluny d’assolir-se i s’haurien de duplicar en 5 anys per tal
d’assolir els objectius que marcarà la nova revisió
del Progremic que, previsiblement, mantindrà els mateixos
objectius per l’any 2012. En qualsevol cas, desprès de 14 anys
de vigència de la Llei Reguladora de residus, solament s’està
assolint el 24% de recuperació de les deixalles.

El
vidre

És
el material amb un millor nivell de recuperació però,
malgrat això, no s’arriben a assolir els nivells marcats al
Progremic: davant el 75% marcat només s’arriba al 52,6%.
No obstant, és el material que ha experimentat un creixement
de la recollida més important en els darrers anys,
possiblement degut a la implantació de la recollida comercial
en molts municipis catalans.

El
paper i el cartró

Amb
només un 46,4% de recuperació queda molt lluny
del 75% previst pel PROGREMIC i, gairebé, s’haurien de
duplicar les tones recollides per assolir els objectius de
recuperació.

Envasos

Tot
i representar un percentatge de la brossa molt important en volum i
en impactes potencials al medi, la seva recollida està molt
lluny d’assolir els ja poc ambiciosos objectius establerts al
PROGREMIC, que són del 25%. Actualment es recuperen només
un 10,4% dels envasos posats en circulació. S’hauria de
duplicar l’índex de recuperació actual per assolir
els objectius de l’any vinent.

Aquests
pobres resultats després d’anys de recollida d’envasos a
través del contenidor groc fa qüestionar el propi model
de gestió i recollida dels envasos, proposat i impulsat per
Ecoembes, associació formada per les mateixes empreses
responsables de la greu situació d’augment dels envasos d’un
sol ús. Aquesta situació posa de relleu que cal canviar
el model de producció i gestió d’aquests residus i
que cal aplicar polítiques efectives de prevenció de
residus.

La
brossa orgànica

La
recollida selectiva de la brossa orgànica suposa el gran
fracàs de la gestió dels residus a Catalunya,
especialment a les ciutats més grans1.
Malgrat que representa prop d’un 40% de la brossa total produïda
i que és fàcilment identificable per la població
i tècnicament fàcil de recuperar, segueix essent la
ventafocs de la recollida selectiva.

El
2006 es van recollir selectivament només 256.000 tones de
fracció orgànica; d’aquestes, a més,
aproximadament un 25% són impropis —residus no orgànics—
de manera que, descomptant aquests impropis, veiem que a Catalunya
només es recupera el 12,6% de la brossa orgànica.
Tenint en compte que l’objectiu del PROGREMIC pel 2006 era del 55%
de recuperació de la brossa orgànica, els objectius no
s’ha acomplert de llarg.

Des
de que es van començar a vigilar la qualitat de la brossa
orgànica recollida, l’any 2004, aquesta no ha complert les
expectatives i s’ha mantingut, de mitjana, al voltant del 25% de
materials impropis. De fet, la majoria dels municipis caracteritzats
presenten nivells d’impropis inacceptables
(més del 10%) per a realitzar un compost de qualitat
amb possibilitat de ser aprofitat en agricultura, jardineria o gestió
forestal. La situació és especialment preocupant en
municipis com Barcelona o l’Hospitalet, amb mitjanes d’impropis del
30-40%.

Un
altre dels factors importants que possibiliten els mals resultats de
la seva recuperació és el fet que encara hi ha
municipis més grans de 5.000 habitants que no tenen
accés a contenidors de recollida selectiva de brossa orgànica
malgrat que la llei Reguladora de residus 6/93 establia que el 1999
tots els municipis de més de 5000 habitants havien de
recuperar el 50% de la brossa orgànica i en la revisió
del 2003 s’obligava a tots els municipis catalans. Entre aquests
destaca la ciutat de Barcelona on només el 30% de la població
té accés a contenidors de brossa orgànica i on
el govern municipal ha manifestat que no té intenció
d’ampliar la recollida de matèria orgànica.

Pel
que fa a les deixalleries, l’Agència de Residus de
Catalunya fa un capmàs i estima que el nivell de
recuperació mitjà és del 21%. Això és
degut a que bona part de les deixalleries es gestionen de manera
deficient i actuen com a centres de transvasament de residus. Si la
gestió es fes amb criteris de recuperació màxima
dels materials es podria assolir fàcilment un 50-70% de
recuperació i reutilització dels materials, com és
el cas de municipis com Molins de Rei, el Papiol, Castellbisbal,
Blanes o Pallejà.

3. El
76% dels residus van a abocadors i incineradores

Aquest
any 2006 la quantitat de residus que han anat a parar a tractament
finalista —abocadors i incineradores— no ha baixat i s’ha
mantingut estable respecte l’any passat.

Malgrat
la bona notícia que va significar el tancament de l’abocador
del Garraf a final d’any, la realitat és que els residus que
hi anaven no es recuperaran sinó que s’enviaran a un altre
abocador, en aquest cas als Hostalets de Pierola o a d’altres
poblacions (Múrcia), fora de l’àmbit metropolità,
contradient el criteri de proximitat i territorialitat que recull la
normativa comunitària i la catalana.

Resumint,
el 60% del residus totals s’han abocat i el 16% s’han
incinerat. Des de 1995, la incineració ha augmentat en un
18,7% i l’abocament en un 37,5%.

Des
de l’aprovació del PROGREMIC la incineració
ha augmentat un 4,5% i l’abocament un 10%.

4. El
cas metropolità: el gran fracàs

Els
resultats de recuperació metropolitans indiquen que la
recollida selectiva va arribar el 2006 a un 26% dels residus totals.
El que és més greu, però, és que a l’any
2006 es van recollir selectivament menys tones de residus que l’any
anterior i que d’aquestes només es va poder recuperar un
19%, cinc punts per sota de la mitjana catalana.

Objectivament,
doncs, la situació actual reflecteix un gran fracàs
en relació a l’objectiu que hem de plantejar-nos si parlem
amb propietat d’una gestió sostenible dels residus. Aquest
fracàs és encara més important si tenim en
compte que, amb el tancament del Garraf l’Àrea metropolitana
de Barcelona ha d’exportar els seus residus.

Brossa
orgànica

A
nivell metropolità només es recupera el 15,7% dels
residus orgànics quan l’objectiu per aquest any era de
recuperar-ne el 55%. Si hi afegim com a recuperats els residus en
massa estabilitzats podríem arribar a considerar que es
recupera un 22% dels residus orgànics però les dades de
qualitat i quantitat dels productes sortints del procés són
del tot insuficients per garantir aquest extrem.

El
vidre i el paper: per sota de la mitjana catalana

Els
resultats de recuperació del vidre estan encara molt allunyats
dels objectius marcats pel PMGRM i encara més dels marcats pel
Progremic. Actualment es recupera el 35% del vidre i, de fet,
els resultats metropolitans estan molt per sota de la mitjan catalana
de recuperació, un 52,6%.

Pel
que fa al paper, la implantació de la recollida comercial en
molts municipis ha significat un augment important però
clarament insuficient: els índex actuals representen un 28%
quan la mitjana catalana és del 46%.

Els
envasos: el fracàs del contenidor groc

Pel
que fa als envasos, només se’n van poder recuperar el
6,3%, dos punts per sota de la mitjana catalana. Aquesta és
una dada especialment preocupant donat que és la fracció
de la brossa que més creixement té i a la qual s’hi
ha esmerçat mes esforços, de fet la seva recollida
selectiva va començar el 1991.

4.1. Les
excepcions metropolitanes. Els municipis Residu Mínim i
Tiana

D’entre
els municipis metropolitans destaquen pels seus resultats els
municipis que tenen implantat el sistema de recollida selectiva
integral Residu Mínim (Molins de Rei, Torrelles de Llobregat,
Castellbisbal, Pallejà i el Papiol) i Tiana, amb una recollida
porta a porta. Tots aquests municipis arriben o superen una
recuperació del 40%, molt per sobre de la mitjana
metropolitana. En el cas de Torrelles, s’arriba gairebé a un
60% de recuperació.

4.2. Els
Ecoparcs: un forat negre

Quan
ja fa cinc anys de la posta en marxa dels Ecoparcs, la informació
sobre la seva gestió és pràcticament inexistent.
L’Ecoparc-1, va deixar de publicar dades d’entrades i sortides l’any
2004 mentre que l’Ecoparc-2 va deixar de fer-ho l’agost de 2005. Així
doncs, oficialment el què ha passat amb aquestes
instal·lacions que suposadament havien de tractar 250.000
tones de residus anuals cadascuna, aproximadament un 12% del total de
residus de Catalunya.

A
banda d’aquesta manca de transparència en les dades, el
CEPA-EdC ha tingut accés a fonts que indiquen que a l’Ecoparc
1 només hi van entrar 90.000 tones mentre que a l’Ecoparc-2
n’hi van entrar 70.000, cosa que suposa menys del 50% de la capacitat
real per la qual van ser dissenyades. Pel que fa a les sortides, el
94% de les de l’Ecoparc-1 van anar a parar a abocadors mentre
que també ho van fer el 70% de les de l’Ecoparc-2.

Així
doncs, es fa realitat el que fa anys que denunciem des de la
Plataforma Cívica per la Reducció de residus (PCRR)
grup de residus d’EdC: els Ecoparcs són instal·lacions
de transferència de residus per abocar o incinerar,
sobredimensionades, amb una gran quantitat de rebuig i que no
contribueixen a solucionar el problema dels residus. Actualment, a
més, l’Ecoparc-1 està fora de servei i només es
fa servir per transvasar residus que s’exporten a diferents
comunitats autònomes.

Pel
que fa al compost teòricament aprofitable, no se’n sap la
destinació i ens temem que donada la seva mala qualitat es
faci servir per restaurar abocadors, una forma encoberta d’abocar
residus. Així doncs, el fet que l’Entitat Metropolitana
comptabilitzi aquest compost com a recuperació no deixa de ser
qüestionable donada la opacitat amb que es treballa.

Un
altre aspecte preocupant de la política de residus a nivell
metropolità són les propostes per a gestionar el
rebuig. Al PMGRM es contempla —i diversos càrrecs de
l’Entitat Metropolitana s’hi han pronunciat a favor— la utilització
del rebuig dels Ecoparcs per al rebliment d’activitats
extractives —com Can Sugranyes a Cerdanyola— o com a substitut de
combustible en cimenteres —com Ciments Molins a St. Vicenç
dels Horts. Això no és més que una forma
encoberta d’abocar i incinerar residus i es pot convertir en la
vàlvula escapatòria d’un model obsolet de gestió
de residus.

Més
preocupant encara és la proposta d’exportar residus
metropolitans a plantes d’altres comarques per a ser tractats i
abocats, com és el cas de la planta de Gimenells
(Lleida).

5. Algunes
conclusions

Les
dades d’enguany posen en evidència el model de gestió
actual i fan imprescindible que el nou Progremic plantegi un model
diferent de gestió. Aquest model hauria de contemplar mesures
de penalització de la producció de residus i del consum
de productes d’un sol ús.

Per
contra, l’ARC aposta per la incineració del material de
rebuig dels Ecoparcs (donant suport a la proposta del Comissari
Europeu de Medi Ambient de requalificar les incineradores com a
plantes de recuperació de residus) i a la seva crema en
cimenteres, i que obre les portes a incinerar en comptes de reciclar.

Des
de la Federació EdC estem preparant un Pla Alternatiu de
Gestió de Residus que presentarem a la tardor i també
estem treballant una proposta de Llei Catalana de Prevenció de
residus.