Comunicat: Ja n'estem farts!!

Penjat el 13 de novembre de 2007, per ecologistes

Aquesta política ha
demostrat un fracàs contundent per obsoleta i basada en polítiques
d’imposició antidemocràtiques i en el malbaratament
de recursos públics, encara que ho vulguin maquillar amb un llenguatge
pervers per definir les mateixes polítiques de les administracions anteriors però
“vestides de verd”.

Aquestes polítiques són
passives, amb total carència de pràctiques
de precaució i prevenció; són polítiques sotmeses als
interessos dels grans grups de pressió (per exemple dels envasos com Ecoembes)
i les indústries estratègiques (cimenteres, químiques, de gestió de residus,
elèctriques, etc.) que fan negoci a costa dels impactes al medi i a la nostra
salut.

Veure pdf amb la nota sencera aquí

• l’augment
  dels residus (50% residus municipals en 12 anys) i els envasos
  i objectes d’un sol ús (envasos augment del 65% en 7 anys),
• la
  destinació de la majoria dels residus a tractament finalista (2006 el 76% han anat a abocadors i
  incineradores),
• l’incompliment
  del objectius de la Llei Reguladora 6/93 i 12/2003, permetent que
  molts poderosos ajuntaments metropolitans i caps de comarques vulnerin la Llei en no lliurar separadament
  la brossa orgànica (o fer-ho parcialment i deficitàriament),
• el
  deficient funcionament de moltes plantes de compostatge
  comportant molèsties i elaborant un mal compost
• el
  fracàs dels Ecoparcs o grans plantes trasvassadores de residus en bales
  cap a abocadors o preparant combustibles derivats de residus (CDRs) cap a
  incineradores i aviat a cimenteres,
• la
  greu dispersió de contaminats davant la creixent
  tendència cap a la crema de residus en cimenteres o tèrmiques (nova forma
  d’incinerar),
• els
  conflictes socials i ecològics arreu del territori català en
  aplicar polítiques d’imposició d’injustícia social,

es desenvolupa una política que comporta cada cop
més conflictes i agressions:

• Aquests propers dies s’inicia l’ompliment de l’explotació d’argiles
  Helena de l’empresa Sugranyes (Cerdanyola del Vallès) amb residus embalats
  procedents de l’Ecoparc 2 (Montcada-Ripollet) amb l’argument de la restauració
  paisatgística d’activitats
  extractives, denominació eufemísica d’un nou abocador en mig de la Via Verda (afectant el
  connector biològic de Collserola, però sense resoldre la situació dels antics
  abocadors de Can Planes).
• També
  s’han presentat a diverses cimenteres catalanes projectes per cremar residus
  (Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts, CEMEX a Sant Feliu de Llobregat,
  Vallcarca,..). Aquesta setmana s’han presentat al·legacions al DMAH al
  projecte d’autorització de crema de residus (farines càrnies, pneumàtics, fangs
  de depuradores, bales de residus, etc) a la cimentera Lafarge-Asland de
  Montcada i Reixac, en una zona
  precisament declarada com d’especial protecció de l’ambient atmosfèric!
• Reiterades denúncies a l’Ecoparc 2: s’ha denunciat
  reiteradament el frau d’aquestes instal·lacions antieconòmiques, ineficients,
  agressives a l’entorn, exportadores de residus a d’altres comarques com l’Anoia
  (Hostalets de Pierola), o a d’altres territoris com Múrcia o Alacant, i amb la intencionalitat
  de dur residus a les comarques de Ponent com és el cas Gimenells, etc., tot incomplint
  el principi de proximitat i suficiència.

I aquí no acaba la cosa!,
doncs per aprofundir més la crisi la setmana passada l’Agència de
Residus de Catalunya aprova inicialment al seu Consell de Direcció els
programes de gestió pel període 2007-2012 de residus municipals
(PROGREMIC), industrials (PROGRIC) i de la construcció (PROGROC) i el
Pla sectorial territorial d’infraestructures de residus 2005-2012, que
lluny de solucionar els problemes encara aprofundeix una política
insostenible i antieconòmica. S’aprova inicialment pel conjunt de
membres assistents i sorprenentment amb el vot favorable d’entitats com
l’OCUC i Ecologistes en Acció, excepte el CEPA-EdC que va denunciar els
continguts dels programes i va votar en contra.

Aquests programes
reflecteixen polítiques obsoletes d’un model ja fracassat per
insostenible i antidemocràtic, i profundament demagògic:

• Insostenible:
  l’assignatura pendent continua essent la prevenció. S’emmascara amb un
  discurs sostenibilista el manteniment d’una estratègia que no contempla
  la precaució i prevenció, però sí prioritza els tractaments finalistes
  (en les inversions i previsions de les instal·lacions) on s’aposta per
  la valorització energètica o incineració en cimenteres dels residus
  industrials o els preparats que surtin dels ecoparcs o plantes de
  “tractament resta” que incrementarà els conflictes socials i
  ambientals,
• Buit de contingut ja
  que al PROGREMIC relega a l’estat totes les actuacions legislatives i
  econòmiques de prevenció de residus per limitar la producció de residus
  i envasos d’un sol ús o bosses de plàstic en plantejar només la via
  dels acords voluntaris.
• Demagògic ja que en les infraestructures i les inversions
  les prioritats continuen sent els tractaments de finals de canonada i no
  l’aprofitament de la brossa orgànica, i posposa algunes millores de plantes de
  FORM a l’any 2011-2024. Es dóna el major èmfasi a les instal·lacions de
  tractament de la fracció resta i de caràcter finalista. Queda ben reflectida la
  desigualtat entre les 29 instal·lacions de recuperació de la FORM i les 70 instal·lacions
  de tractament finalista.

Proporcionalment, les
inversions en noves instal·lacions que tractaran fracció resta, exclusivament o
conjuntament amb altres fraccions, i afegint les de caràcter finalista com les
millores a les incineradores existents i en abocadors, són aclaparadores, mentre que les destinades a recuperar materials
procedents de recollida selectiva són gairebé anecdòtiques:

**No defineix a on aniran els CDR si a les incineradores
actuals o a les cimenteres