Penjat el 26 de març de 2008
Penjat el 26 de març de 2008, per ecologistes
El Ministerio de Medio Ambiente encarregà a una consultoria una proposta inicial de restauració ambiental de l’estany del Gorg i ordenació de la façana marítima d’aquesta població. El GEPEC-EdC, a banda de sol·licitar ser considerada part interessada en l’expedient (porta gairebé 25 anys treballant per a la seva recuperació), acaba de presentar una trentena d’al·legacions en les que, malgrat agrair la iniciativa, alerta sobre diferents aspectes alguns dels quals són:
1.- Es proposa una passera que connecti els dos extrems de la façana de l’estany quan, en el mateix espai protegit, però dins de Torredembarra, diferents recerques estan demostrant la il·legalitat d’aquestes segons el pla especial aprovat el 1997 i d’obligat compliment.
2.- En realitat no es tracta d’una restauració ambiental doncs no respecta les informacions existents de la naturalesa d’aquest estany.
Alguns exemples serien: proposa de facto crear dos estanys separats per una sèquia, quan en realitat l’estany era una làmina sola, gran i unida; s’introdueixen múltiples ambients totalment inexistents (i de dubtosa adequació tècnica) a l’estany del Gorg on hi havia un valuós salicornar; s’elimina un dels grans valors de l’estany del Gorg: el gran camp de dunes que arribava fins pocs metres de la pròpia via del tren, evitant reconstruir un dels camps de dunes més importants per Catalunya.
3.- Malgrat que la pròpia proposta admet que el Torrent de la Masieta discorre per tres carrers d’una urbanització que van a parar just a l’alçada dels edificis Constelación, continua desviant aquestes aigües de manera artificial, centenars de metres enllà, i dins del cor de l’estany, per comptes de permeabilitzar la via del tren a la seva alçada, permetent la seva sortida per les dues bandes d’aquests edificis. A més, aquesta proposta suposaria la introducció d’una làmina de canyís al cor del que hauria de ser l’estany (salí) del Gorg. El canyís, recordem-ho, és una planta que actualment està donant seriosos problemes en altres punts d’aquest espai natural, precisament, per substituir el salicornar.
4.- Es proposa conservar un edifici de dubtós gust, que ocupa un espai natural recuperable important i que és a una distància a la mar similar a la d’edificis de cert valor artístic i històric a les botigues de mar que, per contra, es proposen tirar a terra. A les al·legacions es proposa que mentre no es tiren a terra els edificis Constelación, que una part d’aquests serveixin d’equipament per l’espai natural.
5.- Es troba a faltar una estratègia general envers les persones amb discapacitats, la qual cosa extranya per ser el Ministerio de Medio Ambiente pioner en aquests afers.
Pel GEPEC-EdC restaurar un edifici de l’època romànica (segle X) implicaria no crear elements de manera artificiosa de l’època modernista (segle XX) barrejats amb els reconstruits de l’època romànica. Hi havia un de sol i gran estany. I aquesta és una de les grans virtuds d’aquest espai restaurable. De no respectar-s’hi, s’estaria creant una altra cosa, no l’estany del Gorg. Quin nom tindrien cadascun dels dos estanys recreats nous?
El GEPEC-EdC lamenta que el pressupost del Ministerio de Medio Ambiente no sigui molt més elevat i que dintre d’aquest la proporció de fons per a compra de terrenys no sigui molt més elevada. El més normal seria complir la llei de costes: fins allà on arriben els temporals de mar allà hauria d’arribar el domini públic marítimo terrestre. D’aquesta manera, com fa no gaires anys les algues de mar varen arriba fins la via del tren (demostrat), els problemes actuals de l’Ajuntament de Creixell per a reduir les alçades dels edificis traslladats d’aquesta zona fins vora la carretera, que li faran una gran barrera física i paisatgística, despapereixerien en bona part.
Per sort, som en una fase molt inicial de tot el procès i confiem en el bon fer dels tècnics i polítics per a que, (aquest cop sí?), escoltin la veu del GEPEC-EdC.
