L’ADENC tanca amb èxit el cicle de xerrades sobre els transgènics

L’ADENC tanca amb èxit el cicle de xerrades sobre els transgènics amb
la intervenció del pagès Josep Pàmies, de Balaguer, símbol de la lluita
a les Terres de Lleida.

Divendres 25 de maig es va realitzar a l’ADENC la segona activitat relacionada amb la campanya Som Lo Que Sembrem (www.somloquesembrem.org), plataforma que dóna suport a la Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya un territori lliure de cultius transgènics. Som Lo Que Sembrem suposa un espai de treball de diferents persones i organitzacions d’àmbit nacional a favor
d’un model agroalimentari alternatiu al vigent. Una cinquantena llarga de persones han assistit a les dues conferències incloses en l’Hora Cargol que han tractat sobre la creació dels transgènics, la seva incidència en la biodiversitat i salut pública, i les conseqüències econòmiques i socials que generen.

La segona conferència fou “Transgènics, un perill per a la Humanitat. Stevia, un tresor pels diabètics i un símbol de resistència”, a càrrec d’en Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de l’Assemblea Pagesa de Catalunya i president de l’agrupació Slow Food de Catalunya.

Pàmies, va alertar, donant èmfasi als estudis de l’OMS, que cada cop hi ha més malalties cròniques (al·lèrgies, càncers, diabetis, obesitat, etc.) associades al tipus d’alimentació i que, si se segueix amb el ritme actual, els nens i nenes d’avui tindran menys esperança de vida que la nostra generació.

Des de la seva experiència personal va explicar com va viure a partir dels seus 16 anys l’anomenada Revolució Verda, i com aquesta va fer canviar l’agricultura tradicional del seu pare per l’agricultura industrial i química. Aquesta Revolució Verda, sorgida a principis dels 70, va fer incrementar la producció agrícola mitjançant l’ús de tècniques de producció modernes com la selecció genètica, l’explotació intensiva, la implantació de nous sistemes de reg i l’ús massiu de fertilitzants, pesticides i herbicides. Aquesta revolució prometia perspectives molt optimistes per a l’eradicació de la fam i la desnutrició de països subdesenvolupats. Durant els primers anys, els augments de producció varen ser espectaculars, però al cap dels anys van aparèixer aspectes molt negatius: problemes d’emmagatzematge, excessiu cost de les llavors, excedent de producció, dependència de multinacionals agroalimentàries i de la seva tecnologia, disminució de la diversitat agrícola i natural, aparició de resistències, noves plagues i malalties en vegetals, etc. Aquesta revolució va ser criticada a nivell ecològic, econòmic, sòciocultural i nutricional. Al cap dels anys Pàmies constatà que aquesta Revolució Verda, basada en productes químics i derivats del petroli que un dia o altre s’acabarien i que tan sols havia estat l’excusa per
incrementar el negoci de la indústria agroalimentària internacional i alimentar els seus beneficis i control dels mercats.

Pàmies es preguntà, per tant, “quina és l’agricultura del futur: l’ecològica o la transgènica?”. L’agricultura transgènica és vista com la nova Revolució Verda o Revolució Genètica. Què passarà amb els transgènics? Bàsicament el control de les llavors, el control del que mengem i del que sembrem per part de les multinacionals que es volen fer amb el control del sistema agroalimentari. “Som pagesos? Som ramaders? O som animals, màquines…”. Pàmies, considera que l’agricultura de futur és l’agricultura ecològica, amb una bona investigació al darrere, fent servir el saber popular dels nostres agricultors i l’experiència del que ens mostra la natura.

Actualment Pàmies no fa servir llavors transgèniques ni híbrides, es dedica a sembrar i a recuperar en els nostres plats d’amanides les mal anomenades “males herbes”. Es considera pagès convencional que va cap a uns cultius cada cop més ecològics, fins al punt que ha reduït fins a un 80% l’aplicació de químics en els seus cultius, tot realitzant experiments i associacions amb plantes que creixen de forma natural en el seu petit hivernacle. Així mateix, lluita per introduir a l’Estat espanyol la planta medicinal Stevia rebaudiana, o “guaraní”, que pot endolcir els productes de forma natural i sense calories. Es tracta també d’un edulcorant 15 vegades més dolç que el sucre i la seva ingesta no afecta els nivells de sucre sanguini; hi ha investigacions que constaten que el seu consum a llarg termini regula els nivells de glucosa en la sang de diabètics i la pressió arterial dels hipertensos, sense contraindicacions. Aquesta planta es consumeix de forma legal des de fa molts anys a Japó, Xina, Llatinoamèrica i Corea del Sud. Però a Europa, en ser una planta exòtica, no es permet la seva venda ni etiquetatge, ja que primer ha de passar per un protocol de proves d’investigació, en les quals l’administració demana un capital inicial per realitzar l’estudi en laboratoris privats que pot durar anys. Per aquests motius, Pàmies ha decidit cultivar i regalar l’Stevia, no només a nivell medicinal sinó també com a símbol de resistència, ja que com a membre de l’agrupació Slow Food (www.slowfood.es), ha escollit l’Stevia per fer front al negoci brut de l’Aspartano (edulcorant químic i de producció transgènica amb probables efectes cancerígens). Des de fa poc més d’un any dues multinacionals, Coca Cola i Cargill, van patentar un producte derivat de l’Stevia en vint-i-quatre productes alimentaris. Des del moviment Slow Food es vol declarar l’Stevia com a patrimoni agrícola de tota la humanitat i es resisteix a les tendències de privatització mercantil d’aquest patrimoni agrari. En definitiva, no es pot patentar la vida, ni la salut humana: és patrimoni de tots. Amb la salut i l’alimentació no s’hi pot jugar.

Pàmies va denunciar que un tema tan complex i desconegut per gran part de la població, els transgènics, està sent investigat i manipulat per grans multinacionals amb l’excusa d’eradicar la fam al món, en detriment de la salut humana, la biodiversitat i les petites explotacions tradicionals dels països pobres. Malgrat aquestes excuses, el problema de la fam mai se solucionarà mitjançant mesures tecnològiques, sinó que requereix transformacions socioeconòmiques estructurals.

En el blog de Josep Pàmies (http://joseppamies.wordpress.com) podem trobar articles relacionats amb aquesta planta medicinal i amb la lluita que fa anys porta contra els transgènics, així com la carta oberta a la consellera de salut i la resposta rebuda.

ADENC

Més informació:    Iolanda Verdugo
Oficina Tècnica de l’ADENC
937171887
iverdugo@adenc.cat�