El model de gestió de residus està estancat: li cal un canvi i una empenta

Les
dades de gestió de residus municipals de 2007 presentades per
l’Agència de Residus de Catalunya recentment confirmen el que
les dades de 2006 ja apuntaven: el model de gestió de residus
de Catalunya està estancat i només permet mantenir
constant la quantitat de rebuig que va a parar a abocadors i
incineradores.

Des
de fa anys, la tendència és d’un increment gradual
moderat de la quantitat de residus que es recullen selectivament i
que posteriorment poden ser recuperats. Aquest increment dels
materials reciclats és equivalent en xifres absolutes a
l’increment en la producció de residus de manera que la
quantitat de residus que va a parar a instal·lacions
finalistes —abocadors i incineradores— es manté
estancada al voltant de les 3,2 milions de tones, un 75% dels residus
que es produeixen.

Aquesta
situació es produeix malgrat l’augment de la recollida
selectiva que permet que entrin més materials a les plantes de
recuperació. Malauradament, les plantes de reciclatge,
compostatge o metanització o les deixalleries també
tenen un rebuig provinent de la mala separació per part dels
ciutadans i sector comercial o de la limitació tecnològica
de les instal·lacions per recuperar determinades fraccions
dels residus. També la deficient gestió d’aquestes
instal·lacions i de la majoria de les deixalleries implica un
important grau de rebuig.

Imatge
1: evolució dels residus recuperats i destinats a abocador o
incineració

 

Imatge
2: evolució dels residus recuperats (per fraccions) i del
rebuig

 

1. Els
   residus segueixen augmentant

Un any més, la
generació de residus domèstics a Catalunya segueix
creixent —una situació habitual des de la crisi
econòmica de 1993— de manera que la
quantitat de residus generats a Catalunya el 2007 va augmentat
un 1,2% respecte 2006, passant-se de
4.259.936 a 4.311.370 tones. Això significa un manteniment de
la producció de residus per càpita.

1. No
   s’assoleixen els objectius marcats per la pròpia
   administració

El
Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya
(Progremic) marcava un objectiu global de
recuperació del 48% del total de residus per l’any 2006
i també fixava objectius particulars per les diferents
fraccions dels residus. Tot i haver superat el calendari previst els
resultats del 2007 estan molt lluny d’assolir-se i s’haurien de
duplicar en 4 anys per tal d’assolir els objectius que marcarà
la nova revisió del Progremic que mantindrà els
mateixos objectius per l’any 2012.

• El
  vidre: malgrat que és el material
  amb un millor nivell de recuperació no s’arriben a
  assolir els nivells marcats al PROGREMIC: davant el 75% marcat es
  va arribar al 70%. No obstant, és el
  material que ha experimentat un creixement de la recollida més
  important en els darrers anys.
• El
  paper i el cartró: amb una
  recuperació de només el 50%
  queda molt lluny del 75% previst pel
  PROGREMIC.
• Envasos
  lleugers: Tot i representar un
  percentatge de la brossa molt important en volum i en impactes
  potencials al medi, la seva recollida està molt
  lluny d’assolir el 25%, objectius
  establert al PROGREMIC i també molt lluny del mínim de
  reciclatge del 55% dels envasos que marca el Real Decret 252/2006 i
  que especifica un 22’5% pels plàstics, un 50% pels
  metalls, un 60% pel cartó, etc.. Actualment es
  recuperen només un 15,6% dels envasos lleugers posats en
  circulació. Gairebé s’hauria
  de duplicar l’índex de recuperació actual per
  assolir els objectius.
• Matèria
  orgànica: malgrat l’increment
  d’aquest darrer any, la recollida selectiva de la brossa orgànica
  suposa el gran fracàs de la gestió
  dels residus a Catalunya. Tot i representar prop d’un 40% de la
  brossa total produïda i que és fàcilment
  identificable per la població i tècnicament fàcil
  de recuperar, segueix estant a la cua de les recollides selectives.

El
2006 es van recollir selectivament només 302.000 tones de
fracció orgànica de les quals, però,
aproximadament un 25% són impropis —residus no orgànics—
de manera que, un cop descomptats aquests impropis, veiem que a
Catalunya només es recupera el 15,1% de
la matèria orgànica. Tenint en
compte que l’objectiu del PROGREMIC pel 2006 era del 55% de
recuperació de la brossa orgànica, s’està molt
lluny dels objectius.

El
més preocupant, però, és que hi ha encara molts
municipis que no han desplegat totalment la recollida selectiva i
encara no ho tenen planificat. De fet, un dels factors més
importants que possibiliten els mals resultats de recuperació
de matèria orgànica és el fet que encara hi ha
61 municipis més
grans de 5.000 habitants que no tenen desplegada totalment la
recollida selectiva de matèria orgànica malgrat que la
llei de residus 6/93 així ho establia i que és
obligatori per a tots els municipis catalans. Entre aquests destaca
la ciutat de Barcelona on només el 30% de la població
té accés a contenidors de matèria orgànica
i sembla que fins a finals de 2009 no s’estendrà aquesta
recollida.

D’altra
banda, l’aprovació recent de les modificacions de la Llei
Reguladora de residus 6/93 llei de residus fa que hi hagi 486
municipis menors de 5.000 habitants i els majors, que no han
desplegat la recollida selectiva de la orgànica, l’hauran
de presentar abans d’un any la planificació d’aquesta
recollida.

Des
de que el 2004 es van començar a fer el seguiment de la
qualitat de la matèria orgànica recollida aquesta no ha
complert les expectatives i s’ha mantingut, de mitjana, al voltant
del 25% de materials impropis. De fet, la majoria dels municipis
caracteritzats presenten nivells d’impropis
inadequats (>10%) per a elaborar un
compost de qualitat amb possibilitat de ser aprofitat en agricultura,
jardineria o gestió forestal. La situació és
especialment preocupant en municipis com Barcelona o l’Hospitalet,
amb mitjanes d’impropis superiors al 40%.

S’ha
perdut una oportunitat en la modificació de la Llei del Cànon
d’aplicar la millor mesura per reduir els residus que van a
tractament finalista, augmentar el cost de cànon. No ha estat
així ja que s’ha optat pel manteniment de l’import
del cànon a 10€/tona/residus a abocador i de 5€/tona
per incineració (cosa que hauria de ser superior pels impactes
i riscos que comporta aquesta tecnologia).

Dades poc acurades Cada anys l’Agència de Residus aporta les dades de recollida selectiva bruta i uns percentatges d’impropis per calcular la recuperació real de cadascuna de les fraccions. No obstant, alguns dels percentatges aportats són poc rigorosos. Per exemple es considera que la totalitat dels voluminosos o el tèxtil es recupera. No obstant, a tot Catalunya només hi ha una planta de tractament de voluminosos, que actualment té un percentatge de recuperació del 50%. Quant al tèxtil, cada cop és menys la quantitat de tèxtil que s’aprofita, situant-se l’any passat al voltant del 30%. Pel que fa a les deixalleries, l’Agència de Residus de Catalunya estima que tot el que es recull es recupera però la realitat és que a les deixalleries metropolitanes (les úniques de què es disposa de dades públiques de recuperació) el nivell de recuperació mitjà era del 40%. Això és degut a que bona part de les deixalleries es gestionen de manera deficient i actuen com a centres de transvasament de residus. Si la gestió es fes amb criteris de recuperació màxima dels materials es podria assolir fàcilment un 50-70% de recuperació i reutilització dels materials, com és el cas de municipis com Molins de Rei, Castellbisbal, el Papiol o Pallejà.

per més informació: 
CEPA – Ecologistes de Catalunya:
Oscar Pérez / Mercè Girona: 93 680 2751 / 93 680 1678