Penjat el 13 de desembre de 2002, per ecologistes
El juny del 2002 neix un nou col.lectiu
al Bages, amb la voluntat de reivindicar millores en el sistema ferroviari,
apostant pel tren com a mitjà de transport més sostenible.
Amb
la intenció d´impulsar i recuperar el paper del tren a la
nostra comarca, un grup de gent, inclosa gent del Col.lectiu Ecologista
l´Alzina, hem decidit seguir l´exemple del Berguedà,
on a principis del 2001 va néixer Via Lliure (reivindicant poder
anat de Berga a Barcelona en tren), i vam decidir de constituir Via Lliure
al Bages, una associació sense ànim de lucre que neix el
Juny del 2002.
La gent que formem Via Lliure al Bages
pensem que no és lògic que a principis del segle XXI el tren
tardi el mateix per anar de Manresa a Barcelona que setanta anys endarrera.
No té sentit que malgrat els avantatges que representa el transport
per ferrocarril des de tants punts de vista (seguretat, menor impacte paisatgístic,
estalvi energètic, comoditat i accès universal), els darrers
50 anys al Bages s´haguin perdut molts quilòmetres de via
útil i no se n´hagi guanyat ni un, per tant demanem:
-
Dignificar la línia de Lleida, sobretot
el tram Manresa-Cervera, on la situació és mès precària
ja que està absolutament deixat a la seva sort des de l´electrificació,
a principis dels 80. La superestructura està en un estat absolutament
lamentable, amb constants limitacions a 30 Km/h o menys en molts trams.
Nosaltres creïem que s´hauria de fer la inversió necessària
per permetre una velocitat competitiva per facilitar l´augment de
serveis diaris i l´establiment de semidirectes. -
La línia Barcelona-Sabadell-Terrassa-Manresa.
De Barcelona a Manresa la línia està en un estat que es podria
qualificar d´acceptable, amb velocitats comercials adequades sobretot
en el tram Barcelona-Terrassa. De Terrassa a Manresa caldria efectuar algunes
inversions que permetessin accelerar els trens, ja que malgrat que només
tenen parada comercial a Sant Vicenç de Castellet triguen uns 35
minuts per terme mig. Tot el trajecte fins a Manresa està en via
doble d´ample ibèric electrificada i dotada d´ASFA.
Els temps de recorregut actuals entre Manresa i Barcelona són gairebè
els mateixos que just després de la introdució dels automotors
elèctrics, els primers anys 30 del segle XX. Per tant nosaltres
demanem que construeixin la tercera línia Barcelona-Terrassa i,
així, poder descongestionar l´actual entrada ferroviària
a la capital de Catalunya. Això hauria de permetre augmentar la
velocitat dels trens que hi circulen amb l´objectiu d´assolir,
a curt o mitjà termini, els 45 minuts de durada del trajecte per
als semidirectes Manresa-Barcelona. Tambè pensem que seria eficas
allargar l´horari, per dalt i per baix (més d´hora al
matí i més tard a la nit). Aquestes mesures s´haurien
d´estendre, també, al cap de setmana i es podrien aplicar
a tots els trens del dia que surten o s´aturen a Terrassa per augmentar
la freqüència d´arribades i sortides de Manresa. -
Establir un calendari de cara a la recuperació
de la línia Manresa-Berga, amb la perspectiva de l´enllaç
amb Puigcerdà i Tolosa de Llenguadoc. -
Aprofitar els ramals de mercaderies de
Sallent i Súria per a posar en marxa un metro comarcal que podria
entrar en funcionament amb una inversió relativament modesta i que
a la llarga es podria fer arribar a Cardona i Solsona. -
Estudiar de manera rigorosa l´ampliació
de l´eix ferroviari transversal amb el tram Manresa-Vic-Girona.
Via Lliure creu que si millorem la
xarxa ferroviària catalana que tenim, l´impacte ecològic
no serà major. Per exemple, tothom sap que es van invertir molts
calés en la millora de les carreteres, amb l´obertura del
Túnel de Cadí el 1984 i les inversions en curs tambè,
però tot i així aquesta continua sent una via conflictiva
pel que fa a la seva saturació. Per un altre costat no es pot estar
contínuament convertint en asfalt més i més territori.
No podem convertir en carretera tot el país. S´ha de garantir
la mobilitat i s´ha de girar la vista a altres modes de transport.
El ferrocarril, amb una ocupació del territori molt més reduïda
ofereix una altíssima capacitat de transport i a un cost energètic
molt inferior al de la carretera. Una doble via d´ample normal, ocupa
menys de 10 metres d´amplada i aquesta equival, en capacitat de transport,
a una autopista de tres carrils per sentit, que ocupa 25 metres d´amplada,
és a dir que ocupa molt més terreny. Per un altre costat
tothom sap que hi ha un altíssim nombre de morts i ferits a la carretera
com a peatge per la mobilitat necessària. Peatge tambè en
cost de benzina, la major part del qual són impostos indirectes
i tothom sap que el servei públic intern i extern absolutament insuficient
i gairebé nul.les connexions transversals en molts punts de la nostra
comarca i comarca veïnes, cosa que fa demanar una reestructuració
al servei de bus per permetre la integració tarifària amb
els ferrocarrils i la complementarietat i coordinació d´ambdós
mitjans de transport públic.
Via Lliure del Bages està demanant
un nou concepte de ferrocarril ja que aquest no pot ser el carrilet d’abans
del 73. Tampoc un carrilet turístic. No pot ser un transport que
dobli el temps que triga un cotxe en fer el mateix recorregut, però
sí que és cert que tampoc estem parlant de TGV, una opció
amb una ràtio cost/prestacions i mediambiental massa cara i exloent
del transport de mercaderies. El ferrocarril que demanem s’ha de contemplar
com un transport modern i de futur, sostenible (millorant les vies que
estan en l’oblit o millorant les que tenim) i eficient respecte el transport
convencional per carretera. És cert que no es pot analitzar en termes
de costos econòmics sinó de beneficis socials (de fet, com
el transport urbà de Barcelona, que tambè és monetàriament
deficitari i en canvi és molt rendible econòmicament per
la societat si se sap ampliar prou l´anàlisi). Tampoc es pot
analitzar en termes de poblament del territori. Perquè sinó
tan sols faria fer serveis, i per tant atrauria gent, a la banda costanera
ja actualment superpoblada amb els costos mediambientals i econòmics
que suposen els problemes de manca d’aigua, excés de deixalles i
contaminació, preu del sòl, etc.
El 2004, Girona i Tarragona, ciutats que
es troben aproximadament en el mateix radi de Barcelona, estaran a una
mitja hora en tren de la capital. Un tren que unís en una hora Manresa
i el centre de Barcelona, seria a absolutament competitiu.
Podeu trobar mès informació
a: juntavialliure@yahoogroup.com