Penjat el 23 de desembre de 2002
Penjat el 23 de desembre de 2002, per ecologistes
La constitució de la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant, ha esdevingut una tragicomèdia bufa ens mans dels alcaldes de CiU
Una vegada més, per no variar, s’ha començat malament. La
constitució de la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant, ha esdevingut una
tragi-comèdia bufa ens mans dels alcaldes de CiU. Allò que per reglament havia
d’esdevenir una proposta consensuada de la Junta Rectora, per nomenar el
president, ha estat una burla a la democràcia participativa atès que no s’havia
consensuat d’antuvi (ni s’ha donat la més mínima possibilitat) amb la majoria de
membres representats, qui havia de ser el/la candidat/a.
constitució de la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant, ha esdevingut una
tragi-comèdia bufa ens mans dels alcaldes de CiU. Allò que per reglament havia
d’esdevenir una proposta consensuada de la Junta Rectora, per nomenar el
president, ha estat una burla a la democràcia participativa atès que no s’havia
consensuat d’antuvi (ni s’ha donat la més mínima possibilitat) amb la majoria de
membres representats, qui havia de ser el/la candidat/a.
Els alcaldes de CiU, àvids de control i de poder, han
proposat que el batlle de Cabassers, Sr. J. Robles, el mateix que va presentar
al.legacions i va fer campanya per reduir considerablement els límits del Parc
Natural, fos nomenat president de la Junta Rectora. Naturalment que no hi ha
hagut consens. El representant de les entitats conservacionistes
(GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA) i el representant de les Denominacions
d’Origen Priorat i Montsant s’hi han oposat amb contundència. Sobren els
arguments. No podem confiar amb qui no vol el Parc Natural, més que pels seus
interessos.
proposat que el batlle de Cabassers, Sr. J. Robles, el mateix que va presentar
al.legacions i va fer campanya per reduir considerablement els límits del Parc
Natural, fos nomenat president de la Junta Rectora. Naturalment que no hi ha
hagut consens. El representant de les entitats conservacionistes
(GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA) i el representant de les Denominacions
d’Origen Priorat i Montsant s’hi han oposat amb contundència. Sobren els
arguments. No podem confiar amb qui no vol el Parc Natural, més que pels seus
interessos.
Però la farsa no s’ha acabat aquí, ja que el Sr. Robles, amb
la lliçó ben apresa (d’un més que segur pacte fosc) volia que és ratifiqués per
part de la Junta a la Sra. Neus Miró com a Directora del Parc Natural. Un càrrec
tècnic i amb coneixements molts específics en mans d’una senyora que ha estat la
instigadora de la construcció de projectes immensos de centrals eòliques al
Montsant (ara prohibit pel decret i mapa eòlic) i que no ens consta que tingui
cap formació relacionada amb el medi ambient i/o medi natural, i no té altre
mèrit que ser la neboda de l’alcalde de La Morera. Aquest assumpte ha quedat
sobre la taula.
la lliçó ben apresa (d’un més que segur pacte fosc) volia que és ratifiqués per
part de la Junta a la Sra. Neus Miró com a Directora del Parc Natural. Un càrrec
tècnic i amb coneixements molts específics en mans d’una senyora que ha estat la
instigadora de la construcció de projectes immensos de centrals eòliques al
Montsant (ara prohibit pel decret i mapa eòlic) i que no ens consta que tingui
cap formació relacionada amb el medi ambient i/o medi natural, i no té altre
mèrit que ser la neboda de l’alcalde de La Morera. Aquest assumpte ha quedat
sobre la taula.
El Conseller de Medi Ambient no pot permetre que la història
és torni a reproduir (com a passat altres vegades). No pot deixar la direcció
tècnica i la presidència de la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant en
mans de comissaris polítics que a més a més no saben res de gestió d’espais
naturals i l’únic que veuen de tot plegat és la manera d’aprofitar-se’n.
és torni a reproduir (com a passat altres vegades). No pot deixar la direcció
tècnica i la presidència de la Junta Rectora del Parc Natural del Montsant en
mans de comissaris polítics que a més a més no saben res de gestió d’espais
naturals i l’únic que veuen de tot plegat és la manera d’aprofitar-se’n.
Diu el refrany que: “allò que comença malament acaba pitjor”.
El GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA apostem fermament per no donar la raó a la
dita i esperem que per damunt de tot guanyi el seny i la bona forma de saber fer
bé les coses. Sinó és així, de ben segur que la natura, el nostre valuós
patrimoni natural ens passarà factura a mig termini. Temps al temps.
El GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA apostem fermament per no donar la raó a la
dita i esperem que per damunt de tot guanyi el seny i la bona forma de saber fer
bé les coses. Sinó és així, de ben segur que la natura, el nostre valuós
patrimoni natural ens passarà factura a mig termini. Temps al temps.
Reus, 23 de desembre de
2002
2002