Sobre la pretensió de portar els residus de la comarca del Baix Ebre a Tivissa

Penjat el 16 de gener de 2003, per ecologistes

Hem demanat al Depàrtament de Medi Ambient, a
la Junta de Residus, als Consells Comarcals del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre
i als ajuntaments de Tortosa, Aldea, Deltebre i Tivissa que es denegui a la comarca del Baix Ebre, i especialment als municipis de
Tortosa i Deltebre, permís per portar els residus en massa a l’abocador de
Tivissa, mentre no compleixin les exigències legals mínimes respecte a la seva
gestió

Sobre la pretensió de portar els residus de la comarca del Baix Ebre a
l’abocador de Tivissa
, plantegem les següents objeccions:


  1. La Delegació de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre està convertint la
    comarca de la Ribera d’Ebre en la receptora de totes les instal·lacions
    finalistes de residus, així ja ha aprovat una planta d’incineració
    (gasificació) a Móra la Nova apta per a 20000 tones/any i un nou abocador a
    Tivissa de 3.223.093 m3, ambdues per eliminar residus en massa perfectament
    susceptibles de recuperació material i de reciclatge.
  2. La utilització d’abocadors Classe II per a residus municipals sols seria
    acceptable per aquells municipis que compleixen les previsions en els
    objectius de separació de residus i de reciclatge que estableix la Llei de
    Residus de la Generalitat, la Directiva europea 1999/31, el Real Decreto
    1481/2001 i el PROGREMIC de la Generalitat de Catalunya. Aquestes condicions
    no són acomplertes per la comarca de la Ribera d’Ebre en general però, encara
    menys pels ajuntaments del Baix Ebre que ara es volen incorporar a l’abocament
    en massa de residus muncipals en els dipòsits de Tivissa, pel fet de
    tractar-se de ciutats de més de 10000 habitants, afectades de ple per les
    obligacions que imposa la Llei de Residus de 1993 quant a la separació i
    recuperació de la matèria orgànica.
  3. Des del punt de vista del GEPEC, un abocador com el de Tivissa no pot
    acceptar l’entrada de residus municipals de municipis en els quals no hi ha
    cap programa de previsió per evitar que la matèria orgànica faci cap als
    abocadors, tal com estableix la Directiva 199/31, el Real Decreto 1481/2001 i
    la Llei de Residus de la Generalitat de 1993, ni tampoc de municipis que
    incompleixin el Programa de Residus Municipals de la Generalitat quant als
    percentatges exigibles en recuperació de paper, plàstics-envasos i vidre.
  4. La situació en la gestió dels residus de les ciutats del Baix Ebre
    susceptibles de portar residus a Tivissa, i de la comarca en general, seria la
    següent, quant als darrers anys de què es disposa de dades públiques. Es pot
    comparar els percentatges de recuperació i els kg/hab dels materials
    recuperats, amb les tres comarques del Camp de Tarragona, per veure xifres
    relatives que donen idea de la magnitud de la deixadesa i despreocupació de la
    comarca del Baix Ebre en gestió de residus:












    2000

    MO

    KG/HAB


    2001

    MO

    KG/HAB


    2000

    PAPER

    KG/HAB


    2001

    PAPER

    KG/HAB


    2000

    VIDRE

    KG/HAB


    2001

    VIDRE

    KG/HAB


    2000

    ENVAS

    KG/HAB


    2001

    ENVAS

    KG/HAB


    %

    RS


    %

    RS


    DELTEBRE


    0


    0


    6,2


    8,8


    10,8


    12,1


    0,9


    2,0


    3,6


    13,9


    TORTOSA


    0


    0


    11,7


    12,4


    8,5


    9,4


    1,1


    2,0


    4,8


    5,9


    BAIX EBRE


    0


    2,2


    11,0


    10,7


    10,5


    11,5


    1,2


    2,1


    4,2


    6,6


    TARRAGONÈS


    20,6


    33,6


    35,5


    10,4


    13,1


    3,1


    4,1


    9,8


    12


    BAIX CAMP


    31,6


    21,9


    21,2


    27,5


    9,0


    12,8


    4,6


    6,4


    16,8


    18,2


    ALT CAMP


    12,3


    18,6


    29,6


    16,4


    17,5


    20,3


    4,7


    7,0


    14,3


    16,8

    (Les xifres de Deltebre quant a 13,9 % de RS estan clarament inflades ja
    que comptabilitzen 131,34 tones de poda i jardinaria en el còmput de Recollida
    Selectiva total. Aquesta dada no és comptabilitzada per cap altre municipi del
    Baix Ebre i supera fins i tot la pròpia ciutat de Tarragona. Si es valorés
    solament el vidre, el paper, els envasos i la matèria orgànica, Deltebre no
    superaria el 5 % de R.S.)

  1. La Ribera d’Ebre, segon les dades publicades per la Junta de
    Residus de l’any 2001, feia tan sols una recollida selectiva del 6,26 % del
    total de residus generat, i el Baix Ebre del 6,65 %, xifres que
    col·loquen les dues comarques entre les sis últimes en recollida
    selectiva de tota Catalunya
    . Una autèntica vergonya!

    El fet de facilitar a la comarca del Baix Ebre un abocador sense que hagi
    complert les prioritats de reducció, recuperació i reciclatge, i sense que ni
    tan sols hagi establert un programa de compromís amb terminis concrets i amb
    objectius creïbles, només suposarà la generalització del frau als objectius de
    les lleis quant a la gestió correcta de residus, tal com està passant fins
    ara.

  2. En la proposta de resolució del futur abocador de Tivissa es justificava
    tan sols l’abocament en el dipòsit de “residus de procedència municipal
    els quals amb la implantació de la recollida selectiva es consideren com a
    rebuig en la seva totalitat”
    . Per tant, quedant-nos amb l’esperit de
    la llei i la lletra tal com parla, no es poden considerar rebuig els residus
    muncipals que arribin a Tivissa si procedeixen de poblacions en les quals no
    s’ha desenvolupat de forma generalitzada la separació de la matèria orgànica o
    en els quals no s’arribi als percentatges de recuperació de materials
    inorgànics exigits per la Llei d’Envasos i el Programa de Residus Municipals
    de la Generalitat. En aquest sentit, l’Abocador de Tivissa no hauria de
    permetre l’entrada de residus dels municipis infractors, i cal dir que
    Tortosa tracta com a rebuig el 96 % dels seus residus, Deltebre tracta com
    a rebuig el 84 % dels seus residus, l’Ametlla de Mar tracta com a rebuig el 97
    % dels seus residus i la comarca del Baix Ebre en general el 93% dels seus
    residus,
    tot això segons dades estadístiques de la Junta de Residus del
    2001.
  3. Són Fonaments de Llei a aquestes demandes:

La DIRECTIVA 1999/31:


-Article 6: “Solo se depositen en un vertedero los residuos que hayan sido
objeto de tratamiento”


-Article 5: ” Los Estados miembros elaborarán una estrategia nacional para
reducir los residuos biodegradables destinados a vertederos…”


així com els “considerants” següents:



  • Considerant 3: “Conviene fomentar la prevención, el reciclado y el
    aprovechamiento de los residuos, así como la utilitzación de los materiales y
    de la energía recuperable, con el fin de no malgastar los recursos naturales y
    de economizar en la utilización de los suelos”.

  • Considerant 8: “Deben reducirse en su caso la cantidad y la
    peligrosidad de los residuos destinados al vertedero; que habría que facilitar
    la manipulación de los residuos y aumentar su aprovechamiento…”

  • Considerant 17: “Las medidas adoptadas para reducir el vertido de
    residuos biodegradables también deberían tener por objeto impulsar la recogida
    selectiva de residuos biodegradables, la separación en general, la
    valorización y el reciclado”


  1. El gener del 2000 el GEPEC va efectuar denúncia al Conseller de Medi
    Ambient contra els ajuntaments de Tortosa i Deltebre, així com altres de les
    Terres de l’Ebre, pel fet de ser ciutats de més de 5.000 habitants i no
    efectuar la recollida separada de matèria orgànica tal com estableix la Llei
    de Residus de Catalunya 6/1993 de 15 de juliol. Tres anys després d’aquesta
    denúncia (gener de 2003) els ajuntaments denunciats continuen en plena
    infracció de la llei i la Generalitat, coneixedora dels fets i amb capacitat
    legal per actuar, sancionar o fins i tot assumir les funcions municipals
    incorrectes, assumeix una conducta totalment passiva, permetent la
    il·legalitat flagrant i abstenint-se de tota intervenció.
  2. Cal recordar a la Delegació de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre que el
    seu Departament està incorrent en irregularitats jurídiques greus sobre la
    gestió de residus que estan portant a terme els ajuntaments de Tortosa i
    Deltebre, susceptibles de ser portats a la fiscalia. Esmentem les
    següents:


  1. El juliol de 1999 era la data límit i improrrogable per instaurar en tots
    els municipis de més de 5000 habitants la recollida selectiva de matèria
    orgànica. Des d’aleshores, els ajuntaments de Tortosa i Deltebre –entre
    altres- estan incomplint la llei amb ple coneixement del seu Departament.

  2. L’article 98 de la Llei de Residus, sobre Incoació estableix:


    “-1 Un cop coneguda l’existència d’una possible infracció,
    l’òrgan competent ha d’acordar d’ofici la incoació de l’expedient
    sancionador.

    -2 L’òrgan competent ha de procedir igualment en virtut d’una
    denúncia… “


    No tenim cap constància que aquest Departament hagi obert expedient
    sancionador als ajuntaments infractors i per tant ell mateix es converteix en
    infractor.

  3. L’article 47 de la Llei de Residus estableix:


-1 Per tal d’afavorir la valorització dels residus municipals,
els municipis de més de cinc mil habitants de dret, han d’instaurar la recollida
selectiva en el servei de gestió dels residus municipals

-2 La recollida selectiva dels residus municipals s’ha
d’implantar amb caràcter obligatori pel que fa al lliurament separat al servei
de recollida dels residus orgànics.


I en la Disposició Final Cinquena:


La implantació de la recollida selectiva obligatòria fixada per
l’article 47, referent als residus municipals, entra en vigor als quatre anys de
la promulgació d’aquesta Llei. El Departament de Medi Ambient pot prorrogar
aquest termini fins a dos anys més, a petició del municipi o de la comarca, per
raons suficientment motivades.


Queda doncs clar que, després de quasi deu anys!
d’ésser publicada en el DOGC de 28-7-1993, la Llei de Residus ha estat
incomplerta de forma flagrant pels ajuntaments de les Terres de l’Ebre de més de
5000 habitants, entre els quals clamorosament Tortosa i Deltebre, en no
disposar dels programes i recursos a què l’obliga la mateixa llei perquè tots
els seus ciutadans
tinguin el dret i el deure de separar la matèria orgànica
en contenidors adequats per a la seva valorització posterior.

d) La Llei no circumscriu ni limita ni atenua l’obligació de
l’ajuntament a zones parcials o a establiments concrets, sinó que generalitza
l’obligatorietat del lliurament separat de residus orgànics en tot l’àmbit
municipal. Així ho especifica l’article 22 de la Llei de Residus:


-1 Els ens locals competents han de garantir el reciclatge i el
tractament dels residus municipals que s’originin en l’àmbit de llur
jurisdicció.


Per tant, no és excusa el començament de campanyes de recollida
en algun barri específic, ja que en deu anys hi ha hagut temps sobrat per
estendre les exigències legals a tot l’àmbit jurisdiccional dels muncipis
afectats.


e) Considerem que els ajuntaments de Tortosa i Deltebre, per tot
l’anteriorment referit, han comès una infracció molt greu, tipificada en
l’article 68 d) de la Llei de Residus 6/1993 per incomplir un programa
general de la Generalitat de Catalunya de prevenció de les conseqüències
negatives que l’activitat de tractament de residus municipals
comporta per
al medi ambient, ja que abocar residus indiscriminats i sense selecció prèvia
està considerat tècnicament i administrativament com la forma de gestionar els
residus més inadequada i deficient per al medi ambient, essent penalitzada per
la Unió Europea en diverses Directives.

Per tot l’anteriorment exposat hem demanat al Depàrtament de Medi Ambient, a
la Junta de Residus, als Consells Comarcals del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre
i als ajuntaments de Tortosa, Aldea, Deltebre i Tivissa:

1- Que es denegui a la comarca del Baix Ebre, i especialment als municipis de
Tortosa i Deltebre, permís per portar els residus en massa a l’abocador de
Tivissa, mentre no compleixin les exigències legals mínimes respecte a la seva
gestió.


2- Que s’estableixi un protocol i un compromís escrit, amb
participació almenys dels ajuntaments i Consell Comarcal del Baix Ebre, el
Consell Comarcal de la Ribera, l’ajuntament de Tivissa, el Departament de Medi
Ambient i el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA, en els quals s’estableixin
objectius improrrogables i terminis concrets per a la recuperació i el
reciclatge de les fraccions valoritzables dels residus del Baix Ebre i de la
Ribera d’Ebre.

Reus, 16 de gener de
2003