Resum de l’informe de valoració de l’estat de 22 zones humides de la demarcació

Aprofitant la celebració de les dates que encapçalen aquest
treball, el GEPEC-ACTE-Ecologistes de Catalunya i GEVEN-Ecologistes de Catalunya
volen realitzar un treball de valoració de l’estat i evolució de 22 zones
humides de la demarcació de Tarragona.

Les zones analitzades han estat les següents: Les Madrigueres
(t.m. del Vendrell), el Gorg (t.m. de Creixell), els Salats (t.m. de
Torredembarra), desembocadura del Gaià (t.m. de Tarragona), Prats de la Pineda
(t.m. de Vila-seca), els “merdamolls” (t.m. del Pla de Santa Maria), els Clots
de la Barquera (t.m. de la Secuita), desembocadura de la riera de Maspujols
(t.m. de Cambrils), desembocadura de la riera de Riudecanyes (t.m. de
Cambrils-Mont-roig del Camp), salats de Miramar (t.m. de Mont-roig del Camp),
estany Gelat o Podrit (t.m. de Mont-roig del Camp), desembocadura del riu
Llastres (t.m. de l’Hospitalet de l’Infant-Mont-roig del Camp), canyissars de
Cala Justell (t.m. de l’Hospitalet de l’Infant), estany de Sant Jordi (t.m. de
l’Ametlla de Mar), Port de l’Estany (t.m. de l’Ametlla de Mar), llacuna de
Santes Creus (t.m. de l’Ametlla de Mar), desembocadura del Torrent del Pi (t.m.
de l’Ametlla de Mar), desembocadura del riu Sénia (t.m. d’Alcanar), ullals de la
Carrova (t.m. d’Amposta), marjal de Campredó (t.m. de Tortosa), desembocadura
del Francolí (t.m. de Tarragona).

Cal tenir en compte que, en aquest treball, s’exclouen les
següents zones:

• Zones Humides del Delta de l’Ebre
  

• Zones Humides corresponents a embassaments
  

• Zones Humides corresponents a illes, marges o desembocadures d’afluents al
  riu Ebre
  

• Basses de muntanya
  

• Basses de la Foia d’Ulldecona, de les que no tenim prou dates
  

• Zones Humides de comarques d’interior, al nord de la serralada Prelitoral
  

• Zones Humides desenvolupades en activitats extractives lligades a les
  rieres i rius
  

Cadascuna d’aquestes categories de zona humida mereixerien
treballs sectorials, que esperem poder realitzar durant aquest any.

Primer de tot, cal definir el que és una Zona Humida:

L’article 11 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais
naturals, defineix el que s’entén com a zona humida als efectes de la llei: les
zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o
temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la
inclusió de les zones d’aigües marines la profunditat de les quals no excedeix
els sis metres. Aquest mateix article determina que totes les zones humides han
de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-en la recessió i
la degradació, mitjançant les normes corresponents aprovades pels Departaments
competents. El Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, així com el
Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre, determinen també la necessitat de
protecció de les zones humides

Legislació estatal com la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües
(modificada per la Llei 46/1999, de 12 de desembre), així com el Reial Decret
849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic
hidràulic, determinen la necessitat de protecció de les zones humides, amb una
inventariació prèvia de les mateixes

Resta clara, per tant, la protecció legal de les zones humides.
La destrucció d’una zona humida, sota el Codi Penal vigent, podria ser
considerada un delicte.

Conclusions de l’estudi de 22 zones humides.

• Les zones humides catalogades tenen valors naturals molt destacables, amb
  espècies de flora i fauna, i hàbitats de distribució molt restringida,
  endèmica o amenaçada, tots ells situats en una superfície que en conjunt no
  supera les 150 ha.
  

• Una part significativa de les zones humides considerades no tenen cap
  tipus de protecció ni reconeixement legal per part de l’administració
  catalana: els Clots de la Barquera, els “merdamolls” del Pla de Santa Maria,
  bona part dels Prats de la Pineda de Vila-seca, l’Estany del Gor de Creixell.
  

• De les zones humides legalment reconegudes, només 6 s’inclouen en figures
  de protecció de rang superior (PEIN o Reserva Natural de Fauna Salvatge).
  Aquestes són les úniques en les quals s’han realitzat mesures de gestió,
  d’alguna o altra intensitat, per part de les administracions. També són
  aquestes les úniques en que existeix, o ha existit, una mínima senyalització.
  

• Només en els casos en que hi ha hagut una pressió i involucrament de les
  ONGs, com és el cas de la desembocadura del riu Gaià o els Salats i Muntanyans
  de Torredembarra, s’ha produït una gestió efectiva amb visos de continuïtat.
  

• Les agressions que han patit les zones humides en els darrers anys han
  estat múltiples i variades, essent, però, la reducció de la seva superfície o
  de la seva perifèria per la urbanització, i la hiperfreqüentació humana els
  problemes més importants
  

• La urbanització actual i futura amenaça amb fer desaparèixer parcial o
  totalment diverses de les zones humides: els Prats de la Pineda, l’estany del
  Gor, el Marjal de Campredó, els merdamolls del Pla de Santa Maria, els Ullals
  de la Carrova
  

• La urbanització de l’entorn de les zones humides ha estat una constant en
  els darrers anys, disminuint la bellesa paisatgística, la qualitat de les
  aigües, la tranquil·litat de l’ecosistema, i afavorint l’aportació de
  deixalles i la hiperfreqüentació. Només els Clots de la Barquera, la llacuna
  de Santes Creus, la desembocadura del riu Sénia s’han escapat a aquest procés.

• Les importants zones humides del litoral, tot i el seu gran interès
  botànic i faunístic, i tot i estar situat dins la Zona Marítima Terrestre en
  la major part dels casos, no han rebut cap tipus d’inversió o gestió per part
  del Ministeri de Medi Ambient, que és qui té competències sobre la ZMT
  

• La regressió d’alguns trams de costa ha afectat a algunes zones humides
  

• La utilització de rius i rieres com veritables abocadors aigües amunt de
  les seves desembocadures ha provocat l’acumulació de deixalles a moltes zones
  humides.
  

• Les poblacions amenaçades de fartet, samaruc, corriol camanegre, tortuga
  d’estany, i diversos invertebrats i espècies de flora única són fortament
  sensibles a la situació molt fràgil d’algunes zones humides
  

• La manca de cabal superficial al riu Gaià, escandalosament eliminat per la
  presa del Catllar, porta a una degradació inexorable de la seva desembocadura.

• L’evolució del conjunt de zones humides ha estat negativa
  

• Diverses zones humides han desaparegut en els darrers anys: els estanys de
  Roda de Barà, part dels Prats de la Pineda.
  

• Les connexions biològiques entre aquests espais, o amb àrees naturals
  properes tot sovint ni tan sols s’ha arribat a contemplar en el planejament.
  Diverses de les àrees resten com parcel.les no urbanitzades enmig d’un entorn
  totalment urbanitzat o creuat per línies de comunicació.
  

• La valoració global de l’evolució d’aquestes zones humides en els darrers
  temps és negativa, a causa de tot el reguitzell de problemàtiques anteriorment
  citades. Només alguns espais concrets on s’ha realitzat una gestió intensiva –
  com els Salats de Torredembarra – semblen haver millorat la seva situació.
  

PROPOSTES PER UNA GESTIÓ D’AQUESTES ZONES:

Existeixen diverses actuacions que es poden realitzar
efectivament per millorar l’estat i valors naturals d’aquestes zones; a
continuació les desglossem:

• Implicació del Ministerio de Medio Ambiente en la gestió de les zones
  situades dins la Zona Marítimo-Terrestre, de la seva competència. Implicació
  del Departament de Medi Ambient en la gestió de totes les zones humides, no
  només les incloses al PEIN.
  

• Inclusió de les zones humides que encara no ho estan al Catàleg de Zones
  Humides de la Generalitat de Catalunya. Trasllat de les zones humides
  catalogades a la proposta catalana d’espais a ser inclosos a la Xarxa Natura
  2000 de la Unió Europea, donat que totes tenen hàbitats i espècies protegits
  per la Directiva Hàbitats.
  

• Realització de plans detallats de delimitació amb implicacions
  urbanístiques, ja que les zones humides tenen la catalogació genèrica de “no
  urbanitzables”
  

• Protecció de les zones humides diverses al planejament urbanístic dels
  diversos municipis, a mesura que es vagi revisant, dins el Catàleg d’elements
  protegits sota la figura d’Espai Natural d’Interès Local: p. Ex., en aquests
  moments està en revisió el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Amposta i
  de Tarragona
  

• Senyalització dels espais i tancament dels accessos rodats a la seva
  perifèria per protegir les zones de vegetació circumdant
  

• Realització de campanyes de sensibilització específica en cada municipi
  

• Neteja exhaustiva dels diversos residus, abocaments i deixalles situades
  en alguns dels espais
  

• Eliminació de la neteja mecànica a les platges en una franja propera a la
  zona humida
  

• Redacció de plans de gestió de l’hàbitat i de l’ús públic individualitzat
  per cada espai, destinat a reduir l’impacte sobre el medi natural
  

• Realització d’un inventari exhaustiu de flora i invertebrats de cadascuna
  de les zones humides i la seva perifèria
  

• Implicació d’ONGs i associacions locals amb experiència en la gestió
  d’espais naturals per tirar endavant les mesures de gestió i desenvolupar
  plans de voluntariat.