El GEPEC presenta recurs de reposició contra l’autorització ambiental de TERQUIM

En data 5 de febrer de 2003 ha estat notificada al GEPEC
la Resolució de data 23 de desembre de 2002 dictada pel Conseller de Medi
Ambient, Ramon Espadaler i Parcerisas, en virtut de la qual s’acorda concedir
Autorització Ambiental a TERQUIMSA, en l’expedient de referència TA20020043.

Considerant que l’esmentat acord és contrari a Dret i
perjudicial pels interessos de la nostra associació, amb el degut respecte i dit
sigui en estrictes termes de defensa, per mitjà del present escrit, i a l’empara
del que estableixen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment
administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, i d’acord
també amb alló que diu l’article 85 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,
d’organització, procediment i règim jurídic la l’administració de la Generalitat
s’ interposa recurs potestatiu de reposició contra l’esmentada resolució,
el qual es fonamenta en les següents AL.LEGACIONS:

PRIMERA.- Que en el punt quart de la Resolució s’esmenta
que a la proposta de resolució “s’han presentat al·legacions per part de
GEPEC, de les quals s’estimen parcialment les referents als límits d’emissió a
l’aigua i a l’atmosfera”. Volem dir que això és rotundament fals i que ni
una sola de les nostres al·legacions sobre abocaments líquids i emissions a
l’atmosfera ha estat contemplada favorablement per la Resolució. De fet, el
contingut de la Resolució i de la Proposta de Resolució és pràcticament còpia
exacta una de l’altra.

SEGONA.- L’única demanda que feia el GEPEC sobre emissions
a l’atmosfera era de controlar, mesurar i minimitzar els Compostos Orgànics
Volàtils. Aquesta demanda no s’ha acceptat i per tant no entenem com en la
Resolució es pot dir que se’ns ha estimat parcialment.

Insistim en l’al·legació a la Proposta de Resolució: ” La
legislació europea és cada vegada més restrictiva amb l’emissió de COV,
compostos orgànics volàtils, per la seva persistència, toxicitat i
bioacumulació. Així doncs, considerem inacceptable que no figuri cap proposta de
minimització, entre altres coses perquè no hi ha ni tan sols la informació del
cabal anual emès, tal com consta en el punt 1.5.1 de la Resolució on diu, en
referència als COV dels 10 scrubber encarregats de netejar vapors i captar gasos
dels tancs: “No es mesura”. Tampoc hi ha cap constància del total
d’emissions difuses de benzè, acrilonitril, anilina, amoníac i acetocianhidrina,
substàncies totes elles de gran toxicitat, i que són resoltes amb la simple
expressió de “Emissió Puntual”. Justificar com fa la Resolució que
els scrubbers no es consideren focus emissors per la seva baixa freqüència de
funcionament és inacceptable i no creiem que la pintura blanca sigui l’única
mesura correctora possible per evitar emanació de gasos dels tancs. Per tant
demanem que es faci un estudi del cabal anual de COV emesos de forma difusa o
directa per TERQUIMSA i s’exigeixi un pla de minimització, d’acord amb les
prescripcions europees.

Seguint amb les emissions a l’atmosfera, considerem inadequat
un sistema de control que solament preveu analitzar les emissions de SO2 i CO
cada dos anys!!! (Punt 4.1 de la Resolució).

¿Poden estar tranquils els ciutadans de Tarragona amb
TERQUIMSA, si es resol que les emissions de Compostos Orgànics tòxics no es
mesuren i les de SO2 i CO es controlen cada dos anys?

TERCERA.- En al·legacions anteriors vam fer referència a la
manipulació per part de TERQUIMSA de productes d’alta toxicitat. Cal no oblidar
que, segons la Directiva 1999/13 del Consell de la Unió Europea d’11 de març de
1999, en el seu article 5.6, “les substàncies classificades com a
carcinògenes o mutàgenes, amb la frase de risc R45, R46 … hauran de ser
substituïdes, en la mesura del possible… per substàncies o preparats menys
nocius en el termini més breu possible.”. No hem trobat en la resolució cap
referència a la nostra demanda d’exigir un pla de minimització en
l’emmagatzematge d’aquestes substàncies i sobretot en les seves emissions com
a Compostos Orgànics Volàtils d’alta toxicitat i persistència.

Per altra banda, fóra important que es prengués la direcció de
Química Verda de l’EPA americana, i que s’optés decididament per aquells
productes de menys toxicitat i risc, demanda que no s’hauria de minimitzar si
ens fixem en la potencial càrrega tòxica dels productes que emmagatzema
TERQUIMSA i que exposem en el llistat següent. Un accident que provoqués
l’emissió incontrolada d’aquestes substàncies tindria gravíssimes conseqüències
en la població de Tarragona i rodalies.