L’abocador de residus de la construcció de Vinebre, un altre exemple de gestió incorrecta

Una vegada més, constatem que Gestora de Runes de la
Construcció SA (GRC), participada per la Junta de Residus del Departament de
Medi Ambient de la Generalitat, la Confederació Catalana de la Construcció i 89
empreses del sector privat, continua fent les coses malament. A Vinebre (Ribera
d’Ebre), es repeteix el mateix model de gestió dels residus de la construcció
que ha fracassat estrepitosament a Catalunya i que continua fomentant la
deposició incontrolada de residus de la construcció i altres barrejats, sense
que hi hagi una tria ni en origen ni a l’abocador.

En aquest cas concret, a Vinebre, s’ha tornat a repetir el
model d’utilització d’una antiga activitat extractiva, que en comptes d’executar
el corresponent i obligatori pla de restauració, el que farà ara es utilitzar el
forat fet i possiblement abandonat, sense pràcticament condicionar-lo per la
impermeabilització, i convertir-lo en un dipòsit “controlat” de residus de la
construcció i altres. Així els propietaris fan doble negoci, s’estalvien els
diners que suposa la restauració i en guanyen més llogant el forat per la
deposició de residus.

Un dels problemes principals d’aquest desfassat model de
gestió dels residus de la construcció, és que la Llei de Residus de Catalunya,
no obliga als propietaris d’abocadors a fer una tria dels diferents residus en
origen. Així, els constructors (accionistes de l’empresa que gestionarà
l’abocador), s’estalvien aquest treball importantíssim i fonamental i l’únic que
fan és transportar els residus que s’originen a les obres, barrejats, a
l’abocador, on normalment és depositen sense fer cap tria, ja que la majoria
d’instal.lacions, per no dir totes no tenen una planta de triatge.

Un altre problema és que s’escurça considerablement la vida
útil de l’abocador, ja que no es minimitzen ni s’aparten els residus
voluminosos, fet que a part de ser il.legal condiciona considerablement la
cabuda del dipòsit. Així per exemple, a l’abocador de residus de la construcció
de Bellissens (Reus), que és gestionat també per Gestora de Runes de la
Construcció SA, la vida útil prevista era de 15 any i en 5 anys ja s’està a més
del 80% de la seva capacitat.

Algun dels residus que es generen en el procés de
desconstrucció, són de caràcter especial (fluorescents, pintures, fibrociment,
metalls pesants, etc…) i com a tals haurien de depositar-se en un altre
abocador autoritzat (de residus especials), però com hem referit abans, al no
fer-se una sel.lecció prèvia, doncs tots fan cap al contenidor i finalment al
mateix forat. Si amb això hi sumem una precària estanqueïtat del dipòsit, tot
plegat pot provocar una contaminació del terreny i dels aqüífers.

També en la gestió que Gestora de Runes de la Construcció SA,
fa en els seus abocadors de residus de la construcció, no és recupera cap
material, ni és recicla. A Europa, en molts països, bona parts dels residus de
la construcció són re-utilitzats per la mateixa construcció. És minimitzen amb
plantes trituradores i són aprofitats. D’aquesta manera s’estalvien fer moltes
activitats extractives d’àrids. Però, aquí, desgraciadament, aquest model no
s’aplica.

Ens hem trobat en una paradoxa, si més no curiosa. Quan hem
presentat davant la Junta de Residus denúncies per una deficient gestió dels
abocadors de residus de la construcció, aquesta no ha trobat mai cap
irregularitat. Es clar, qui te la potestat a Catalunya de controlar la bona
gestió dels residus (la Junta), és també accionista majoritari de l’empresa que
gestiona la major part dels abocadors on és cometen força irregularitats.

El GEPEC-Ecologistes de Catalunya considera que hi han
d’haver abocadors de residus de la construcció, però han de gestionar-se be i
d’una altra manera de com ho fa normalment Gestora de Runes de la Construcció SA
i sobretot aquests abocadors han de tenir una tecnologia suficient com per
minimitzar, recuperar i reciclar els diversos tipus de residus que hi fan
cap. I l’abocador de Vinebre, per no ser una excepció, no garanteix aquestes
exigències mediambientals.

Ens ha de preocupar més allò que quedarà enterrat, per les
conseqüències negatives al medi natural que pot provocar una posterior
lixiviació, que no allò que quedi a vistes. Ben plantat d’arbres i vegetació
forània.

No tenim constància que aquest projecte d’abocador de residus
de la construcció de Vinebre, hagi iniciat els preceptius tràmits de llicència
ambiental i urbanística. Fet important perquè els afectats i interessats puguin
presentar-hi al.legacions. No obstant això, instem al Consell Comarcal i als
Ajuntaments a tenir cura del projecte perquè contempli les garanties suficients
per una bona gestió dels residus i una minimització dels impactes que pel
desenvolupament propi de l’activitat pot provocar al medi natural i a la salut
de les persones.

Reus, 28 de juny de
2003