Penjat el
25 de juliol de 2003
Comparteix!
Penjat el 25 de juliol de 2003, per ecologistes
Segons un estudi britànic existeix correlació entre la desaparició de 10 milions d’aus i les radiacions de microones de les antenes.
Investigadors britànics afirmen que les radiacions de microones de les antenes
són les responsables d’extinció massiva d’aus en l’entorn proper de les antenes
de telefonia.
Segons els estudis de Rosie Cleary, del British Trust for
Ornithology, les estacions base de telefonia mòbil poden ser la causa de la
desaparició de deu milions d’ocells en els últims anys. Les espècies més
afectades són les paseriformes com els pardals i estornells, que així paguen
cara la seva tradicional proximitat al mitjà humà, però aquestes perilloses
radiacions també estan alterant la reproducció d’altres espècies d’aus molt
comunes com coloms, urraca, carboner, bugadera, avió comú, esparver i
diverses carronyaires nocturnes, entre altres espècies en estudi. Igualment
s’ha detectat també un descens en les poblacions de papallones, i altres
insectes en general, en l’entorn proper de les antenes. Una dada corroborada per
diversos observadors.
Un fet que els observadors de GEA des de 1990 venim denunciat
en diversos àmbits, públics i privats, sense obtenir respostes significatives,
ens diuen que no existeixen estudis referent a això, i els especialistes no
tenen encara una opinió formada d’aquest assumpte, a causa de el nou del
problema. Una hipòtesi alarmant que finalment es confirma, prop de les antenes
no hi ha vida silvestre, i per tant es pot afirmar, com afirma l’epidemiòleg
Neil Cherry, assessor del Parlament Europeu, les antenes de telefonia mòbil “són
perilloses per a la salut i la vida”.
Des de fa anys, en diverses auditories ambientals realitzades
en Llevant, Catalunya, Aragó, País Basc i Astúries, hem detectat nius de
cigonyes i també aus de presa , situats directament sobre l’estructura de
l’Estació Base de Telefonia , que per ser l’emplaçament més alt de la zona, en
molts casos substitueix al campanar.
Hem observat que en les zones més contaminades
electromagnèticament, sobretot en les ciutats, s’han quedat pràcticament sense
fauna volàtil, en particular teuladins. En el mateix sentit, tenim algun reporti
dels veïns afectats per antenes repetidores de telefonia mòbil, ens informen que
ja no es veuen, o no s’escolten cantar els ocells des que s’han instal·lat les
antenes.
Sembla ser que les paseriformes, per la seva petit
tamany són més vulnerables a la radiació, sobretot pel menor espessor del
crani, i a mitjà termini, la radiació de microones de les antenes pot afectar de
manera dràstica a la taxa de reproducció de les poblacions, sobretot en el mitjà
urbà on la presència d’antenes de telefonia és major. Aquestes radiacions
afecten igualment als mamífers, i a Alemanya s’han observat malformacions
congénitas en vedells, nascuts en granges prop d’antenes, en diverses zones s’ha
observat la desaparició de ratapinyades, i és fàcil constatar que fins les rates
fugen de l’entorn de les antenes.
L’extinció massiva d’aus és un assumpte greu i urgent, doncs
no sol està en joc la vida de milions d’aus, aquesta radiació afecta per igual a
mamífers, i per descomptat als éssers humans , i segons apunten diversos
estudis, s’observa un increment d’avortaments i altres patologies en l’entorn
proper de les antenes.
A Espanya s’han produït diversos conglomerats de càncer ,
sempre en llocs situats en les proximitats d’estacions base, casos dels quals
tot just s’ha parlat en la premsa, doncs els mitjans de comunicació estan
relacionats amb les operadores de telefonia. Els investigadors en
Bio-Electromagnetisme estan sent censurats, com és el cas de Bardasano i
Gómez-Perretta a Espanya, o R. Santini a França, pel que és difícil avançar en
la investigació en aquest camp. Realment en Control Ambiental tenim molt que
realitzar, i si no n’hi ha prou amb recordar els casos de Ercros, Acerinox o el
desastre de Doñana. Com referència direm que hi ha països on el nivell permès de
“densitat de potència” per a exposició a públic en general és prop de 10.000
vegades menor que a Espanya.
I existeixen estudis rellevants que assenyalen risc biològic
per a les persones “electrosensibles” amb dosi 1.000.000 de vegades menor que el
decret llei de Telecomunicacions. Com especialistes en Electropolución
chequeamos cada dia instal·lacions d’aquest tipus, i podem assegurar que el risc
potencial per a les persones és molt significatiu, existeix relació causa-efecte
i els efectes biològics estan sempre d’acord amb la potència, distància i
disposició geomètrica dels emissors.
Afortunadament els ocells, i en particular els pardals
per la seva proximitat a l’ésser humà, són uns excel·lents “indicadors de
qualitat mediambiental” i com les papallones i altres insectes, quan escasegen o
desapareixen ens estan avisant que alguna cosa camina malament en el medi
ambient.
Davant la gravetat del cas, a Gran Bretanya més de 30.000
observadors d’ocells han sortit a la caça de les antenes, esperem que a Espanya
tingui eco una proposta similar de SEU/BirdLife, i milers d’observadors de camp
corroborin la nostra denúncia, i finalment es posi control a les antenes, abans
que les radiacions de microones afectin greument a milions de persones.
A la vostra disposició
Atentament
Carlos M. Requejo
Membre de la Comissió d’Electromagnetisme de GEA
Gerent de JCC Qualitat Ambiental
Tel. + 34 933 424 175
www.domobiotik.com