La Plataforma Cívica per a la Protecció del Patrimoni Natural i Cultural del Baix Camp inicia una campanya per aturar els parcs eòlics de la Muntanya de Puigcerver

1.
ANTECEDENTS

Al mes de març de 1999 l’ajuntament del municipi d’Alforja del Baix
Camp va aprovar la instal.lació d’una torre de medició de vents per realitzar un
estudi de viabilitat tècnica. Aquest pas va representar l’inici de les
negociacions entre l’alcalde d’Alforja, els propietaris presumptament afectats i
l’empresa Tarraco Eòlica S.A. per ubicar un parc eòlic a l’emplaçament anomenat
“Lo Molló” que afecta aquesta
muntanya, així com també les carenes del Roquer del Llamp i de
Puigcerver.

Davant
aquesta situació la Plataforma Cívica Puigcerver per a la Protecció del
Patrimoni Natural i Cultural del Baix Camp, una agrupació no lucrativa
inicialment creada per persones, entitats, organitzacions polítiques i sindicals
dels pobles d’Alforja, Arbolí, les Borges, Porrera i Riudecols (pobles que
s’ubiquen a l’entorn del santuari de Puigcerver i les seves muntanyes ; o que hi
tenen o hi han tingut vincles històrics i/o tradicionals) va iniciar campanyes
per tal de respondre a un seguit de reptes que tenen a veure amb la protecció
del patrimoni natural i cultural comú.

Les
accions de la plataforma a la que també hi ha adherit el grup Municipal del
Partit dels socialistes de Catalunya,/progrés Municipal de Catalunya, juntament
amb les d’altres associacions i entitats del poble i de la comarca van conseguir
que aquest projecte quedés aturat. És més, arran de la situació , durant el
decurs de l’any 2000 es va iniciar un procés que es podria anomenar de
“solidaritat intercomarcal i intermunicipal” que va culminar amb la signatura
d’un acord (annex 1: acord) PER A LA PRESERVACIÓ DE LES MUNTANYES DE
PUIGCERVER-MOLLÓ entre Josep Viñas Juncosa, cap del grup municipal PSC-PMC
d’Alforja, Salustià Àlvarez, alcalde de Porrera pel partit socialista i Pere
Solanellas i Oset, alcalde de Riudecols pel partit socialista. Aquest acord
contempla l’interés d’aquestes poblacions en que les muntanyes de
Puigcerver-Motlló siguin incloses al PEIN de les muntanyes de Prades amb
l’argument del seu valor biològic i alhora que s’apostava per un desenvolupament
d’una economia racional i sostenible amb el propi medi com a mitjà de progrés
per a la gent que hi viu. Aquest pas es va interpretar com un avenç molt positiu
doncs a partir del mateix es consolidava una nova manera d’entendre les coses:
la implantació d’un parc eòlic no podia ser de cap manera responsabilitat d’un
sol municipi, doncs la col.locació del mateix al límit del seu terme implica que
els municipis veïns només en rebin els impactes negatius sense cap mena de
compensació.

Però
arriba l’any 2002 i la Generalitat
aprova el Mapa d’implantació d’energia eòlica a Catalunya. Un mapa que
castiga les comarques meridionals: el 85% dels projectes presentats a la
Generalitat es situen al sud de Catalunya. (Annex 2: article de la Vanguàrdia).
Aquest mapa eòlic contempla les zones incompatibles d’implantació i destaca les
zones compatibles d’implantació. El problema és que el tipus de divisions que fa
es poden caracteritzar de caleidoscòpiques. El mapa exclou de zones PEIN (espais
d’interès natural) paratges d’alt valor i interés ecològic, històric, social o
paisatgístic. En el cas de la comarca del Baix Camp queden excloses dels PEINs
zones com les muntanyes de Pratdip-Serra de Llaberia, La Mola de colldejou, la
muntanya de Puigcerver i el seu rodal de serres d’alzinar mediterrani (obagues
d’Alforja, Riudecols i valls partioneres de Porrera-Priorat, la serra del
Mirador/Molló i les muntanyes de Prades. Ens trobem doncs, que en el cas del
Molló i el Puigcerver hi ha doble greuge: per una banda no estan catalogats com
a espais d’interés natural i per altra estan ubicats en zona compatible
d’implantació eòlica. A més a més cal recordar que no tots els espais PEIN estan
exclosos d’implantació eòlica. Aquests espais esdevenen claus en el sistema de
connexions entre grans formacions naturals. El fet que aquestes zones estiguin
catalogades en zones compatibles les fa exemptes del procés d’avaluació
d’impacte ambiental. Aquest tipus de divisió tindrà a la llarga unes
conseqüències greus perque provocarà l’esterilització dels Parcs Naturals i
zones PEIN degut a l’esquarterament que pot provocar la ubicació de centrals
eòliques a les connexions biològiques naturals que hi ha entre les zones a protegir. Els límits
de les zones protegides no es poden marcar a tall de ganivet i encara menys han
de respondre als interesos lucratius d’empreses, administracions.

2.
LA SITUACIÓ A L’ANY 2003

L’alcalde de
Riudecols Pere Solanellas i Oset s’ha oblidat de l’acord que va signar i de
l’argument del mateix (Era un acord de principis o un joc d’oportunisme polític per fer oposició a l’alcaldia
convergent d’Alforja?). O que es tracta de signar només quan han de cobrar el
pobles llindants i se n’ha oblidat de la solidaritat intermunicipal que
representava el pacte. Segurament a qualsevol ciutadà o ciutadana ens demanarien
responsabilitats per incomplir acords signats. Es per això que demanem
explicacions a aquesta impunitat adquirida per decret.

Doncs allò
que va semblar un pas endavant s’ha esfumat durant l’any 2003. Davant la
sorpresa dels membres de la Plataforma eòlica, l’ajuntament de Riudecols el 22 i 23 de maig va presentar a
informació pública dues sol.licituds de llicències ambientals que corresponen a
un projecte de l’empresa Tàrraco Eòlica, S.A. per a la
construcció i explotació del parc eòlic denominat Les Forgues (Annex 3: mapa del projecte) a la
serralada de Puigcerver que contempla la implantació de 24 molins de 90 mt.
d’alçada i per un projecte de l’empresa Esbrug, S.L. per a la construcció del
parc eòlic denominat Lo Vedat del Pany (Annex 4: mapa del projecte) que
també recauria a la serralada de Puigcerver que contempla la implantació de 14 molins de les mateixes
característiques. Hem de tenir en compte que aquests dos projectes són
físicament incompatibles perque recauen a la mateixa zona. Considerem de totes
maneres que l’aprovació d’un sol d’ells implicaria la destrucció i malbaratament
del nostre patrimoni i per tant reclamem la denegació d’ambdós projectes.

Davant
aquesta situació les Plataformes de Puigcerver, el Baix Camp i la Plataforma per
la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat juntament amb altres persones,
entitats i partits polítics van presentar al.legacions i demanar la
compareixença en el procés administratiu.

A
partir d’aquí també s’ha iniciat una campanya de movilitzacions, recollida de
signatures i organització de xerrades col.loqui per explicar a la població la
magnitud d’aquests projectes que es suma a la ja prou explotada energèticament
CATALUNYA SUD!

La
campanya d’assemblees informatives es va iniciar al municipi de Porrera el dia
20 de juny, seguidament se’n va convocar una altra al municipi de Riudecols
l’onze de juliol on es van recollir les primeres signatures en contra d’aquests
projectes (Annex 5 : resum
assemblea)

Un altre tema que ens alarma a tots plegats és que tenim indicis de
que la ubicació d’aquestes centrals al terme de Riudecols significaria l’inici
imparable de la construcció de tot un seguit de centrals que una altra vegada
afectarien a espais d’alt valor
ecològic, cultural i paisatgístic.

És per
aquest motiu que demanem la conscienciació i mobilització de la població del
Baix Camp perque entre tots aturem el malbaratament del nostre
territori.

3.
ALGUNES QÜESTIONS EN
RELACIÓ A L’ENERGIA EÒLICA

La
nostra oposició a una energia que en principi se’ns ven com una solució
alternativa, neta i renovable envers les més contaminants i perilloses com poden
ser nuclears i tèrmiques es basa en els següents arguments:

Des d’una
perspectiva tècnica:

–
Ens oposem a la implantació de les centrals eòliques perque
actualment no hi ha cap política energètica que ens asseguri que gràcies a la
implantació de centrals eòliques es produirà una substitució d’altres formes de
produir energia que són més contaminants. A més a més la xarxa elèctrica
espanyola produeix un excedent d’energia, fins i tot en moments de màxima
demanda. Per tant la proliferació de projectes eòlics a Catalunya no respon a
cap procés de desenvolupament de l’energia eòlica que contempli la
compatibilitat de les instal.lacions amb la consevació dels espais naturals i la
sostenibilitat territorial.

–
Per altra banda si aquesta implantació
fos basada en una política energètica responsable que contemplés la progressiva
disminució de la indústria contaminant, creiem necessària la revisió de la llei
per tal que contempli la vàlua d’un
espai natural al marge que aquest estigui en condicions de protecció especial o
no. Considerem que, de cap manera es pot minimitzar l’impacte que la
instal.lació d’aquestes centrals produeix a l’entorn malgrat generi una energia
neta i renovable: implica una gran trasformació degut a la creació d’accessos
per a maquinària de gran tonatge, els aerogeneradors i la creació les línies
d’alta tensió per transformar l’energia.

–
Exigim que la llei determini zones d’implantació amb un impacte
ambiental mínim amb especial cura a:

–
Protecció de carenes

–
Protecció de masses forestals

–
Protecció d’indrets singularitzats

–
Protecció del paisatge*

–
Protecció dels valors històricoculturals

–
Protecció de cultius d’alta rendabilitat i plena
producció

*Entorn el
paisatge:

La importància
del paisatge a les societats modernes occidentals queda reflectida al Conveni
Europeu del Paisatge, aprovat pel Comitè de Ministres del Consell de Florència
el 20 d’octubre de 2000. Al desembre del mateix any, el Parlament de Catalunya
va votar la seva adhesió al Conveni. Aquest document inclou les següents
afirmacions

–
el paisatge juga un important paper d’interès públic en els camps
cultural, ecològic, ambiental i social

–
el paisatge contribueix a la formació de les cultures locals i és un
component bàsic del patrimoni natural i cultural
europeu

–
El paisatge contribueix al benestar humà i a la consolidació de
la identitat europea.

–
El paisatge és una part important
de la qualitat de vida de les persones a tot arreu: a les àrees urbanes i rurals, a
les zones degradades, així com a les de gran qualitat, als indrets reconeguts
per la seva especial bellesa, així com als més corrents.

–
El paisatge és un element clau del benestar individual i
social, i la seva protecció, gestió i planificació
comporten drets i responsabilitats per a tothom.

Entorn
l’especulació:

–
la construcció de les centrals eòliques s’emmarca en un seguit de
processos especulatius quehipotequen els
terrenys afectats i desperten falses expectatives de progrés als municipis de la
zona:

Generalment la ubicació es busca en pobles petits amb un pressupost
municipal precari. S’ha de tenier en compte que la posta en marxa d’una
instal.lació eòlica mitjana pot suposar uns ingressos de 12.000 a 24.000 €
anuals per a l’ajuntament i de 1.800 a 3.000 € per als propietaris per
aerogenerador i any (és clar, això és el que es promet, però l’experiència
demostra que no sempre es compleix)

–
Exigim processos transparents per
part de les empreses i administració. Hem de tenir en compte que les empreses
que hi ha al darrera dels projectes més polèmics (Tàrraco Eòlica, Eòlica del
Montalt, . . .) no surten mai a escena i negocien directament amb alcaldes i
administració. Normalment, l’alcalde i els pocs propietaris beneficiats
funcionen com un lobby guiat pel
promotor i convencen a la resta de la població que “tothom hi sortirà guanyant”.

4.
LA RESPONSABILITAT
POLÍTICA I L’AJUNTAMENT DE
RIUDECOLS

Entenem
que la col.locació de projectes de gran impacte per al patrimoni d’un municipi
no hauria de recaure en les decissions de propietaris, empreses i administracios
amb ànim de lucre. És per aquest motiu que demanem coherència en les decissions
que implicaran perjudicis irreparables per a les nostres muntanyes i població.
Cal reflexionar i actuar davant les polítiques que arbitràriament afecten el
nostre entorn. El Santuari de Puigcerver
i el seu entorn no és llegat d’una alcaldia que no compleix els acords que signa
sinó que és patrimoni comú i té relacions culturals i històriques amb els pobles
i comarques que l’envolten. Tots i totes podem expressar la nostra opinió i
participar en la gestió i planificació de l’entorn que volem: preferim anar
d’excursió per un bosc d’alzines o trobar-nos una carretera asfaltada?, preferim
la desforestació o continuar anant a buscar volets als llocs on ens van ensenyar
els nostres avis?, preferim aixecar el cap i veure cables elèctrics i
aerogeneradors o contemplar una
muntanya o un bosc frondós?. Tots aquests canvis es poden donar mentres una
empresa privada s’enriqueix amb el nostre patrimoni. És aquest el llegat que
volem deixar als nostres descendents?

El paper
de l’Ajuntament de Riudecols serà cabdal en la decissió de la projecció
d’aquests projectes. És per aquest motiu que demanem:

–
Que actui amb
coherència amb l’acord signat l’any 2000

–
Que faci el
procés i presenti les al.legacions necessàries perque s’aturin aquests
projectes

Volem recordar que Riudecols i
especialment la pedania de les Irles està sofrint un impacte ambiental degut a
l’explotació d’una cantera que s’ha ubicat en una muntanya amb nom propi com és
la de Puigmarí. Calen més agressions al territori?

5.
NOTÍCIES D’ÚLTIMA
HORA

URGENT:
El dia 30 de juliol de 2003 s’ha presentat a informació
pública la instal.lació del parc eòlic Los
Segalassos als termes municipals de Vilanova de Prades, Cornudella de
Montsant i Prades.

Manifestem
el nostre rebuig a la implantació d’aquesta central perque una altra vegada
s’intenta malmetre part del patrimoni més valuós del sud de Catalunya. A més a
més es torna a trencar l’acord pactat amb la comarca del Priorat que assegurava
que aquesta zona quedava exclosa de la col.locació
d’aerogeneradors.

6.
ARTICLES, WEBS I
LLIBRES D’INTERÈS

Webs: alvent/ plataformes en defensa
del territori www.alvent.net

GEPEC:
www.gepec.org

Articles:

Llibres:

Vivir del Viento. Alberto
Vázquez-Figueroa. Plaza-Janés. Març 2003 (Annex
6)

Montsant, patrimoni natural i
paisatge. Roger Pascual i Garsaball. Desembre
2002

7.
PLATAFORMES I
ENTITATS

Les
següents plataformes i entitats col.laboren activament en la campanya per aturar
els parcs eòlics de LES FORGUES i EL VEDAT DEL PANY de les muntanyes de
Puigcerver:

PDPNP:
Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del
Priorat

GEPEC

TERRASUD
(Vilaplana)

8.
COM
COL.LABORAR?

La
reunió de la Plataforma es fa tots els dimecres a les 20.30 h. a la pedania de
Les Irles. Tothom hi és convidat a participar-hi

9.
telfs. i adreces de
contacte:

Nom	Telf	a.e.
Alexandre Arnau	686987052
Marta Minguella	696755297	mminguellar@yahoo.es
Xavier Nogués	660213362
Maria Torrents	977 817183