Mesures de tractament del bosc per evitar els incendis i accions post-incendi

Penjat el 24 d'agost de 2003, per ecologistes

Davant les afirmacions que s’estan fent en quant a mesures de
tractament del bosc per evitar els incendis, i també del tractament post
incendi, per part de persones que crec que precisament no son les
capacitades per comprendre i gestionar el medi natural, m’agradaria que els
grups i persones “ecologistes”, que potser tenim una comprensió diferent del
medi, fessin sentir el seu punt de vista.



Davant els temes que s’estan
exposant i/o executant faria les següents reflexions:

1. El concepte de
“neteja” del bosc. Per principi no es pot dir que el bosc estigui “brut” i que
s’hagi de netejar. En tot cas es podrà parlar de que hi ha material sec que es
podria extreure per tal de minimitzar el combustible a cremar, o bé d’estassar
el bosc, és a dir, tallar tot el material viu que es creu que no és útil,
pràcica que crec errònia, ja que el material verd del sotabosc conté aigua, crea
un ambient més fresc i ombrívol, afavoreix l’aprofitament de l’aigua de pluja i
redueix l’erosió, i és menys piròfit que les espècies que volen més llum. En tot
cas, si es volgués millorar el comportament del bosc davant del foc s’haurian
d’afavorir les espècies planifòlies, poc pirofítiques, i tendir a treure les que
ho son més, com els pins.

2. L’excavació de les lleres de cursos d’aigua.
Pràctica nefasta. Els rius i rieres no son canals de desguàs. Si hi ha un lloc
on sigui més important la vegetació és als cursos d’aigua, més o menys
permanents. La vegetació el que farà ès afavorir l’infiltració d’aigua,
recarragant l’aquifer subterrani i evitant l’escorrentia superficial; frenarà la
velocitat de l’aigua evitant que l’efecte sigui més destructor; amb les
arrels subjectarà la terra evitant l’erosió, la turbidesa de l’aigua del riu i
del mar; el cinturò verd protegeix el curs d’aigua, l’allarga durant el temps de
secada, i és una barrera humida davant un incendi.

3. L’extracció de la
fusta cremada després de l’incendi. No es pot fer inmediatament. La majoria de
plantes, arbusts i arbres del nostre entorn rebrotaran amb el temps després del
foc, especialment alzines i roures, que com a planifolis que son interessa
afavorir per evitar la piroficitat futura del bosc. Moltes vegades els troncs i
branques s’han cremat pero no estan morts i rebrotaran. Per tant, no s’haurien
de poder tallar fins a saber que estan morts. Cal deixar passar uns mesos. No
cal dir que tota extracció s’hauria de fer sense malmetre el sòl, que en els
moments inicials està desprotegit superficialment.




4. Més accions contra els incendis
forestals:

a).- Restauració i regeneració de boscos
de ribera, que són també excel·lents tallafocs

b).- Foment de la
ramaderia extensiva (en baixa densitat) per compensar la manca d’herbívors
salvatges als nostres boscos.

c).-
Recuperació estratègica de prats i conreus que parteixin masses forestals
molt vulnerables, i a l’entorn d’algunes urbanitzacions o poblacions, com a àrea
tampo o de seguretat.

d).- Directiu
d’obligat compliment en els PTMGF i POF: Primar sistemàticament els planifolis i
eliminar els aciculifolis en les àrees mixtes i de transició

Creiem que la
majoria d’aquestes assenyades directrius varen ser aprovades unànimement pel
Parlament de Catalunya, en la bateria de resolucions que es van adoptar en
aquell famós debat monogràfic que sobre aquest tema es va celebrar després dels
devastadors incendis del 1994. La pregunta que ara s’imposa és: Per què el
govern ha deixat passar tots aquests anys sense executar-les? Per què
l’Executiu fa cas omís -fins i tot en temes tan greus com aquest- de les
resolucions unànims del nostre Parlament, que és qui detenta la representació
del nostre poble?

GEPEC-Ecologistes de
Catalunya