Penjat el 19 de març de 2004
Penjat el 19 de març de 2004, per ecologistes
La constatació compartida per tota la societat catalana de la deixadesa i aspecte suburbial que mostren els camins del ferrocarril del nostre país.
La trista imatge tercermundista que presenten tant les instal·lacions com els serveis a passatgers i mercaderies.
L’anacronisme i abandonament en que han anat derivant els recursos ferroviaris.
El perill i la precarietat dels trens i vials, així com dels passos a nivell amb o sense barrera.
QUORUM POLÍTIC I SOCIAL
Respecte aquestes qüestions hem observat una preocupació generalitzada en els programes de les diferents formacions polítiques catalanes, on s’expressa la urgència i la necessitat d’arrencar de la misèria la xarxa de ferrocarrils dels país.
La Generalitat pretén la construcció d’un ferrocarril transpirinenc per la Catalunya central per vertebrar el territori i descongestionar la línia litoral.
CiU promet un important impuls a les línies desateses: La Pobla, Puigcerdà, Reus-Mora, o Manresa-Lleida, i sistemes de rodalies amb vocació de metro.
PSC promet la construcció d’un tren transversal de Lleida a Figueres, i. 450 nous km. de xarxa ferroviària, comunicant capitals de més de 5.000 hab. a menys de 30 minuts.
IC afirma que el ferrocarril ha de ser la peça clau del sistema de transport públic
-esquelet bàsic – de mitjana i llarga distància, tant de persones com de mercaderies.
ERC pretén afavorir la sostenibilitat i els mitjans de transport col·lectius, potenciar els mitjans poc consumidors i la coordinació dels diferents sistemes de transport.
PP creu convenient crear noves infrastructures ferroviàries per respondre a les necessitats futures i actuals de la mobilitat.
LES PRIORITATS
Malgrat reconèixer les profundes deficiències del sistema, i malgrat invocar la urgència de noves infrastructures a la xarxa de ferrocarrils, les prioritats reals tant del govern, com d’algunes formacions, continuen dirigint-se cap a l’ampliació de carreteres, i la construcció de nous eixos per a vehicles.
Tant és així que la “urgència” anunciada en la construcció de l’eix ferroviari transversal de Catalunya, pot esperar tranquil·lament fins l’any 2025, i les obres de desdoblament de la línia de Puigcerdà o la seva connexió regular amb França, no tenen data ni possibilitat de tirar endavant amb un calendari raonable.
LA HIPOCRESIA
En les expressions tant repetides de sostenibilitat, de millora dels transports públics, de reducció dels temps de viatge entre capitals, de construcció de ferrocarril per vertebrar millor el país, en totes elles, el Grup de Defensa del Ter observa una hipocresia enganyosa, que pretén vendre asfalt, aparcant el futur que no dependrà segurament de cap d’ells. Posar data pel 2025 no és de cap de les maneres pensar en el futur, sinó tancar els ulls a la realitat del present.
EL PRESENT
Hi ha un reconeixement global als efectes provocats per la contaminació atmosfèrica, i molt especialment de l’increment del trànsit de vehicles amb combustió d’energia fòssil. Tant els informes emesos per les autoritats mundials i europees, com les dades de l’Institut Català de l’Energia, afirmen amb rotunditat que en les emissions de CO2 a l’atmosfera, el transport per carretera és un factor creixent i que caldria corregir-ne la tendència a l’alça.
Contràriament a la signatura que molts municipis i institucions han efectuat respecte l’acceptació de l’Agenda 21 local, malgrat aquesta acceptació generalitzada, a casa nostra no s’observa cap canvi de rumb, i el diner públic i esforços van mes dirigits a continuar estimulant l’ús de l’automòbil particular, que no pas prioritzar el transport co·lectiu.
VALENTIA
Som conscients que els vots dels ciutadans encara es guanyen prometent quilòmetres de carreteres i ajuts al vehicle privat.
Sabem que els hàbits i anhels de la majoria de la població no passen, ni molt menys, per deixar el cotxe a casa i fer ús del transport públic o col·lectiu.
Però malgrat aquests fets, tenim el convenciment de que cal trencar lentament la tendència.
Més que subvencionar o artificialitzar un sistema de transport col·lectiu, cal internalitzar els costos reals del trànsit, dels accidents, de la salut, de la contaminació, dels sorolls, del balanç energètic, de conflictes, etc.
Per tant i en conseqüència:
Des de el Grup de Defensa del Ter, SOL.LICITEM al govern de Catalunya
· Prioritat absoluta pel foment del ferrocarril entès com un esquelet vertebrador de les comarques de Catalunya, aparcant els projectes de nous eixos viaris per carretera.
· Impuls decidit a les infrastructures ferroviàries tant pel que fa a rodalies, com a llarg recorregut, dintre d’uns terminis realistes però resoluts.
· Dignificació dels camins del tren, i el seu entorn.
I en concret:
· Inversions i esforços pel desdoblament i adequació de l’eix viari Barna-Puigcerdà, i compatibilitat funció metro interurbà.
· Estudi i avaluació per a substituir el túnel de Barcons, per un altre que donés pas a l’Eix viari Lleida-Manresa-Vic-Olot-Figueres-França.
Malgrat el possible increment del pressupost inicial, la modificació comportaria un cúmul de beneficis de cara el futur, i suposaria una aposta decidida i progressista en la línia de la sostenibilitat i l’equilibri del territori. Les obres fetes fins el moment permetrien finalitzar la variant de Manlleu i Torelló, per enllaçar finalment amb St. Pere i St. Vicenç de Torelló.
Manlleu, a quinze de març de 2004
