Per a què servirà la Planta de gasificació de Móra?

Valdria la pena
ressaltar algunes de les al·legacions que va fer el GEPEC-ECOLOGISTES DE
CATALUNYA i que el Departament de Medi Ambient i l’ajuntament de Móra van obviar
i menysprear, sense dignar-se ni tan sols a respondre-les de forma raonada i
argumentada. A més de les al·legacions en què ressaltàvem la deficient gestió de
residus i la contaminació que es podria produir com a resultat de l’entrada en
funcionament de la planta de gasificació de Móra la Nova, ja comentàvem en
l’al·legació número 3 la greu manca d’eficiència energètica que suposava aquesta
planta i, per tant, la seva insostenibilitat econòmica, ja que solament podria
funcionar a cop de subvenció o d’elevar el preu de tona gasificada a un nivell
absolutament inassumible per als productors de residus. Així dèiem textualment:

La
potència d’entrada dels residus és de 28506 KW de les 20000 tones de SONC i
els 1045 KW de gas natural, la qual addició dóna 29551 KW. La potència
de sortida, comptant l’electricitat produïda i el vapor per a M. Vilaseca,
sumen 8931 KW, cosa que representa una eficiència teòrica del 30%. Si
ara aquí descompten altres pèrdues probables i no previstes (per desgast de la
maquinària,etc), desaprofitament tèrmic del vapor generat i pèrdues
elèctriques en el transport per la xarxa, podem concloure que la famosa
valorització energètica útil de la increïble planta gasificadora no
arribarà ni al 20% de l’energia consumida. Això sense comptar les despeses
energètiques de transport dels SONC des dels llocs de gran producció (Camp de
Tarragona…) a una planta situada a més de 50 km. de distància. En
definitiva, un autèntic malbaratament d’energia i de
materials.

El
tancament de Ribesalbes -model lloat i assumit tant per l’alcalde de Móra la
Nova com per algun doctor de la Universitat Rovira i Virgili- mostra com a
mínim la ineficàcia tècnicoeconòmica del model i, tirant una mica més de veta,
un frau i un engany a l’opinió pública. És molt fàcil justificar-se, tal com diu
l’alcalde de Ribesalbes i com dirà en un futur l’alcalde de Móra: “Uno tiene que fiarse de determinados informes realizados por
ingenieros y arquitectos para dar el visto bueno a algunos proyectos”, quan
tothom sap que en aquest país qualsevol mercenari està
disposat a efectuar i signar els informes que calgui per tal de justificar a
posteriori una decisió ja presa. Val la pena subratllar un text
singular de l’il·lustre Alejandro Nieto, catedràtic de Dret Administratiu de la
Universidad Complutense: “Los grandes grupos de presión tienen
a su servicio técnicos competentes y expertos negociadores capaces de demostrar
a sus colegas de las Administracions públicas, que sus proyectos son los
mejores, los más baratos y los más beneficiosos para los intereses públicos.
Pero todo eso no es más que una fachada porque desde el último tercio del siglo
pasado se ha generalizado en el mundo -y desde
luego en España- una cultura de la corrupción, de la práctica sistemàtica del
cohecho, de tal manera que los negocios públicos, grandes y pequeños, se
realizan a través de un delito aunque luego se cubran con estudios técnicos
minuciosos e informes jurídicos en apariencia contundentes”.
Afirmacions significatives que al GEPEC compartim sobradament després d’anys i
anys emetent al·legacions a projectes mediambientalment vergonyosos i que mai no
han produït en l’Administració catalana un canvi en la direcció ja presa
d’antemà.

Què passara ara amb la
planta de Móra un cop demostrada la inviabilitat tècnicoeconòmica de la
gasificació de plàstics? Us donem una pista: El 2002 van haver a Catalunya 83982
tones de fangs de depuradora, a les quals s’afegiran 67000 tones més després de
l’entrada en funcionament de les depuradores del Besós i el Prat. L’Agència
Catalana de l’Aigua, conscient d’aquest problema, ha estat realitzant
experiències de gasificació de fangs a la planta de Ribesalbes!!! per poder
aconseguir cristalls inerts que puguin utilitzar-se com a subproductes en la
construcció. Però van tenir diversos problemes, un d’ells essencial: “la important despesa en gas natural” . Us sona? Ens
preguntem quin constructor voldrà assumir aplicacions d’un subproducte amb
poques qualitats i preus elevats. Però idees no els hi falten als senyors de
l’ACA, així diuen que es busca: “Un empresari privat
que assumís el risc de comercialitzar el material, comptant que la seva
instal·lació de gestió podria rebre fang no solament de les estacions
depuradores, sinó d’altres, com els que procedeixen de la indústria
galvànica, i fins i tot de purins“. Vinga merda cap a la
Ribera!

Amics de la Ribera,
des del GEPEC ja us vam advertir contra ENRON, també contra l’abocador de
TIVISSA, també contra la GASIFICADORA de MÓRA. I no oblideu les nuclears! i el
requetebuscat emplaçament per part d’ENRESA d’una comarca submissa per situar
l’abocador de residus nuclears. Ara algú parla també d’una presó. De veritat feu
tot el que podeu? Se sent prou la vostra veu? Serà potser que alguns polítics us
estan venent l’ànima a un pes que no arriba ni a vint-i-un grams?

JOSEP-MARIA FORCADELL

Àrea de Residus del GEPEC -Ecologistes de Catalunya