Penjat el 10 de maig de 2004, per ecologistes
El passat dia 15 de març es va celebrar el Ple
Extraordinari que havia d’adoptar els acords necessaris per a preservar
la Vall de Sant Just. Hi havia expectació entre els membres de
la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV) i els
veïns del poble per conèixer al detall les negociacions i
acords que sabíem que el govern municipal estava preparant. De
manera que al Casal de Joves hi havia un quantitat respectable de
públic.
L’acte va resultar fred i una mica trist, no es va veure en
cap moment l’alegria que en principi pensàvem que es generaria
com a conseqüència d’un fet que havia estat llargament
reivindicat per una gran part del poble. Al final ens vam quedar amb un
sentiment agredolç. D’una banda el to de l’acte no va ser el
més adient. La defensa i lectura del document d’aprovació
per part de la regidora d’urbanisme va ser força confús i
no va quedar gaire clar què és el que aprovava
l’Ajuntament. Vam pensar que potser quan llegíssim el document
ho tindríem més clar. L’única pregunta que es va
fer fou la de la PCDV i la resposta de l’alcalde va ser extensa i
exageradament i injustament crispada.
Hem salvat la Vall?
El text aprovat pel Ple municipal, de títol
llarguíssim: “Aprovació inicial de la modificació
del Pla General Metropolità (PGM) a l’àrea de contacte
entre el parc de Collserola i el nucli urbà de Sant Just
Desvern, de l’estudi ambiental i del programa de participació
ciutadana”, conté 6 acords. El llenguatge és poc
explícit i hom té la impressió que s’ha buscat una
redacció ambigua, tant que de vegades no sabem realment si la
Vall quedarà preservada.
El primer acord adoptat diu que es modifica inicialment el
PGM, però sense entrar en cap detall. De quina
modificació es tracta, doncs?
El segon acord és el més llarg, 3
pàgines i el que vol és establir un conveni
urbanístic amb els propietaris, indicant i establint:
- Que es preservarà i protegirà
integralment la Vall eliminant qualsevol edificabilitat d’aprofitament
privat. - Que es cedeixen a l’Ajuntament tots
els terrenys qualificats de forestals i sistemes metropolitans. - La restauració de la riera i
l’enderroc de construccions de la Font de la Beca i Can Biosca. - La conservació de masies i de
la seva titularitat privada, així com la legalització de
les activitats existents. - La transferència de
l’edificabilitat fora de la Vall
Hom parla de la protecció “integral” de la Vall,
però quan es miren els mapes que acompanyen l’acord apareixen
vials de nova construcció, zones d’equipaments i també el
manteniment d’una zona classificada com a 21a, és a dir, una
zona urbanitzable no delimitada a Can Biosca.
Per què l’acord de l’Ajuntament lliga de forma tan
clara la preservació de la Vall i el conveni urbanístic
amb els particulars? No és que neguem la conveniència de
fer aquest conveni però no entenem per què cal supeditar
la modificació del PGM al conveni amb els propietaris. No
haurien de ser dues coses diferents? No fóra possible
desvincular-les? Fem la modificació, deixem clara la voluntat de
preservar la Vall, independentment de si el conveni arriba a bon terme
o no.
Les bases que haurien de regular el possible acord amb els
propietaris és la part més extensa del document i
preveuen la modificació del PGM, només en el
supòsit que es concretin les ubicacions del sostre edificable
que es trasllada fora de la Vall: 34000 m2 a Sant Just i 46000 m2 que
s’hauran de buscar en altres municipis. Tots aquests m2 de sostre no
seran en cap cas per habitatges de protecció oficial. Es lliga
la preservació de la Vall a què es pugui fer la
construcció del que estava previst fer-hi en un altre lloc. No
s’està fent servir la preservació de la Vall com a moneda
de canvi? A més es corre el perill d’ofegar qualsevol
política pública d’habitatge al nostre poble: era
necessària tanta generositat amb els propietaris?
Potser això vol dir que si el procés dura 9
anys i mentrestant no s’aprova el PGM, en qualsevol moment es pot
tornar enrera l’acord i urbanitzar la Vall?
En el punt 3 es diu que els propietaris donaran 1.200.000 €
per restaurar la riera (tampoc sembla massa, atès el
sucós negoci que se’ls possibilita); en el 5 i el 6 que els
propietaris renuncien a les accions legals que tenen iniciades per tal
que el procés es faci tranquil·lament. Aquests punts
sembla que siguin la compensació que obté l’Ajuntament. O
sigui, que preservem la Vall a canvi d’uns pocs euros i de què
els propietaris no empipin l’Ajuntament?.
En resum, tenim la impressió que salvar la Vall no
és l’únic objectiu d’aquest acord. Segurament l’acord del
Ple és el fruit d’una correlació de forces en el
sí de l’Ajuntament i aquest ha estat un acord de mínims
que potser deixa a uns quants plenament satisfets –sobretot aquells que
durant tot el procés han creat un infundat alarmisme fent
circular rumors sobre indemnitzacions milionàries que
l’Ajuntament hauria de satisfer als propietaris- i a uns altres no del
tot, segurament els que més fermament s’han oposat a la
construcció a la Vall i han treballat per defensar-la.
Semblaria que l’objectiu es fer un acord amb els propietaris
que salvi a l’Ajuntament de reclamacions futures i garantitzi el negoci
de promotors i propietaris.
En relació a l’acord adoptat per l’Ajuntament hem de
denunciar que no contempla cap mesura que aturi el desenvolupament de
Mas Lluhí II, una tercera part del qual es troba dins del Parc
de Collserola. De dur-se a terme el projecte, implicarà la
construcció d’unes 1.000 vivendes a la Vall.
Des de la PCDV entenem:
- que cal separar clarament el que és la
modificació del PGM de l’acord amb els propietaris. Ha de quedar
clar que es farà la modificació hi hagi acord o no amb
els propietaris. - que no es pot exhaurir el sol
urbanitzable al poble per satisfer unes expectatives de negoci a uns
promotors i propietaris que no està clar que jurídicament
tinguin dret a materialitzar-les. - que cal garantir la continuïtat
de les activitats que es fan actualment a la Vall pels actuals
propietaris que hi viuen i hi treballen.
De totes maneres, si l’Ajuntament actua amb la ferma voluntat
de no edificar la Vall s’haurà aconseguit un pas important. Cal
recordar que fa pocs anys, amb motiu de la celebració de la Fira
Desvern, l’Ajuntament oferia la possibilitat d’edificar a la Vall,
concretament a les zones qualificades com a 21. És a dir, de
moment s’ha invertit una tendència que era negativa per al poble
i esperem que finalment els interessos col·lectius passin per
davant dels particulars.
Cal dir-ho amb veu alta: en aquests moments la Vall encara no
està salvada. L’Ajuntament ha fet un primer pas, però
planen moltes ombres i dubtes que caldrà anar aclarint. Per
això cal estar a l’aguait i que tots plegats participem en el
procés ara iniciat, fent les al·legacions i propostes que
considerem convenients en els tràmits d’audiència
pública que estableixen els mecanismes legals.
PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LA VALL.
Abril de 2.004