Penjat el 19 de maig de 2004
Penjat el 19 de maig de 2004, per ecologistes
De tots és conegut la important mancança de zones
verdes urbanes a la ciutat de Tarragona que, des de la consolidació del Parc de
la Ciutat el segle passat, no ha desenvolupat nous jardins i parcs d’importants
dimensions dins o a tocar dels cascs urbans.
Les zones
verdes urbanes són força importants per a la qualitat de vida dels ciutadans:
incorporen espais oberts, de passeig i gaudi a l’aire lliure, al paisatge urbà
agressiu. Funcionen com a reguladors tèrmics de la ciutat, proporcionant frescor
a l’estiu. Fixen enormes quantitats de contaminants atmosfèrics. Faciliten
l’existència de fauna silvestre en el si de la ciutat. Disminueixen, en
conseqüència, l’estrès diari de la vida ciutadana, fins a punts d’augmentar la
productivitat laboral i la salut ciutadana, tal com han demostrat nombrosos
estudis arreu del món.
Conseqüentment, el GEPEC realitza una proposta en positiu a la ciutadania
de Tarragona per a que assumeixi dos projectes possibles i factibles de
consecució de zones verdes públiques.
La primera
consistiria en recuperar per l’ús públic els terrenys de la Diputació de
Tarragona existents entre el Palau de la Diputació i la via Augusta. Es tracta
d’una àrea actualment sense cap més ús que la d’aparcament de la flota de
vehicles de la Diputació i de la Residència d’Avis annexa. Són uns terrenys
amb força pendent, amb diferents bancals constituïts sobre estètics murs de
pedra en sec, amb una interessant pineda i alguns arbres agrícoles com
figueres i garrofers. Serveixen per unir la part alta de la ciutat, amb
l’entrada del Porta de Sant Antoni, amb la zona de la via Agusta, i permetria
construir-hi, amb un disseny basat en la jardineria sostenible i mediterrània,
un preciós parc en el qual s’haurien d’integrar aquelles troballes
arqueològiques que es poguessin desenvolupar.
La propietat pública dels terrenys hauria de
facilitar aquest ús, tot entenent que l’interès de la Diputació ha de ser la
consecució del bé públic i la disposició del seu patrimoni per al gaudi i
benefici dels ciutadans.
La segona
zona serien els enjardinaments existents a l’antiga fàbrica de Ceratonia,
davant dels barris de ponent i a l’altra banda de la N-340. En els terrenys
d’aquesta fàbrica hi ha una notable arbreda ornamental que, tot i el seu estat
d’abandó, mitjançant un senzill projecte de recuperació i millora permetria
aconseguir un parc urbà accessible des dels barris de ponent, una vegada el
traçat de la N-340 hagi estat convertit, com és intenció, en una via urbana
que incorpori passeigs i facilitats per vianants i ciclistes. Independentment
de l’ús que finalment tinguin les edificacions de l’antiga fàbrica,
l’ajuntament hauria d’assegurar, mitjançant la normativa urbanística
corresponent i aprofitant l’actual revisió de planejament, per a que l’arbreda
existent es conservi. Així, els barris de ponent, on les deficiències en zones
verdes urbanes són encara més sagnants, podrien dotar-se d’una nova àrea
verda
Tarragona, 06 de maig de
2004