Penjat el 30 de setembre de 2004
Penjat el 30 de setembre de 2004, per ecologistes
En
relació a les notícies aparegudes en els mitjans de
comunicació sobre
el descobriment de productes tòxics aigües avall del riu
Ebre, per sota
de l’embassament de Flix, el GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA vol fer
constar les valoracions següents:
les informacions a què ens referim a continuació, van ser
comunicades a
l’opinió pública a través d’una NOTA DE PREMSA
emesa fa uns mesos pel
GEPEC-ECOLOGISTES DE CATALUNYA als mitjans de comunicació de les
Terres
de l’Ebre sense que se n’hagués fet cap ressò social ni
–el que és més
greu- sense que s’haguessin pres mesures adequades per part de
l’Administració a la problemàtica que el GEPEC
denunciava.
aquesta problemàtica de susbstàncies tòxiques
abocades a l’Ebre per
diverses indústries –no només per ERKIMIA- no són,
tal com es pretén
fer creure en alguns informes i opinions polítiques o
periodístiques,
cosa del passat i conseqüència malaurada d’una època
remota sense
legislació ambiental, sinó que són fets que s’han
estat produint de
forma reiterada en els darrers deu anys (i que encara es produeixen),
amb plena vigència d’una legislació restrictiva, tal com
exposarem
posteriorment.Que aquesta problemàtica fou denunciada a la
Generalitat
i a l’Agència Catalana de l’Aigua en unes al·legacions
presentades pel
GEPEC en data 25-6-2003 (Registre de l’Agència Catalana de
l’Aigua de
Reus número 405/2003) com a conseqüència de la
presentació a la
Comissió per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’ACA del
Programa de
Sanejament d’Aigües Residuals Industrials (PSARI-2003).
entre altres informacions que el GEPEC ha sol·licitat i
sol·licitarà al
Conseller de Medi Ambient formen part textual les informacions
següents, que trametem als mitjans de comunicació
perquè valorin com ja
el GEPEC era plenament conscient fa temps del perill i com, malgrat les
denúncies efectuades, no se li va fer cap cas per part de
l’Administració: ni de l’anterior Delegada de Medi Ambient,
MªJesús
Vila, ni de la directora de l’Agència Catalana de l’Aigua, Marta
Lacambra, tots subjectes d’un grau d’incompetència i de
passivitat que
freguen la prevaricació, pel fet de ser coneixedors d’un perill
evident
per a la salut pública i, malgrat això, no en van fer cap
actuació.
concretarem ara algunes de les dades de què informàvem a
la Generalitat
–Agència Catalana de l’Aigua en data 25-6-03 i que, degudament
ampliades, formen part del dossier informatiu que enviem ara al
Conseller de Medi Ambient en persona:
-A.
La conca de l’Ebre és la zona de Catalunya que rep més
abocaments
industrials directes a llera i sense sistemes de depuració
intermedis
de les substàncies més perilloses “del mercat”: Mercuri
(quasi cent
quilos a l’any), Percloroetilè (gairebé una tona a
l’any), AOX suma de
COP i altres compostos orgànics (més de vint mil tones a
l’any) –
procedents bàsicament de tres empreses: ERKIMIA de Flix, la
paperera
CELULOSAS DE LEVANTE de Tortosa i la fàbrica de colorants de
Móra.
–
B. L’Ebre assumeix quasi el 90 % dels abocaments de mercuri de
Catalunya, amb una quantitat exagerada per falta de sistemes de
depuració suficients i de tècniques més modernes
de fabricació.
– C. L’Ebre assumeix el 85
% dels abocaments de percloroetilè de Catalunya que va directe a
llera.
–
D. L’Ebre s’empassa el 60 % dels compostos orgànics persistents
que
conformen l’AOX (llarg llistat que inclou cloroform, HCB, tetraclorur
de carboni, PER, TRI, triclorobenzè …) de tots els abocaments
a llera
de Catalunya.
E-
Malgrat haver en la ribera del riu Ebre una quantitat
d’indústries
realment menyspreable en comparació a altres zones de Catalunya,
no hi
ha ni una sola zona que assumeixi tal quantitat de productes
tòxics
directament a llera com el riu Ebre. Malgrat això, les estacions
de
mostreig utilitzades per controlar l’aigua del riu –bàsicament
la de
l’Illa de Buda, – situada a les ximbambes del problema! – no detecten
paràmetres que facin superar els objectius de qualitat del medi
receptor. Evidentment, l’aigua i el recorregut ajuden a diluir i a
sedimentar, però les tones i tones de substàncies
tòxiques abocades fan
cap d’una o altra manera als organismes aquàtics i als
sediments, tal
com s’ha demostrat en aquest estudi de Flix.
F-
Cal considerar que aquests volums de substàncies contaminants no
tenen
en compte en absolut els abocaments irregulars i incontrolats, i que es
basen solament en volums reconeguts pels sistemes d’autocontrol o per
inspeccions, raó per la qual és fàcil deduir que
el volum real de
tòxics abocats es pot doblar o triplicar. A més a
més, es basen en
dades a partir del 2000, per la qual cosa preguem a l’Honorable
Conseller que ordeni al seu Departament que ens faci arribar els volums
tòxics abocats a l’Ebre en èpoques anteriors (per exemple
entre el 1990
i el 1995).
G-
És absolutament fals que la normativa legal no pogúes
impedir els
abocaments tòxics efectuats a l’Ebre. Tal com hem dit, hi ha
prou
referències en el Reglament de Domini Públic
Hidràulic perquè
l’Administració actués i obligués les empreses a
limitar la càrrega
tòxica abocada de les substàncies que ara formen part
dels sediments de
l’Ebre i que causen tanta alarma social i sanitària. La
responsabilitat
de no actuar ha estat únicament dels responsables del govern de
l’Estat
i de la Generalitat que han manat en aquests últims vint anys.
Posarem
alguns exemples:
- Art. 254 Punt 1: “Para
asegurar una protección eficaz de medios receptores respecto a
la
contaminación que pudieran ocasionar los productos contenidos en
los
vertidos se establece una primera relación de sustancias
elegidas en
razón de su toxicidad, persistencia o bioacumulación”.
Punt 3: “Las
autorizaciones de vertido limitarán rigurosamente
concentraciones de
las substancias figuradas en la relación I, a fin de eliminar
del medio
receptor sus efectos nocivos …” Art. 256: “En
ningún caso podrán autorizarse vertidos que afecten a los
acuíferos que
contengan sustancias de las figuradas en la Relación I”
- Entre
les substàncies que formen aquesta relación I hi ha els
compostos
organoclorats i altres compostos orgànics (AOX,
percloretilè …) i el
mercuri. No cal dir que en els sediments de l’Ebre se’n podem trobar de
totes les varietats, mides i colors. I no cal dir que la llei diu
clarament que està totalment prohibida una autorització
d’abocament que
creï concentracions en el medi receptor, que és precisament
el que ha
passat en els sediments de l’Ebre, sobre i sota la presa de Flix. I no
qüestionem la salut dels aqüífers de l’Ebre
perquè és un tema que
encara no s’ha estudiat de forma suficent però que potser el
vostre
Departament també hauria d’emprendre.
- És
evident que només per l’incompliment d’aquesta Llei hi ha prous
motius
per enviar a la Fiscalia a un bon grapat de funcionaris i
polítics
signants d’autoritzacions i vist-i-plaus improcedents en els darrers
vint anys.
Esperem
que amb la redacció d’aquest comunicat quedi clara
constància de
quantes vegades el GEPEC-ECOLOGISTES DECATALUNYA i alguns altres grups
ecologistes fan denúncies serioses i ben fonamentades sense que
se
n’obtingui per part de la societat civil i de l’Administració la
resposta adient per provocar els canvis i les solucions que la
seguretat dels ciutadans i el benestar mediambiental exigeixen.
Desitgem que el nou govern no caigui, com va fer l’anterior – per la
prepotència del poder i pel pas dels anys – en la mateixa
deixadesa.
+ informació:
GEPEC-Ecologistes de Catalunya
http://www.gepec.org/
gepec@gepec.org
977 342 604
