Penjat el 9 de novembre de 2016, per Cepa
El passat dimecres 26 d’octubre la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament va dedicar el seu espai a debatre sobre la contaminació dels sòls d’Ercros a Flix. Els grups parlamentaris de JS, C’s, SOC i el PPC havien signat una petició impulsada en paral·lel per la CUP-CC i CSP per demanar la compareixença del Director de l’Agència de Residus, Josep M. Tost, perquè informés sobre les actuacions que s’estan requerint al grup Ercros per al tractament dels espais afectats. Durant més d’un segle aquesta empresa química va produir una àmplia gamma de productes tòxics que no només es van acumular a l’embassament, sinó que van contaminar les més de 40 ha del recinte industrial a profunditats de fins a 12 metres. A més, antics treballadors de la factoria recorden haver transportat i abocat tones de residus amb compostos organoclorats i metalls pesants en diversos punts del municipi que no estan essent investigats.
Segons el director de l’ARC el tema està sota control. Ercros entregarà durant el proper mes els darrers estudis per a la caracterització de la contaminació del recinte industrial i durant el primer semestre de 2017 es desenvoluparà el pla d’actuació pertinent. El què preocupa al municipi de Flix, i així ho va expressar l’alcalde Marc Mur que també va comparèixer davant la Comissió, és que els estudis realitzats els fa una empresa pagada per Ercros i que l’ARC està sent poc exigent amb els resultats que n’obtenen. Segons aquests resultats parcel·les amb concentracions de contaminants que superen fins a 3 i 4 ordres de magnitud els límits permesos són classificades com de “risc acceptable per la població” només perquè segons diuen no hi ha receptors potencials. Però hi ha parcel·les en què la mateixa consultora diu que una persona només pot estar exposada 2 hores al dia a les emanacions de substàncies cancerígenes que surten del sòl, altres en què només és 1 hora i altres en què només són 25 minuts. Tot i amb això, no es considera necessari declarar-les “sòl contaminat” i per tant, exigir una actuació que tendeixi a eliminar la contaminació.
A la compareixença també hi va intervenir personal tècnic i científic (Joan O. Grimalt, Jordi Sunyer, Jordi Sierra i Marta Pujadas) que van argumentar des de diferents perspectives la manca de fiabilitat dels estudis realitzats i la necessitat de realitzat un estudi integral amb experts independents del recinte abans de prendre cap decisió parcial que hipotequi el futur dels terrenys i dels habitants de Flix i la Ribera. El Dr. Joan O. Grimalt va afirmar que aquest era probablement el pitjor cas de contaminació que pateix avui dia Catalunya i dels més importants a nivell europeu. Els contaminants que pretenen deixar enterrats al sòl són substàncies molt perilloses, prohibides per la Unió Europea de fa anys, i que no es degradaran durant generacions i es troben en unes concentracions i en unes quantitats que són esfereïdores segons els compareixents. A més, no hi ha garantia possible que en un futur les condicions de l’entorn no canviïn o que el factor humà no provoqui que es posin novament en ús uns terrenys que encara estaran molt contaminats, amb les greus conseqüències per la salut humana que això podria comportar. El Dr. Jordi Sierra per la seva banda, va afirmar que hi havia raons suficients per declarar la majoria de parcel·les com sòls contaminats, perquè s’estaven superant amb escreix tots els paràmetres normatius.
Tots els grups parlamentaris van expressar la seva preocupació per la situació i per la feble resposta administrativa que s’està donant al cas i van demanar al consistori de Flix i la resta de compareixents que en el termini més breu possible es formuli una proposta concreta de les actuacions que es considera que s’haurien de prendre per reconduir la situació.
Durant la comissió, que va ser seguida per la gent del municipi a través d’una pantalla instal·lada a les dependències municipals, també es va incidir diverses vegades en la insuficiència de la normativa amb la què s’està treballant en l’àmbit dels residus a Catalunya i la necessitat de procurar un canvi legislatiu que no permeti casos com el de Flix, el de Can Planes a Cerdanyola, el de Súria, Sallent i Balsareny al Bages, el de Vacamorta a Cruïlles, el de l’abocador de Tivissa o el de Corsa a Reus. El Director de l’Agència va acceptar la possibilitat de constituir una comissió de seguiment de la contaminació del sòl a similitud de la comissió que al seu dia es va crear per la descontaminació de l’embassament i a promoure aquest canvi legislatiu amb el suport de la comunitat científica de cara al proper any.
Enllaç al vídeo de la Comissió publicat a Canal Parlament:
http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/index.html?p_cp1=7801808
