Penjat el 20 d'octubre de 2024
Penjat el 20 d'octubre de 2024, per Julià Font
ROQUES ÍGNIES DE S’AGARÓ – CAMÍ DE RONDA (Itinerari geològic, ADENC-Sabadell, 12 octubre 2024)
Aquest itinerari geològic, sota el guiatge del geòleg Josep M. Nogué, és agraït i espectacular alhora. Es tracta també del millor indret català per a la iniciació en l’estudi de la cronologia d’emplaçament de roques ígnies. És espectacular perquè l’indret ho és en si mateix (el millor exponent de “costa brava”) i perquè la història d’inicis del segle XX li va atorgar valor afegit quan va esdevenir el racó cobejat de la burgesia catalana de l’època. L’any 1995, el conjunt fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Josep M. Nogué – Introducció històrico-geològica
L’itinerari és agraït perquè ens ofereix un alt valor patrimonial gràcies a les seves característiques d’accessibilitat, diversitat, estat de conservació i extensió de l’aflorament costaner. D’una banda, Josep M. Nogué ens ofereix una visió històrico-geològica de l’indret i puntualitzacions precises durant el recorregut. D’altra banda, amb l’objectiu de donar visibilitat geològica a aquest bocí de costa brava, l’any 2015 l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va completar la instal·lació de 14 indicadors geològics al Camí de Ronda de s’Agaró, seguint una iniciativa desenvolupada pel Centre de Geologia i Cartografia Ambiental de la Universitat de Girona. Un museu geològic a cel obert. Tot un goig intel·lectual.
Comparació de granits amb altres materials importats
Al llarg del recorregut, entre panoràmica i panoràmica, totes corprenents, es desgranen mots degudament comentats que a un mallorquí geològicament gens entenimentat li poden sonar a insult o flastomia: anfíbol, batòlit, episienita, fanerític, felsita, lampròfir, porfíric, riolita, travertí i un llarg etcètera. La dotzena de participants (ADENC, Sabadell) podem admirar la varietat de tonalitats de les roques granítiques, depenent de la seva composició i exposició als elements, així com observar el contrast de coloració dels dics de pòrfir granodiorític o lampròfir. També copsem que la mida dels cristalls granítics depèn del grau de celeritat del refredament de la roca; en general, però, el granit és el resultat del refredament lent. I com m’hagués agradat trobar un bocinet de pòrfir color púrpura per poder-lo lluir com ho feien els antics (per les seves connotacions règies o imperials); ai las, avui no tocava. Tanmateix, al final d’aquesta passejada geològica i amb la introducció inicial de Josep M. Nogué (vegeu “Un xic d’història del planeta” a continuació) tot va lentament “sedimentant” dins les nostres ments i, com diuen científics nord enllà, ampliant el “nostre cercle d’ignorància”.
- Gent ADENC (8 instantànies)
- Grans panoràmiques – Camí de Ronda (10 instantàmies)
- L’itinerari: Vegeu detalls d’aquest itinerari geològic, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció breu, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: ROQUES ÍGNIES-S’AGARÓ
Un xic d’història del planeta
Els temps geològics …
Si tenim present que les masses continentals es desplacen de manera que el «supercontinent» únic (Godwana) es fragmenta i se separa en diferents bocins que es van separant, molt lentament, fins a trobar-se en un altre punt de la superfície del planeta reunint-se en un nou «supercontinent» que es tornarà a trencar per donar nous continents … Aquest cicle geològic dura entre 200 Milions d’anys i 500 Milions d’anys, això vol dir que al llarg de la història del planeta (4.700 Milions d’anys), s’ha produït diverses vegades. A la zona del planeta on vivim el darrer cicle s’inicia fa uns 300 Milions d’anys, quan tots els continents estaven agrupats en un sol «supercontinent» (Godwana).
El xoc dels diferents fragments continentals havia produït el replegament dels sediments (roques sedimentàries plegades) que hi havia entremig dels fragments continentals. De vegades aquestes roques sedimentàries plegades van ser sotmeses a grans pressions per la confluència de fragments continentals modificant l’estructura o la composició de les roques sedimentàries esdevenint roques metamòrfiques formant serralades en el que en diem l’«orogènesi herciniana» en la que es van formar la Cordillera dels Apalatxes a la costa est d’Amèrica del Nord, les muntanyes de Noruega, les Illes Britàniques, Galícia, Costa occidental d’Àfrica, el Mato Grosso del Brasil i la base dels Alps, el Pirineu i les Serralades Costaneres de Catalunya entre altres indrets.
Aquesta gran compressió que va provocar el creixement d’aquestes serralades antigues finalment es va aturar i va iniciar una distensió i en el nucli d’aquestes serralades les roques metamòrfiques profundes, sotmeses a temperatures molt elevades, en descomprimir-se es van fondre formant grans bosses de magma que molt lentament es van anar refredant i solidificant sota mateix de cada un dels nuclis de serralada (ara fa uns 280 Milions d’anys).
La lenta erosió d’aquestes serralades i dels continents en general va produir els sediments que es van anar dipositant en els mars nous que s’obrien entre els nous continents que se separaven. En alguns casos noves compressions van replegar les noves roques sedimentàries en una nova «orogènesi alpina» que en els darrers 60 Milions d’anys s’han format l’Himàlaia, els Alps, el Pirineu, els arcs d’illes del Japó, sud-est asiàtic, Carib o la gran serralada de l’oest del continent americà, des de les Rocalloses als Andes. En altres casos els mars encara s’estan eixamplant com en el cas de l’Atlàntic. Cosa que ens fa pensar que aquesta orogènesi encara està en marxa com ho testimonien l’eixamplament progressiu de l’Atlàntic o l’activitat sísmica i volcànica d’aquestes serralades joves. De fet, aquesta orogènesi acabarà quan la costa oest d’Amèrica i l’orient asiàtic i l’Àfrica conflueixin en una gran serralada on ara hi tenim l’oceà Pacífic i tots els fragments continentals formin un nou «supercontinent».
(Josep M. Nogué, octubre 2024)
Roques magmàtiques o ígnies
En refredar-se el magma se solidifica formant roques ígnies i la roca resultant rebrà noms diferents segons on es solidifiquin i com ho facin. Si el magma es refreda lentament dins l’escorça continental en grans masses parlarem de roques plutòniques o intrusives i normalment es tracta de grans extensions (de centenars o milers de km²) que anomenem batòlits i que trobem al nucli de serralades antigues per sota de les roques metamòrfiques, si l’extensió superficial del batòlit és menor de 100 km² parlem d’stock. Segons la composició química rebrà diferents noms (granit, granodiorita, sienita, gabre, …). Si el magma surt, encara líquid, a la superfície del continent i es solidifica a l’exterior parlarem de roques volcàniques o efusives, segons la composició química i aspecte rebrà noms diferents (riolita, basalt, piroclasts, obsidiana, …). Si el magma es solidifica en el camí de sortida en una escletxa sense arribar a sortir a l’exterior parlem de roques hipabissals o filonianes que segons la seva composició química parlem de pòrfir granític, pòrfir granodiorític, lampròfirs, episienites, aplita …
Granits de s’Agaró
Les roques ígnies presenten quasi sempre una textura granular en la qual s’encaixen els diferents minerals que formen la roca. Si tots els cristalls tenen una mida similar i tots ells tenen una mida superior al cm parlem de textura pegmatítica, si tots els grans són de mida similar i tots ells de pocs mil·límetres observables a simple vista parlem de textura fanerítica, si els cristalls no es poden veure a simple vista però són visibles al microscopi òptic parlem de textura microcristal·lina, si no s’observen els grans no al microscopi òptic parlem de textura criptocristal·lina o vítria. En el cas que hi hagi grans de dues mides clarament diferents, uns cristalls grans i ben formats (anomenats fenocristalls) envoltats d’una pasta de grans molt més petits parlem de textura porfírica que és indicativa de dues fases de solidificació, una primera fase lenta que han permès créixer els fenocristalls i una segona fase de refredament molt més ràpid que ocasiona cristalls molt més petits. La textura porfírica és més freqüent en roques hipabissals o filonianes per bé que a s’Agaró el batòlit granodiorític també presenta textura porfírica.
(Josep M. Nogué, octubre 2024)
- 12 panoràmiques amb roques ígnies (Les roques grises, grandiorites, són les més abundants. En algun lloc, les grandiorites estan travessades per dics hipabissals).
Roques ígnies de S’Agaró
- Granodiorita porfírica: Batòlit de Granodiorita amb fenocristalls de feldespat potàssic empastats per grans més petits de feldespat, quars i biotita.
- Pòrfir granodiorític: Dic de textura porfírica i composició granodiorítica. D’aspecte molt semblant a l’anterior però omplint una escletxa de pocs metres de gruix.
- Lampròfir: Dic de textura porfírica format bàsicament per minerals foscos (verd fosc o negres) com els anfibols, l’olivina o la biotita.
- Aplita: Dic de textura fanerítica de gra molt fi, de vegades microcristal·lí de color clar (ocre clar) i composició granítica.
- Episienita: Granit alterat per la circulació per les escletxes d’aigües termals sobreescalfades i a elevadíssima pressió. Aquesta aigua renta la roca eliminant la major part del quars i alterant els feldespats que esdevenen ortosa de color rosat, formant una roca que s’assembla molt a una sienita (molta ortosa rosada, molt poc quars i poca biotita).
- Filó de quars: Escletxa reomplerta pel quars que arrosseguen les aigües termals sobreescalfades. D’aspecte blanc que destaca molt en les granodiorites grises, les episienites rosades o els lampròfirs verd fosc quasi negre.
- Enclavament: Restes de la roca metamòrfica encaixant del batòlit, aïllades dins la granodiorita amb un aspecte d’illots més foscos, com taques irregulars de desenes de centímetres.
- Travertí: Roca sedimentària calcària ocre clara molt porosa que trobem en façanes columnes o escales i construccions adjacents al camí de ronda. Aquestes roques provenen de pedreres de Porqueres. No tenen res a veure amb les roques de la zona.
- Calcària nummulítica: Roca sedimentària calcària grisa o ocre amb abundants fòssils de nummulits que trobem en alguns elements de les construccions adjacents al camí de ronda. Aquestes roques provenen de pedreres de Girona (pedra de Girona). No tenen res a veure amb les roques de la zona.
- Geòtop 358 – Roques granítiques de s’Agaró
- Geozona 362 – Formes granítiques de l’Ardenya
(Josep M. Nogué, octubre 2024)
Pel Camí de Ronda …
Per saber-ne més
S’AGARÓ i Camí de Ronda
- A peu pel Baix Empordà
- Camí de Ronda: De s’Agaró a Sa Conca
- 100 anys d’estiueg i glamur: la història de s’Agaró
- Escapada amb nens
ROQUES GRANÍTIQUES DE S’AGARÓ (mots clau, Viquipèdia)
- Batòlit: Un batòlit (del grec: bathos, fondària + lithos, roca) és una massa extensa de granitoides[1] que s’estén durant centenars de km[2] i cobreix més de 100 km²[3][4] en l’escorça terrestre.
- Carbonífer: El Carbonífer és el període geològic que començà fa 358,9 ± 0,4 milions d’anys i s’acabà fa 298,9 ± 0,15 milions d’anys.
- Diàclasi: La diàclasi (del grec «διά» dia, ‘a través de’, i klasis, ‘trencament’) és una fractura en les roques en què els fragments no es desplacen, sinó es mantenen en la posició inicial, i que es tradueix en una superfície de discontinuïtat sovint micromètrica o virtual que travessa la roca, causada per refredament en les roques ígnies o per relaxament d’esforços en les roques sedimentàries.
- Dic: En geologia, un dic és una formació d’ígnia intrusiva de forma tabular. El seu gruix és generalment molt menor que les seves restants dimensions i pot variar d’alguns mil·límetres fins a molts metres, mentre que la seva extensió lateral pot assolir molts quilòmetres. Un dic travessa capes o cossos rocosos preexistents, la qual cosa implica que un dic és sempre més recent que la roca en la qual està contingut.
- Disjunció esferoidal: Procés de meteorització, principalment física, d’una roca, caracteritzat per una esquerda superficial amb formació d’escates en forma de capes primes, concèntriques, paral·leles a la superfície de la roca, a manera de capes de ceba.
- Episienita (roca) (colors rosats o vermellosos): Roca formada per l’alteració hidrotermal del granit solidificat.
- Erosió diferencial: El desgast desigual del terreny en funció de la duresa dels materials que el componen; aquests ofereixen una resistencia desigual als agents erosius.
- Felsita: S’anomena felsita a roques ígnies de gra fi compostes principalment de quars i feldspat. La felsita es caracteritza pels seus colors que van del blanc al gris clar i del rosat al marró clar.
- Fenocristall: Un fenocristall (del grec: phainein brillar) és un cristall d’una mida que sigui visible a ull nu.[1] Hi ha fenocristalls amb mides que van des d’un mil·límetre a deu centímetres. Sinònims: megacristall, porfiroblast, fenoblast, macrocristalls.
- Filonià (roca): Les roques filonianes, subvolcàniques o hipoabissals són un tipus de roca magmàtica que s’ha refredat a l’interior de l’escorça terrestre, entre poca fondària i fondària mitjana. La mida dels seus grans és intermèdia. El magma troba un lloc per on penetrar, quan s’atura inicia la solidificació junt a les roques circumdants. Les roques filonianes inclouen la dolerita i el pòrfir.
- Geòtop: Un geòtop és un espai que conté elements geològics (roques, estructures o formes d’erosió, entre altres) d’especial interès per a reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada.
- Granitoide: Un granitoide és un terme genèric per a una categoria diversa de roques ígnies de gra gruixut que consisteixen predominantment en quars , plagioclasa i feldspat alcalí .
- Granodiorita: La granodiorita és una roca ígnia intrusiva de la família del granit i d’estructura holocristal·lina. Està composta per quars, plagiòclasi (del tipus oligòclasi o andesina) i feldespats.
- Hercinià: Els termes “Hercinià” i “Varisc” es consideren equivalents i es refereixen a l’episodi orogènic que va tenir lloc des del Devonià Superior fins al Carbonífer Superior.
- Hipabissal (roca): Aquest terme s’aplica a roques ígnies intrusives que han cristal·litzat sota condicions intermèdies entre les roques plutòniques i les volcàniques.
- Intrusió: En geologia, una intrusióés un cos de roca ígnia que ha cristal·litzat a partir d’un magma ubicat sota la superfície terrestre. Els cossos de magma que es solidifiquen subterràniament abans que surtin a la superfície es diuen plutons, anomenats així per Plutó, el déu romà de l’inframon.
- Lampròfir: Les roques lamprofíriques[1] o lampròfirs són un grup de roques filonianes o hipabisals de textura porfiritica.
- Leucogranit: El leucogranit és una roca ígniagranítica de color clar que gairebé no conté minerals
- Meteorització (roca): La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics, processos físics, biològics o bioquímics que provoquen el trencament, l’esmicolament i la disgregació de roques.[1] És un fenomen que es produeix al lloc i que no implica moviment, a diferència de l’erosió, amb la qual no s’ha de confondre.
- Neogen: El Neogen és un període geològic del Cenozoic que comprèn el Miocè i el Pliocè. El període Neogen segueix el període Paleogen i precedeix el període Quaternari. Va des de fa 23,03 ± 0,05 milions d’anys fins fa 2,588 milions d’anys. Antigament també incloïa el Plistocè i l’Holocè, actualment classificats dins el Quaternari.
- Paleozoic: El Paleozoic és l’era geològica que començà fa 538,8 ± 0,2 milions d’anys i s’acabà fa 251,902 ± 0,024 milions d’anys.
- Permià: El Permià és un període geològic que començà fa 298,9 ± 0,15 milions d’anys i acabà fa 251,902 ± 0,024 milions d’anys. El Permià segueix el Carbonífer i està seguit pel Triàsic. El final del període està marcat per una extinció massiva, anomenada extinció permiana, que és l’extinció massiva més gran de la història de la Terra.
- Pliocè: El Pliocè és una època geològica que s’estén des de fa 5,3 milions d’anys fins fa 2,588 milions d’anys. Com a segona època del període Neogen, el Pliocè segueix el Miocè i precedeix el Plistocè.
- Plutònica (roca): Les roques plutòniques o roquesintrusives són les que es formen a partir d’un refredament lent, a gran profunditat i grans masses del magma. Són un dels dos tipus en què es classifiquen les roques ígnies en funció del seu origen. S’oposen així a les roques volcàniques o extrusives, que es formen en solidificar-se el magma ( lava ) que emergeix a la superfície de l’ escorça terrestre , entrant en contacte abrupte amb l’atmosfera o cossos d’aigua.
- Pòrfir: El pòrfir[1] és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma. El nom li ve donat pel seu color púrpura (porphyra) distintiu. L’ús del pòrfir es remunta a les antigues civilitzacions assiriobabilòniques i egípcies. També s’usà a l’antiga Roma, on se li donaven connotacions règies en associar-lo a la púrpura imperial.
- Pòrfir granític: En ser la pedra més dura que hi ha,[3] a Catalunya va ser usat a la tomba de Pere el Gran,[3] ubicada a Santes Creus, i a la Sagrada Família ha estat usat en l’altar i en les quatre columnes corresponents al transsepte i a l’absis que suporten el cimbori.
- Pòrfir granodiorític (granodiorita): És una roca ígnea intrusiva del granit i d’estructura holocristal·lina (quars, plagiòclasi, feldespats, mica biotita i hornblenda; la mica en cristalls octogonals, l’hornoblenda en forma d’agulles de cristall.
- Quarsdiorita: Les quarsodiorites són roques ígnies plutòniques que presenten un contingut de quars entre el 5 i el 20%, mentre que l’índex feldespàtic es troba entre un 90 i un 100%.
- Quaternari: El Quaternari és el període geològic que començà fa 2,58 milions d’anys i encara dura.
- Sauló: El sauló o gravella és la sorra que resulta de la descomposició dels granits.
- Serralada Costanera Catalana / Serralada Litoral: La Serralada Litoral Catalana és una unitat de relleu de Catalunya. Forma part de les Serralades Costaneres. Se situa en paral·lel a la costa. L’eix principal discorre entre el riu Foix i el golf de Roses. De nord a sud, la Serralada Litoral comprèn les serres del Montgrí, les Gavarres, el Massís de l’Ardenya, la Serra de Marina, el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, la Serra de la Conreria, Collserola, el Garraf.
- Textura granular: Es defineix pel caràcter equidimensional dels grans minerals.
- Textura porfírica: Dit de l’estructura de la roca ígnia formada per fenocristalls que es destaquen sobre una matriu. (DIEC2)
- Torre rocallosa: Les torres rocalloses, també anomenades torres rocoses o tors, són formacions granítiques de gran tamany formades per blocs de granit apilats els uns sobre els altres en forma de columna. Tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, i s’han format a partir de nuclis de granit no alterats que han resistit a la meteorització química mentre que els materials que tenien al voltant s’han erosionat. (Mapes de Patrimoni Cultural, DIBA)
