Penjat el 28 de febrer de 2018, per David López Bosch
El dissabte 10 de febrer, l’ADENC va organitzar una sortida ornitològica als Estanys d’Ivars i Vila-sana, a la recerca de la mallerenga de bigotis. Aquell dia de carnestoltes, els apuntats a l’activitat ens vam posar les nostres millors disfresses d’ornitòlegs i a les 8 i mitja del matí ja enfilàvem cap a Linyola, on havíem quedat amb el seu guia.
Aquest no era altre que Xavier Escobar, educador ambiental i ornitòleg sabadellenc, que havia fet anar al grup a Linyola, ja que recentment s’hi havia vist un grup de sisons i no es volia perdre l’oportunitat de veure aquests ocells esteparis tant amenaçats a Catalunya. I així, quasi al sortir del poble de Linyola vam trobar un grup d’uns 45 sisons que pasturaven tranquil·lament en un camp proper. Allà ens hi vam estar una bona estona observant els sisons fins que aquests van aixecar el vol, oferint un espectacle magnífic. Tanmateix, la sortida se suposa que era als Estanys d’Ivars, i un grup llunyà de fredelugues ens va avisar que ja era moment d’anar tirant cap a l’aiguamoll.
Un cop a lloc, el Xavi explicà una mica la història de l’estany. L’Estany d’Ivars és d’origen endorreic (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al mar sinó a una depressió on s’hi formen estanys o aiguamolls) i les seves aigües són més aviat salobroses. Amb la construcció del Canal d’Urgell el 1861, gran part de l’aigua dels voltants va anar a parar a l’estany convertint-lo en l’estany interior més gran de Catalunya. Això el va convertir en un centre d’oci, cultural i econòmic per a la gent dels voltants fins al 1951 quan, en contra de la voluntat popular, es va dessecar l’estany (Proyecto de Saneamiento) per a expandir els conreus de la zona.
Tanmateix, l’Estany d’Ivars i Vila-sana va seguir ben viu a la memòria de la gent, i les iniciatives de recuperació ja comencen l’any 1976 (endevineu perquè?). El 1993 es signà el protocol de recuperació de l’estany entre els Ajuntament d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, i el 2005 es van començar les obres de recuperació de les zones lacustres. L’emplenament de l’estany finalitzà el 2009, moment a partir del qual vam poder gaudir de l’Estany d’Ivars i Vila-sana que tenim ara.
Tot i aquesta història una mica turbulenta, l’estany és actualment un oasis humit de biodiversitat enmig del Pla d’Urgell. Només arribar, ja vam poder escoltar el cloqueig típic de les cigonyes de l’estany. A l’estany hi han instal·lades vàries plataformes on vàries parelles de cigonyes blanques hi fan el niu i hi crien cada any. Tot i que les cigonyes són animals espectaculars per la seva mida i els seus nius immensos, la autèntica joia de l’estany és la mallerenga de bigotis un petit ocell molt esquiu, que viu entre els joncs. De fet els Estanys d’Ivars i Vila-sana és l’únic lloc de Catalunya on es coneix que aquest ocell hagi criat.
L’excursió va seguir, passant per diferents observatoris on podíem gaudir de les diferents aus de l’estany. Corbs marins, gavians argentats, gavines vulgars, ànecs collverds, xarxets i una gran quantitat de cullerots són algunes de les espècies més abundants que vam veure. Tanmateix, també vam poder observar alguns xibecs, morells cap-rojos i un ànec cuallarg. En la distància també observàvem cabussets i cabussons emplomallats submergint-se constantment a l’aigua.
Tot i que la profunditat de l’estany és massa per a que hi abundin els limícoles, vam tenir la sort d’observar un becadell que es pensava que estava camuflat, i vam sentir uns quants rasclons entre les canyes. Els rapinyaires també ens van oferir un espectacle força espectacular, amb arpelles i milans reials sobrevolant-nos ven a prop a mesura que avançàvem, així com la gavina menuda, que ens va delectar amb les seves acrobàcies per sobre de l’aigua.
A mesura que anava baixant el sol, vam anar perdent l’esperança de veure a la mallerenga de bigotis, aquell no va ser el nostre dia. Tanmateix, l’estany encara ens reservava una sorpresa final. Quan el sol ja s’estava ponent vam poder veure com arribava un grup d’unes 1000 gralles que volaven per sobre l’estany buscant el lloc adient per a passar-hi la nit. Els seus vols vertiginosos i el xivarri que feien va fer que mereixés la pena aguantar fins tant tard. I per si encara no n’haguéssim tingut prou, quant ja marxàvem vam tenir l’oportunitat de veure un mussol banyut que començava la seva ronda de cacera nocturna. El final adient per un dia d’ocelleig fantàstic!
A continuació teniu el llistat d’ocells que vam observar:
Sisó – Tetrax tetrax
Oca vulgar – Anser anser
Xarxet comú – Anas crecca
Ànec collverd – Anas platyrhynchos
Ànec cuallarg – Anas acuta
Ànec cullerot – Anas clypeata
Ànec griset – Anas strepera
Xibec – Netta rufina
Morell cap-roig – Aythya ferina
Cabusset – Tachybaptus ruficollis
Cabussó emplomallat – Podiceps cristatus
Corb marí gros – Phalacrocorax carbo
Agró blanc – Casmerodius albus
Bernat pescaire – Ardea cinerea
Cigonya blanca – Ciconia ciconia
Milà reial – Milvus milvus
Arpella vulgar – Circus aeruginosus
Aligot comú – Buteo buteo
Rascló – Rallus aquaticus
Polla d’aigua – Gallinula chloropus
Fotja vulgar – Fulica atra
Fredeluga – Vanellus vanellus
Becadell comú – Gallinago gallinago
Gavina menuda – Hydrocoloeus minutus
Gavina vulgar – Chroicocephalus ridibundus
Gavià fosc – Larus fuscus
Gavià argentat – Larus michahellis
Colom roquer – Columba livia
Tudó – Columba palumbus
Tórtora turca – Streptopelia decaocto
Mussol banyut – Asio otus
Blauet – Alcedo atthis
Picot verd – Picus sharpei
Titella – Anthus pratensis
Cuereta blanca – Motacilla alba
Pardal de bardissa – Prunella modularis
Pit-roig – Erithacus rubecula
Bitxac comú – Saxicola rubicola
Merla – Turdus merula
Rossinyol bord – Cettia cetti
Mosquiter comú – Phylloscopus collybita
Mallerenga blava – Cyanistes caeruleus
Mallerenga carbonera – Parus major
Garsa – Pica pica
Gralla – Corvus monedula
Estornell – Sturnus sp.
Pardal comú – Passer domesticus
Pinsà comú – Fringilla coelebs
Verdum – Chloris chloris
Repicatalons – Emberica schoeniclus