Vacamorta o la no democràcia

Penjat el 30 de març de 2005, per ecologistes

Estem a Europa, almenys aquesta és la voluntat dels ciutadans. Doncs bé, resulta que –entre moltes altres qüestions- almenys en gestió de residus no estem a Europa, no se sap ben bé a on estem. A Holanda, per exemple o a Polonia, inclòs, únicament un 20% dels residus que es generen van a tractament finalista, o sigui van a abocadors. El 80% dels residus es reciclen , es reutilitzen o es redueix la fabricació i consum de productes que poden generar residus.

A Catalunya, però, van a tractament finalista, o sigui a abocador o incineradora el 80% dels residus que es generen. Això sí: tenim contenidors de models i colors diferents i als nens a les escoles sel’s explica què han de fer amb els residus, on els han de col•locar, etc. Com si fos un teatre perquè la majoria d’aquests residus acabaran allà mateix: a l’abocador o a la incineradora. Pot acabar sient un teatre macabre donat que cada cop caldran més abocadors i més incineradores i això –entre altres- pot soposar un greu perill per a aquests mateixos nens.

Així les coses, els abocadors són una qüestió de interès nacional prioritari: si no és redueix, ni es recicla ni es reutilitza, no queda més remei que abocar i per tant no queda més remei que anar foradant pais; s’ompla un abocador i se’n fa un altra fins que s’ompla i així anar fent.

L’abocador de Vacamorta, n’és un bon exemple de tot plegat, també per entendre com n’és de prioritària aquesta instal•lació que s’ho pot saltar tot a la torera mentre continuï funcionant. L’abocador de Vacamorta va nèixer no com a projecte de abocador en sí mateix sinó com a projecte per a restaurar els clots formats per les activitats extractives. Costa de creure, però va anar així: les empreses extractives varen demanar que es poguessin tapar els clots amb residus i no amb terres de la pròpia activitat. També podien haver demanat que es naturalitzessin els clots, o sigui deixar.los de manera que hi pogués creixre la vegetació i es formessin les basses pròpies de una zona humida gràcies a les aigües subterrànies que hi ha, però no, volien tapar els clots amb residus, vés a saber perqué.

Per més inri, no només va passar que varen reblir amb residus sinó que a més varen extreure 2 milions de metres cúbics de terra perquè encara n’hi cabessin més. El resultat d’això és que les terreres ja no són terreres són abocador; la terra sobrant que és molta es clar, donat que el forat de l’abocador es enorme, s’ha utilitzat per tapar les basses que hi havia, el camí s’ha asfaltat, la vegetació s’ha destrossat, el jaciment paleontològic –només d’onze milions d’anys, no cal patir- ara ja està destruït…i les terreres estan únicament en el nostre record, com les basses, els ocells, els peixos, etc…o sigui el que era una zona humida per preservar, no un abocador de residus industrials per patir-ne les conseqüències.

Tant n’és de prioritari l’abocador, i no només per a la administració, que resulta que tot i que es va guanyar per sentència ferma que es tanqués doncs està situat a menys de 2000 metres de la població, el varen tornar a obrir. ¿No ho sabien que un abocador és una instal•lació molesta, insalubre, nociva i perillosa i que no podia estar a 450 metres de la població més propera?

Es veu que ha calgut esperar més de quatre anys perquè l’administració sapigués que el forat gràcies al que s’ha pogut fer l’abocador es ilegal. Costa de creure que l’Ajuntament que va fer el Pla d’Urbanisme on es diu que no es poden extreure terres a menys de 1000 metres de la població hagi deixat extreure’n dos milions de metres cúbics sense dir ni mú. L’Ajuntament anterior i l’actual es clar, resulta que vol fer les coses tant ben fetes que es passa la vida assessorant-se. Però mentre l’Ajuntament s’assessora el forat es continua fent. Esperem que quan el forat estigui fet del tot, l’Ajuntament ja estigui assessorat per saber ben segur del tot i tots ben convençuts que aquesta obra magna monumental no s’hagués tingut que començar mai de la vida.

I si no digueu-me a qui carai estem fent el favor: a la llei de residus que no s’aplica? A les terreres que estem destroçant? Als veïns que hem de suportar pudors, incendis, un paisatge destroçat, les carreteres plenes de camions amb residus, els lixiviats amunt i avall…?

Catalunya no aconseguirà arribar al 20% de residus de tractament finalista, mentre hi hagi aquest tipus de pràctiques. Perquè esforçar-se en reduïr, reciclar i reutilitzar si hi ha abocadors com el de Vacamorta que tot i ser ilegals continuen funcionant?. Aquí la llei que és la materialització de la democracia, no val ben bé rés quan es tracta de que es pugin perjudicar els interessos d’uns quants. La manca de democracia, equival a saltar-se lleis i sentències, a fer-se el longuis davant de lleis i sentències i també equival a la manca de medi ambient, perquè les lleis resulta que també es fan per preservar el nostre futur.

Zeta Figa Sastregener

Secretària

PLATAFORMA ALTERNATIVA A L’ABOCADOR DE CRUÏLLES. PAAC