ELS PÈLAGS DE VILOBÍ

Passejada pel cor del Penedès; terreny agrícola que ens permetrà conèixer les grans tolles de les guixeres de Vilobí del Penedès i les plantes que els humans han festejat i domesticat: figueres, garrics, ullastres, etc. Breu introducció a la vinya i a la fil·loxera.

DADES
▶️ Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER.
▶️ Guiatge: Romà Rigol, naturalista. Romà és un enamorat del medi natural i practicant del que s’anomena “slow mountain”; caminar pausat i reflexió continuada. Una delícia escoltar els seus comentaris i intentar esbrinar una resposta coherent a les preguntes informades que formula. Vegeu el seu bloc: a lluc de cuc
▶️ Participants: 10 (socis i no socis).
▶️ Punt de trobada (com arribar-hi): Casa de la Vila (Vilobí del Penedès). Plaça de la Vila (aparcament).
◼︎ Amb cotxe (des de Barcelona): Autopista AP7 – Direcció Tarragona – Sortida Vilafranca del Penedès nord – Ronda nord de Vilafranca – Seguir recte vers Guardiola i Vilobí del Penedès.
▶️ Punt de sortida i arribada del recorregut: Aparcament (Plaça de la Vila)
▶️ Climatologia: Dia de tardor, molt lluminós; calorós inclús.
▶️ Avituallament: Sortida de tot el dia. Aturada per fer un mos al migdia contemplant l’espectacle de les vinyes de la contrada.
◼︎ Esmorzar (si es va en temps de sobres): a la mateixa Plaça de la Vila, davant l’Ajuntament hi ha el Bar-restaurant Centre Cívic Jaume Via. Lloc de trobada de la gent de la contrada i ciclistes passavolants, entre d’altres. Esmorzar de forquilla si és del teu gust (inclús caragols!). Cuina casolana.
◼︎ Aigua: No hi ha punts d’aigua potable en tot el recorregut.
Gent ADENC en 10 imatges …

RECORREGUT
A pas pausat es camina per dins del poble de Vilobí en direcció als pèlags. La mirada és atenta a qualsevol aspecte de la flora. En un hortet s’observa una enorme tabaquera (Nicotiana tabacum); també es pot veure vora algunes vinyes com a atractiu d’insectes. Es passa per davant del petit museu de geologia. Sortint del poble apareixen els grocs de l’Olivarda (Inula viscosa L.) i de l’Esquitxagossos (Ecballium elaterium); aquesta genera records d’infantesa. Aturades intermitents per comentar la diferència entre els ullastres (Olea oleaster) i les oliveres (Olea europaea L.); també per fer un comentari sobre la Mèlia (Melia azedarach L.) o els garrics (Quercus coccifera). En un tres i no res hem arribat a l’entrada del Parc dels Talls, el nostre objectiu de la passejada.

Dins el parc, amb ecosistemes variats, es generen aturades freqüents i converses entenimentades de tota mena: des de l’explotació del guix, passant per la diversitat de vegetació que es genera a redós dels pèlags; des de canyes (Arundo donax L.), canyissos (Phragmites australis) i jonqueres (Juncus sp) a plantes ja domesticades com figueres (Ficus carica L.), figueres de moro (Opuntia maxima), atzavares (Agave americana L.) o la Iuca (Yucca sp). Entre conversa i conversa es va de pèlag en pèlag fins al Pèlag Gran. Aquest indret és aprofitat pels visitants per prendre el sol, saltar a l’aigua des dels penya-segats o simplement gaudir del joc de l’aigua.

Sortint del Pèlag Gran es travessa per la muntanya de Can Sogues, entre pinar i matolls de garric, en direcció a Vilobí. El grup avança ara pel marge de les vinyes a l’altura de Cal Pau Miret. La panoràmica de vinyes ens indica que som al cor del Penedès. És el moment apropiat per fer el mos preceptiu del migdia, la vista posada al mar de vinya. Descansats, es procedeix a visitar la vinya més de prop. Romà ofereix una més detinguda i atenta mirada a l’entorn més proper: la vinya (Vitis vinifera L.), el seu cultiu i explotació. Satisfeta la curiositat de tothom s’inicia el camí de tornada amb la descoberta de fruits de tardor dels servers (Sorbus domestica), aranyoners (Prunus spinosa L.), dels arçs blancs (Crataegus monogyna) i dels codonyers (Cydonia oblonga Mill.), entre d’altres. Entrada a Vilobí i fi del recorregut a la Casa de la Vila.

♻️ Descripció més detallada i imatges del recorregut (mapa, km, desnivells, temps en moviment, imatges, etc.):
◼︎ Ruta wikiloc d’Esporqueret: Els Pèlags de Vilobí (circular)
Recorregut en 12 imagtes …

LA FLORA DE LA CONTRADA (Selecció breu i destacada)
Aquestes dues plantes han captat l’atenció d’Esporqueret.
Ecballium elaterium
Esquitxagossos
Una planta vora-camins. Aquesta planta rastrera ocupa terrenys erms prou nitrogenats en climes càlids. Les seves flors groguenques donen pas a un fruit ovalat, pilós i carnós que, en arribar a la seva maduresa, esclata al mínim contacte. És la seva estratègia de dispersió de llavors. Des de ben petit aquesta planta sempre em va cridar l’atenció; els seus fruits en forma de cogombret semblen projectils a reacció! Altrament, l’esquitxagossos és un poderós purgant (per via interna; no gaire recomanable però) i, de forma elaborada i per a friccions, un remei tradicional contra el reuma, gota i dolors diversos. Sembla que ja era ben coneguda dels metges egipcis.

Vitis vinifera
Cep, Vinya
És la planta estrella; som al cor del Penedès. Situats dins les vinyes de Cal Pau Miret, Romà ens ofereix una extensa explicació del conreu de vinya. Observem la vinya jove (tardarà 3 anys a ser productiva). La plantació es fa amb plançons d’arrels americanes empeltades amb aparell aeri europeu. Solució imaginativa al problema de la fil·loxera; aquest insecte (Daktulosphaira vitifoliae) ataca les arrels autòctones, però no les arrels del cep americà. A Amèrica es produeix el fenomen invers; la fil·loxera ataca la part aèria de la planta. Observem també que actualment les noves vinyes són sempre emparrades en fileres (guies de sarments) per poder fer la verema de forma mecanitzada. La diferència entre els ceps emparrats i els arboris, vinyes sènior, és palesa. Naturalment, això és una simplificació; la forma ideal dels ceps dependrà de la destinació de producció, sigui per a raïm de taula o sigui per a vi.

COLORS DE TARDOR
Una mostra parcial de les espècies observades durant aquesta diada botànica d’inicis de tardor.
Blaus
Grocs
Varietat colors
Verds
Vermells
Fruits de tardor

Amb la tardor vindré
…
L’estiu s’allargà molt
i tant de sol m’ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
…

(Miquel Martí i Pol, fragment)
Miquel Martí i Pol (2008): Poesia completa. Barcelona: Edicions 62 (p.89-90).
Barcelona: Edicions 62, 2008.
Pàg. 89-90