1. La celebració d’un esdeveniment d’aquesta magnitud comporta, per se,
un impacte innegable en el territori en què es desenvolupa. Aquests impactes
poden ser de diversa índole i es poden classificar en el temps: les setmanes
prèvies al ral·li pròpiament dit, els dies del ral·li i els dies posteriors.
2. Les incidències detectades també podem agrupar-les segons els
aspectes afectats: medi natural, xarxa viària, vida quotidiana, guanys
econòmics. En aquestes incidències s’ha de valorar els criteris
organitzatius i els criteris de plantejament més global sobre l’activitat en
si.
3. La comarca del Priorat té una xarxa viària que s’adequa, amb encerts
i mancances, a una orografia determinada i a una població que, entre els 24
pobles no arriba a 10.000 habitants i que presenta una mobilitat regular
determinada per la seua activitat.
A partir de la relació entre els punts precedents, podem fer una
valoració des de l’òptica de la Plataforma i dels seus objectius.
La mobilitat normal de les setmanes prèvies al cap de setmana 28-30
d’octubre es va veure afectada en nombroses ocasions amb talls de
carreteres, no previstos ni anunciats amb antelació. Això, entre altres
efectes i, a tall d’exemple, va provocar retards i destorbs al transport
escolar, transport dels minusvàlids que es desplacen al taller ocupacional,
transport d’algun tractor carregat de verema dels darrers dies de la
campanya, accessos a cases rurals amb molèsties per als hostes, etc.
Durant aquestes setmanes la grava escampada per les carreteres
usades per a fer entrenament no va ser netejada.
L’accés a les finques agrícoles de determinades zones es va veure
afectat.
Durant els dies previs, amb més presència i entrenaments, hi va
haver problemes de comunicació amb els telèfons mòbils en les zones properes
al desplegament.
Els dies concrets del ral·li (no oblidem que, a més, coincidia amb
el pont de Tots Sants) l’allau de cotxes i gent que va desplaçar-se al
Priorat va comportar una massificació importantíssima. Segons informació
provinent dels mossos d’esquadra, al Molar, el dia 29 a primera hora del
matí els cotxes a la vorera de la carretera ocupaven més de 5 Km. Es
calculava unes 25.000 persones, en aquest sol poble. La mateixa organització
va suspendre un tram per qüestions de seguretat.
Aquest mateix dia es va tallar la carretera nacional 420 direcció
Reus, sense avisar prèviament l’ajuntament de Falset. Aquell mateix dia les
comunicacions per Internet no van funcionar correctament.
Molts propietaris agrícoles que tenen els camps prop de les
carreteres van veure envaïts els seus camps per tendes, persones,… tot
sense que ningú els demanés permís per a res. Més d’un cep i d’un arbre van
veure’s aixafat o amb branques trencades.
Els ajuntament van rebre molt poca informació i en algun cas van
haver de ser els ajuntaments afectats per trams de carretera tallats els que
van haver d’acudir a l’organització per tal de rebre una informació més
correcta i per a rebre passis d’accés que possibilitessin els veïns poder
moure’s. Va haver casos en què aquests passis els van ser facilitats per
altres pobles i no per l’organització.
Els dies posteriors quedava palesa la manca de civisme i respecte de
molta de la gent assistent. L’organització aconsella deixar la brutícia al
costat de la carretera en bosses que es recullen. Cert que es van recollir.
Però ni tota la brutícia estava tan ben deixada (n’hi havia molta a segona
línia, entre les herbes, i encara n’hi ha força…) ni es va recollir
posteriorment amb la suficient celeritat. Algun dels WC mòbils que s’hi van
instal·lar es van trobar tombats amb els excrements escampats.
No ens consta que hi hagi cap compensació als municipis pel fet que
aquesta prova, privada, es desenvolupi en els seus termes. Els beneficis
econòmics que es puguin derivar de la venda de productes als seguidors són
relatius, ja que també es desplacen camionetes de venda ambulant (sense
camionetes de neteja, això no).
D’altra banda, quan des de les administracions es fan campanyes per
a l’estalvi i de conducció racional, quan des de la societat civil es
reclama abaratir el preu del combustible, cada dia més escàs, quan se’ns fa
evident que el model de creixement ha de canviar radicalment si no volem
autodestruir-nos, trobem injustificable que encara es promoguin aquesta mena
d’activitats que contradiuen de manera flagrant qualsevol criteri de
sostenibilitat.
Per tot això, pensem que un esdeveniment d’aquestes
característiques, organitzat com ho està i, sobretot, d’aquestes dimensions
produeix un impacte al nostre territori que no és assumible ni pel medi
natural, ni per la mobilitat i desenvolupament normal de les persones que hi
vivim.
Malgrat tot, i atès que els interessos en joc passen pel damunt de
les consideracions que acabem de fer, caldria que des de les administracions
implicades s’exigís, com a condició sine quanon, la millora substancial de
determinats aspectes:
1. Durant els dies previs: evitar talls de carreteres en determinades
hores, limitar-los al màxim i avisar la població i els ajuntaments amb la
suficient antelació.
2. Establir punts de recollida molt ben senyalitzats que es netegin
ràpidament a l’acabar la prova i diàriament la grava mentre duri
l’entrenament.
3. Demanar permís als propietaris que es puguin veure afectats pel
públic o l’organització general de la prova.
4. Augmentar el control del públic assistent
5. Compensar de manera justa i ràpida tots els afectats. Pensem que cal
exigir una mena d’ecotaxa per a activitats d’aquesta mena. |
Penjat el 8 de novembre de 2005
