Penjat el 13 de novembre de 2005
Penjat el 13 de novembre de 2005, per ecologistes
Còpia de l’article que hem enviat a la revista USERDA i que apel·lant al dret de rèplica hem demanat la publicació íntegra del nostre article en resposta al publicat per la Revista Userda NÚM. 15 / II ÈPOCA / 17 D’OCTUBRE DE 2005 Pàgina 6 titulat:
PENSAMENT VERD / Topant de cap
D’espais naturals, municipis, nuclears, petrolieres, eòlica i grups ecologistes
signat pel Col·lectiu Userda
D’espais naturals, municipis, nuclears, petrolieres, eòlica i grups ecologistes
signat pel Col·lectiu Userda
| PREÀMBUL
Per poder entendre la incongruència i la voluntat de confusió que traspua l’article publicat en aquesta revista NÚM. 15 / II ÈPOCA / 17 D’OCTUBRE DE 2005 Pàgines 6 titulat PENSAMENT VERD / Topant de cap D’espais naturals, municipis, nuclears, petrolieres, eòlica i grups ecologistes i signat pel col·lectiu Userda, cal per força entrar en antecedents i citar amb noms i cognoms alguns dels popes d’aquest grup. Ens referim a vells coneguts nostres com Pep Puig, Santi Vilanova i altres vinculats….
L’animadversió d’aquestes persones amb el GEPEC procedeix del moment en què per part de la Generalitat de Catalunya es decideix potenciar l’energia eòlica tot deixant en mans de les empreses la ubicació de les centrals. Fóra com si la instal·lació d’indústries en un territori es deixés en mans dels industrials, al marge de Plans Generals, Polígons Municipals i normes subsidiàries. A partir d’aquest error monumental, una sèrie d’empreses es llencen a la recerca i captura dels millors indrets del territori per fer el negoci del vent.
En aquesta campanya són entusiàsticament orientats per una colla de mercenaris que es guanyaven la vida en el negoci del medi ambient. Aquests individus van veure de sobte com se’ls obrien de bat a bat les perspectives del negoci: consultories, assessoraments, estudis d’impacte ambiental, conferències, informes … , perspectives que es veien potenciades altrament per unes credencials enlluernadores davant de totes les empreses i ajuntaments desitjosos de convertir vent en diners.
I és que aquests mercenaris disposaven d’un carnet d’identitat caducat dels anys 70 amb el nom d’Ecologistes sense Màcula, a més a més d’una cartera plena de targetes de crèdit ecologista, producte d’una especialitat reproductiva singular: la gemmació de teixits ecologistes unicel·lulars, capaços de multiplicar-se cada vegada que les condicions ambientals fossin adverses.
No tindríem prou dits per comptar els grupúsculs verds, verdets, verdosos i verdacis, fundacions, grups mundials de dos membres, userdes, alfals i canyotes als quals han pertanyut i pertanyen aquesta gent.
El que no comptaven ells, els millors, els Immortals, els infal·libles, els únics… era que en aquella Gàl·lia de comarques remotes un reducte d’indomables i incorruptibles primitius s’estimaven el seu territori i no estaven disposats a acceptar que el negoci eòlic es desenvolupés en el medi natural al marge de les mateixes limitacions que qualsevol altra activitat industrial.
La butlla a les energies renovables, el campi qui pugui als molins a tot vent, s’havia acabat i el GEPEC, impulsor de totes les plataformes territorials de les comarques de Tarragona, es convertia en la bèstia negra de promotors, assessors, especuladors, polítics convergents i, com no, dels Ecologistes sense Màcula. A partir d’aquí, un grup caracteritzat per la seva lluita contra la contaminació i contra la depredació del territori, que s’havia guanyat enemics arreu de l’administració i de l’empresariat per la seva radical coherència mediambiental, havia de sentir les major ofenses per part d’unes persones que pocs mesos abans bogaven en la mateixa barca: “pronuclears”, “fer el joc a les nuclears, “comprats per les nuclears” … van ser les frases que una i altra vegada se’ns va llençar al damunt pel simple fet de pretendre conjugar el progrés de l’energia sostenible amb la conservació del paisatge i de la biodiversitat, tot això en unes comarques que, per altra banda, ja estaven suportant sobre les seves espatlles quasi el 70 % de la producció energètica de Catalunya.
Un cop entès el perquè de tot plegat, per si algun nouvingut encara no se n’havia assabentat, passem a comentar les acusacions que USERDA ens torna a llençar al damunt i que, a tenor del dit anteriorment, no tenen res de novedoses
1.- El GEPEC està orgullós de poder desenvolupar un projecte de protecció d’un espai natural a les comarques de Tarragona, concedit en concurs públic legal amb llum i taquígrafs, sigui quina sigui l’administració pública que concedeixi els diners, uns diners que revertiran en un 90% en el propi espai, que pagaran activitats realitzades majoritàriament per empreses alienes al Gepec, que seran dirigides evidentment per professionals contractats pel Gepec i controlats per la seva Junta Directiva, i que, malgrat això, no posaran en mans de cap membre d’aquesta Junta ni un sol cèntim. Ho diem ben fort perquè aquests mercenaris de què parlàvem abans estan acostumats a fer ecologisme al mateix temps que s’omplen les seves butxaques particulars amb les plusvàlues dels seus projectes , informes i consultories. Això no passa al Gepec, on tots els membres de la Junta són voluntaris sense sou, i això és el que ens dóna la independència i la incorruptibilitat de què es lamenten sovint els empresaris eòlics.
2.- El col·lectiu USERDA critica el fet de treballar amb diners procedents de l’ajuntament de Vandellòs i ens acusa de manca d’ètica per aquest fet. Abans d’entrar a concretar sobre la moralitat d’aquests diners, potser caldria fixar de bell antuvi unes bases comunes de debat i aplicables a tots, a saber: O tots els diners que recapta l’administració pública són blancs o tots els diners que recapta són negres! I ho diem perquè, en principi, sembla lògic suposar que el rol fonamental d’una Administració és tutelar la recaptació de diners que procedeixen d’impostos legalment establerts per canalitzar-los cap a altres funcions i activitats. Accedir doncs a aquests fons per fer activitats de medi ambient no sembla que sigui solament un acte no-ètic, ans al contrari, és de bon tros el millor que qualsevol grup ecologista pot fer, abans no s’utilitzin per a coses pitjors! Pretendre, com fa el col·lectiu USERDA, satanitzar els diners de l’administració pública en raó del seu origen ens portaria a un carreró sense sortida que impediria, en la pràctica, l’accés a cap mena de suport econòmic procedent de l’administració, és a dir, dels diners de TOTS (i us recordem de pas que els diners de la Nuclear procedeixen de tots els que paguen el rebut de la llum). L’absurditat intel·lectual a què ens portaria doncs el sil·logisme d’USERDA seria tal que ells serien els primers que s’haurien de privar de diners procedents de la Generalitat i de l’Estat, ¿o és que la Generalitat i l’Estat no tenen moltíssima més culpa i recapten moltíssims més diners per l’existència de les nuclears que no pas un ajuntament? ¿A què ve ara tanta hipocresia d’uns senyors que s’han especialitzat a xuclar de la mamella pública a través de les seves fundacions, estudis científics, informes ambientals i tota la pesca? ¿O és que ara ens diran que no han cobrat mai ni un cèntim de l’ajuntament de Barcelona, de la Mancomunitat, de la Generalitat … administracions totes elles responsables d’endegar, controlar i recaptar diners procedents d’activitats tan contaminants com l’abocador del Garraf, la incineradora de Montcada, la central tèrmica del Besòs i un llarg etcètera? ¿O és que el seu purisme econòmic només és d’aplicació quan es tracta de nuclears en la procedència i del GEPEC en la recepció? Hi ha dos adagis bíblics que els recomanaríem de tot cor: “Qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra” i “No miris la palla en l’ull del proïsme, ans mira la biga que tens en el teu”.
3- Parlem però ara concretament de Vandellòs ja que és això el que volen. Què pretenen que fem tots amb aquest municipi mentre tingui la desgràcia d’albergar en el seu terme una nuclear? Els declarem municipi non-grat? Cremem tots els espais naturals que hi ha en el seu territori? Excomuniquem els seus habitants? Ens abstenim de passar per les carreteres construïdes gràcies als diners del PENTA? Ens neguem a gaudir de les seves instal·lacions, paisatges i carrers arreglats amb diners sospitosos? Hi construïm un mur al voltant com al guetto jueu de Varsòvia i els fem portar un collar identificatiu de radiacions? Abans de decidir, però, tal qüestió, haurien de preguntar abans a les seves empreses amigues si, quan anaven a vendre els seus projectes eòlics, tots evidentment sota el paraigua administratiu i econòmic de l’ajuntament de Vandellòs, mancaven a “l’ètica ecologista”. I haurien de preguntar també als popes del col·lectiu si, quan recolzaven la creació a Vandellòs del Centre d’Energies Renovables (per poder-hi sucar, és clar!), evidentment sota el paraigua administratiu i econòmic de l’ajuntament de Vandellòs, no se sentien subjectes innobles i carn pecaminosa ? És fort que la rabieta ofusqui tant la intel·ligència fins al punt de no veure els paranys en els quals es cau!
CONCLUSIÓ
De tu a tu. Si persones intel·ligents com els que sens dubte formeu part del col·lectiu USERDA sou capaços d’utilitzar uns arguments tan febles, insostenibles i fàcilment rebatibles per desacreditar el GEPEC, només podem concloure el grau de desesperació al qual heu arribat per no haver pogut implantar el vostre model eòlic insostenible al marge de la societat civil, del paisatge, dels altres grups ecologistes i de la legislació ambiental existent. I també concloem per força quina nosa hem arribat a fer els ecologistes del GEPEC als vostres designis, a les vostres ambicions, al vostre status, als vostres amics, a la vostra urbanita manera de contemplar el món i estimar la natura. Us volem dir, net i clar, i que tothom ho escolti!, que els autèntics culpables que l’energia eòlica no s’hagi desenvolupat a les comarques de Tarragona amb la intensitat i amb la qualitat que s’hauria pogut fer, no és pas del GEPEC, sinó de gent com vosaltres. La vostra ortodòxia, la vostra negativa a pactar amb la gent del territori, la vostra priorització de l’energia renovable al marge de tot, la vostra anihilació del paisatge i de la biodivesitat com a valors, el vostre desafortunat assessorament a ajuntaments i particulars, la vostra voluntat de provocar … han aconseguit que la societat civil de les comarques de Tarragona s’hagi rebel·lat i que ara qualsevol projecte eòlic –sigui quin sigui!- aixequi desconfiança i oposició. Sense vosaltres, el GEPEC ja tenia assumits projectes eòlics sostenibles amb gairebé 1000 MW de potència, sense crispar a ningú i amb el consens de tots, que ara encara s’enreden en les teranyines dels calaixos administratius i dels Decrets una i altra vegada canviats i recanviats. Tingueu-ho segur: crear en la gent del GEPEC i del territori aquest estat d’animadversió i de crispació no ajudarà en res als objectius de desenvolupament de les energies renovables. Potser és hora que les empreses eòliques sàpiguen de veritat qui són els seus enemics.
Junta Directiva del GEPEC
Novembre de 2005
Resposta que hem rebut del Col.lectiu USERDA, via e-mail, el 14-11-05: De: Revista Userda [mailto:info@userda.com]
Enviado el: lunes, 14 de noviembre de 2005 12:32 Para: Damià Asunto: Re: resposta del GEPEC Amb relació a la vostra petició, us informo que: 1. Pel fet d’haver ja publicat la vostra rèplica a la llista de correu Ebrencs (ebrencs@yahoogroups.com) i Ecollista (eco@mailman.drac.com), la vostra demanda de publicació ha quedat satisfeta més enllà de la nostra voluntat, encara més si tenim en compte que, en cap cas, l’article de la revista Userda a què us referiu no ha estat mai publicat en cap d’aquestes llistes per part del Col·lectiu Userda (Associació Catalana de Comunicació Ecologista). 2. Que, atenent precisament al dret de rèplica, aquest dret s’exerceix en primera instància en la mateixa publicació que es vol replicar, cosa que ja no s’ha produït en aquest cas i que, per tant, invalida la petició. Cal afegir, a més, que en cap moment no hem rebut cap escrit de rèplica anterior a la publicació en les llistes esmentades 3. Que, atenent precisament al dret de rèplica, i si fos el cas, l’artcile de rèplica hauria de tenir, pel cap alt, les mateixes proporcions que l’article que es vol replicar, amb què el vostre article de rèplica no hauria d’ultrapassar els 5.245 caràcters amb espais (858 paraules), fet que no és tampoc el cas, ja que el vostre article fa una extensió de 13.674 caràcters amb espais (2.248 paraules). Cordialment, Xavier Borràs * La nostra resposta: De: Damià [mailto:damia@gepec.org]
Enviado el: lunes, 14 de noviembre de 2005 14:50 Para: ‘Revista Userda’ Asunto: resposta a Userda Ja ens ho esperàvem. Vetaquí la vostra voluntat.
El fet d’haver distribuït l’article a les llistes ecollista i ebrencs obeeix a que el Jaume Morrón va posar aquestes llistes en antecedents de l’article publicat a Userda, per tant consideràvem, la Junta del GEPEC, que aquestes mateixes llistes poguessin conèixer la nostra rèplica (per si no la llegien publicada a Userda). Per tot el demés, gràcies per tot. Ja se us ha vist la cua. Us recordo que en el vostre article , cap al final dieu: …” Des d’aquests pàgines demanem a les parts afectades que aclareixin la seva posició de forma ben clara i pública a tota la ciutadania de Catalunya.”… Nosaltres, que a diferència de vosaltres, no som professionals del periodisme, no tenim altre remei que contar les coses a la nostra manera i l’article publicat és el resultat de tot plegat. Denegant-nos el dret a publicar la nostra rèplica ens negueu allò que d’altra banda ens demaneu públicament, que aclarim la nostra posició de forma ben clara i pública a tota la ciutadania de Catalunya. És per això que ho haurem de fer publicitant la nostra resposta d’altra manera. La vostra actitud us honora. Salut Damià Vernet President del GEPEC-EdC
|
|
